Fins a 22 persones van tenir intervingudes les comunicacions per tal d’investigar les pintades que van aparèixer a la residència habitual i a la de “descans” del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Així ho indica un informe de caràcter secret de la Guàrdia Civil en el marc de les diligències 104/2017, que han estat cinc anys secretes per ordre del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón.
L’atestat, al qual ha tingut accés El Món, mostra la quantitat de recursos esmerçats amb l’excusa d’investigar dues pintades que, a més, van ser publicitades a Twitter pels seus mateixos autors. Tot dirigit per la secretaria d’Estat de Seguretat i executat sota supervisió del cap de zona de la secció d’informació i de la Unitat Especial de la Policia Judicial pels delictes de Terrorisme, la temuda Tepol. La sol·licitud de les intervencions telefòniques va ser avalada per la fiscal Teresa Sandoval, que les va qualificar “d’adequades i proporcionades”. De fet, el jutge i els policies consideren que les pintades són “violència terrorista”.
Intervencions i geolocalitzacions d’antena
L’atestat, amb data de 16 de novembre de 2018 i amb el segell de “secret”, justifica la intervenció en considerar que les pintades constituirien delictes d’organització terrorista i de terrorisme. Així van convèncer el jutge García Castellón perquè punxés les comunicacions de fins a 22 sospitosos. Ara bé, segons l’atestat, no hi ha cap indici ni cap prova que relacioni les pintades investigades amb el llistat de persones sol·licitat pels analistes de la Guàrdia Civil.
Curiosament, molts dels noms coincideixen amb els investigats en la causa Judes i la causa Tadeu o amb altres persones que tindrien relació amb els imputats en aquestes dues operacions policials contra els Comitès de Defensa de la República, els CDR. Les peticions d’intervenció de línies es dirigeixen a les companyies Movistar, Orange, Yoigo i Vodafone, i també es demana com el creuament de localització de les antenes BTS en dos punts geogràfics concrets que es detallen amb coordenades, per geolocalitzar la llista de sospitosos.
Dues pintades i un “esporuguiment”
Els policies investiguen les pintades aparegudes el 25 de març del 2018 a l’entorn de la “residència de descans” del magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ubicada a Das, a la Cerdanya. La pintada deia, en groc, vermell i blanc. “Llarena, feixista, ni a Das ni enlloc, Arran” i “Els Països Catalans seran el teu infern, Arran”. A més, hi afegeixen els dos tuits que reivindicaven l’acció de protesta Dos missatges que, segons els analistes, acrediten que l’organització Arran està “interconnectada” amb els CDR. Unes pintades que la Guàrdia Civil recorda que van generar una queixa del Consell General del Poder Judicial, on es va reclamar protecció del magistrat.
En segon terme, l’atestat inclou un llançament de pintura realitzada a la residència habitual de Llarena quan no és a Madrid, a Sant Cugat del Vallès, la nit del 13 al 14 de novembre. L’atestat recull que la reivindicació d’Arran al seu compte de Twitter, amb vídeo i tot, l’endemà al matí que l’acció es registrés. Una actuació amb què, segons els analistes, els autors de les pintades tenien la “pretensió d’esporuguir i infondre temor”. “Aquest cop carreguen un cop més contra la propietat del magistrat del Tribunal Suprem, degut a la seva posició en relació amb el processament dels líders separatistes”, opinen els policies.
La “frustració” com a motor terrorista
En les conclusions de la investigació que sintetitza la Guàrdia Civil sobre les pintades, els analistes veuen una relació de causalitat amb el fiasco del Procés independentista. “L’actual marc de frustració dels sectors més radicals del separatisme a Catalunya fa que s’estigui produint una ràpida escalada en la violència utilitzada en les accions dintre de l’estratègia secessionista, destacant el paper protagonista portat a terme pels Comitès de Defensa de la República, veritables autors de totes les accions violentes que s’estan produint en aquesta comunitat autònoma”, raonen.
En aquest marc, determinen que les pintades i els atacs formen part d’una “entramat que en el seu conjunt persegueix, mitjançant una estratègia planificada i organitzada, subvertir l’ordre constitucional”. Fins i tot, asseguren que tota l’estratagema de “desordres” i “desestabilització greu” pot causar “lesions irreparables a les persones”. D’aquí que davant “la gravetat del fet investigat i la transcendència social” de les pintades. Segons l’atestat secret, la funció de la investigació és “detectar” aquest tipus “d’activitat terrorista” i poder-la “neutralitzar de manera oportuna i efectiva”i, de retruc, “aclarir els fets denunciats i la completa identificació dels autors”.
2
