El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar a principis de novembre una reforma del Codi Penal que incloïa la derogació de la sedició i la reforma del delicte de desordres públics per afegir-hi un tipus agreujat, cosa que ha provocat la reacció d’entitats de molts sectors i la manifestació de dilluns de l’ANC. Aleshores, ja estava sobre la taula de negociació una reforma de la malversació per pal·liar la situació de líders independentistes acusats d’aquest delicte. De fet, ho va deixar entreveure el president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan va anunciar el pacte entre l’executiu estatal i el català. “Treballarem per ampliar els acords i per assolir la completa desjudicialització del conflicte. Fem un pas molt important i en caldrà fer més. Seguirem compromesos per fer possible els efectes de l’amnistia”, assegurava aleshores el president de la Generalitat de Catalunya.
Això ja donava pistes sobre cap on podien anar les negociacions entre el Govern, ERC i l’executiu estatal en les següents setmanes i que podia acabar desembocant en un pacte per reformar el delicte de malversació. Tant el govern espanyol com el PSOE tenen com a data límit arribar a un acord en aquesta matèria aquest divendres, dia en el qual acaba el termini per presentar les esmenes per reformar el Codi Penal.
Després de la presentació d’esmenes, dilluns que ve es reunirà la comissió de Justícia del Congrés per discutir la nova reforma, que l’endemà mateix, dimarts a les 9 del matí, es reunirà per aprovar el dictamen. Aleshores, serà quan la Junta de Portaveus del Congrés posaria data perquè s’elevi al ple del Congrés, on caldrà majoria absoluta per tirar la proposta endavant.
Negociacions obertes
A hores d’ara, les negociacions encara estan en marxa i “obertes”, tal com apunten fonts republicanes. Mentre que el president del govern espanyol s’ha limitat a anunciar que està disposat a tenir en compte les esmenes que es presentin per a la “reforma quirúrgica de la malversació “–és a dir que el PSOE no prendrà aquesta iniciativa–, la secretaria general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ja ha fet públic que presentaran aquestes esmenes. Segons la portaveu republicana, la finalitat de la reforma és que el Codi Penal no sigui “utilitzat per reprimir i perseguir el moviment independentista i la dissidència política”. Tot i això, Vilalta no ha especificat el contingut de les esmenes que presentaran.
Tant Vilalta, com Sánchez utilitzen el terme “quirúrgic” per subratllar el fet que aniran amb compte a l’hora de reformular-la per no facilitar la vida als corruptes. Cap de les dues parts ha concretat si la reforma de la malversació buscarà recuperar la tipificació d’aquest delicte prèvia a 2015, quan el govern espanyol del PP va impulsar canvis en la seva redacció, com va suggerir fa unes setmanes el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
El retorn a la malversació prèvia al 2015
Tot apunta que l’objectiu dels republicans és posar l’ànim de lucre personal al centre d’aquesta reforma. De fet, el delicte de malversació anterior a la versió del 2015 anava en aquest sentit. Fins aleshores, la malversació s’especificava com una sostracció indeguda de cabals públics i era necessari demostrar la intenció d’obtenir un lucre personal o per a terceres persones. Després dels canvis del 2015, la malversació s’assimilava a l’administració deslleial del patrimoni, i ja no es tractava només d’obtenir un guany, sinó també de no perjudicar el patrimoni administrat en benefici propi o de tercers. La reforma va implicar també un increment de les penes per als casos en els quals el perjudici al patrimoni superi els 250.000 euros, en què els acusats ara s’enfronten a peticions de pena de fins a 12 anys de presó.
Queda a l’aire també com pot beneficiar aquesta reforma l’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán, que va ser condemnat a una pena de 6 anys i 2 dies de presó i inhabilitació absoluta per a 15 anys i dos dies, precisament per malversació de cabals públics i prevaricació continuada, per la seva implicació en el cas dels ERO. El cas de Griñán és cridaner, perquè no va obtenir cap lucre personal del benefici del desviament d’aquest fons. Caldrà veure la literalitat de l’esmena presentada pels republicans per saber com afecta l’expresident del govern andalús.
El PSC a favor i divisió al PSOE
Les reaccions al posicionament de Pedro Sánchez no s’han fet esperar. Dirigents del PSC han mostrat la seva satisfacció per l’obertura pública a la reforma de la malversació. El secretari general dels socialistes catalans, Salvador Illa, assegura que s’hi sent “còmode” i diu que la línia vermella és la corrupció. Un altre dirigent socialista català que s’ha manifestat en aquesta línia ha estat l’expresident de la Generalitat José Montilla, qui ha avalat una “reforma limitada” del tipus penal, tot i que ha demanat que “no tingui efectes col·laterals indesitjats”. “S’ha d’estar disposat i obert a qualsevol iniciativa que pugui portar al retrobament i l’entesa. El tema és que no acabi situant els condemnats per malversació per corrupció de la Gürtel al carrer”, assegurava Montilla en una entrevista a TV3.
Alguns ministres i líders socialistes també s’han començat a posicionar públicament en aquesta línia. Mentre que la titular de Defensa, Margarita Robles, assenyalava que el Codi Penal “no està fet per resoldre problemes polítics” i que no es pot “pensar que els problemes se solucionen penalitzant aquestes conductes”, la portaveu del PSOE, Pilar Alegria, considerava que els canvis no suposaran “ni un pas enrere contra la corrupció”, i ha destacat que l’objectiu seria aprofundir en “l’europeització” del Codi Penal, en la línia del que va es tramita per derogar la sedició.
Tot i això, no hi ha unanimitat al PSOE davant el pronunciament de Pedro Sánchez, i és que el secretari general del PSOE de Madrid i candidat del partit a aquesta comunitat el proper 28 de maig, Juan Lobato, s’ha pronunciat en contra de l’obertura a la reforma. Lobato considera que el Codi Penal ha de ser “molt dur” amb el fet de destinar diners públics per fer un referèndum il·legal i “tractar de separar una part d’Espanya”. “Amb els diners, zero bromes”, subratllava Lobato a una entrevista a Europa Press.
La dreta espanyola, contra el PSOE
El PP també s’ha mostrat molt bel·ligerant amb una possible reforma de la malversació. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, opinava que els pressupostos generals de l’Estat del 2023 són “els més cars de la història d’Espanya” perquè tenen com a contrapartida les reformes dels delictes de sedició i malversació, fet que els converteix en “els pressupostos de la desprotecció de l’Estat“. “Són presos per pressupostos per a Bildu i immunitat per als independentistes en la sedició i la malversació per a ERC”, afirmava. D’altra banda, el líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha acusat aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de voler beneficiar també “els corruptes” del PSOE i PP si duu a terme una reforma del delicte de malversació, així com als independentistes.
La líder dels comuns a Catalunya, Jéssica Albiach, també ha anunciat que Podemos presentaria una esmena a la reforma del delicte de desordres públics agreujats per garantir el dret de protesta i que el seu espai polític veu amb bons ulls la reforma de la malversació, tot i assegurar que era un tema “delicat”. Aquest dijous, la vicepresidenta Yolanda Díaz, el càrrec institucional més alt de Podemos al govern espanyol, ha posat l’accent en el fet que el seu partit no presentarà cap esmena per a la malversació. Sí que ha defensat les esmenes a la proposta per derogar la sedició que comporta el nou tipus agreujat de desordres públics, ja que segons ella aquesta reforma del Codi Penal no pot convertir-se en un “empitjorament” del dret a la manifestació i en perjudici de les organitzacions civils.
Junts també presenta esmenes per reformar la malversació
Junts per Catalunya ha volgut avançar-se a ERC i ja ha presentat esmenes per reformar el delicte de malversació. Les va presentar ahir. El que vol Junts és desvincular la malversació de l’administració deslleial en l’àmbit privat, un fet que consideren “inadequat” perquè equipara situacions que no són idèntiques. Junts considera que vincular-les suposa una “difuminació dels límits de la corrupció”. “La reforma del 2015 s’ha demostrat que tenia com a objectiu perseguir millor els responsables polítics”, remarcava la diputada de Junts, Míriam Nogueras.
Per això, el que vol fer Junts per Catalunya és que el Codi Penal no penalitzi l’acció política de qui compleixi el seu programa electoral sense beneficiar-se de forma il·legítimca del diner públic.
La reforma podria afavorir fins a 24 persones
La reforma de la malversació és clau perquè podria afavorir fins a 24 líders independentistes en un dels molts aspectes de la seva situació processal. Entre ells hi hauria els condemnats pel Tribunal Suprem Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, juntament amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. També s’hi sumen el president del grup d’ERC al Parlament i exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, i el també fins fa poc diputat –hi ha renunciat per ser president del Port de Barcelona– i exsecretari d’Hisenda del partit, Lluís Salvadó, als quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha enviat a judici, per malversació, prevaricació i desobediència greu pels preparatius del 1-O.
A més, fins a 14 exalts càrrecs del Govern també podrien veure pal·liada la seva situació. Es tracta de l’exsecretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència, Antoni Molons; l’exsecretari general del Departament de la Presidència, Joaquim Nin, ara secretari general del Departament de Recerca amb Joaquim Nadal com a conseller; l’exdirector general de Comunicació, Jaume Clotet; l’exsecretari general de Treball, Assumptes Socials i Família, Josep Ginesta; els exresponsables de l’àrea TIC del Departament de Treball, Assumptes Socials i Família, David Palanques i David Franco; l’exdirector d’Estratègia i Innovació en el CTTI, Josué Sallent; l’exresponsable de l’àrea TIC d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Xavier Puig; l’exdirector general de Patrimoni, Francesc Sutrías; l’exsecretari general del Departament d’Assumptes i Relacions Institucionals i Exterior i Transparència, Aleix Villatoro; l’exdirector de la delegació del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj; l’ex secretari general del Patronat Catalunya Mon-consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Albert Royo; l’exdirectora general del Servei de T-Systems, Rosa María Rodríguez Curto; i l’ex interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal;
6
3
