Catalunya té 29.361 docents interins i un 35% d’ells estan en frau de llei perquè l’administració els ha deixat en aquest terreny durant anys. Per tal de complir amb la normativa europea, l’estat espanyol va preparar un decret que es coneix popularment com a Icetazo –el va impulsar el ministre Miquel Iceta quan portava la cartera espanyola de Política Territorial– per engegar processos d’estabilització a tots els cossos d’interins. El procés es basa en concursos de mèrits i posteriorment en oposicions per als qui no obtinguin plaça fixa per la primera via. El problema és que el primer concurs de mèrits que s’ha convocat, el d’interins auxiliars administratius, ha provocat una revolta i una guerra entre companys per les cobdiciades places.
En aquests “jocs de la fam” els principals perjudicats per l’administració són els mateixos interins, que si no obtenen plaça corren el risc de perdre la feina, perquè hi ha menys places que persones tant en el concurs de mèrits com en les oposicions. És per això que un col·lectiu d’interins docents ha decidit posar una demanda contra l’Estat espanyol per aturar tots els processos d’estabilització. Es tracta de Pindoc, la Plataforma d’Interins Docents de Catalunya.
En conversa amb El Món, el portaveu d’aquesta plataforma, Víctor del Arco, explica que el col·lectiu va néixer el 2020, però ha estat en els últims mesos quan més ha crescut. Aquest agost van posar en marxa una campanya de recollida de fons per tal de recaptar 12.000 euros per a l’advocat que posarà la denuncia aquest mateix mes de setembre. Abans que acabés el mes ja havien aconseguit l’objectiu i ara la crida ha passat de ser econòmica a demanar que la gent concedeixi els poders de representació a l’advocat expert en dret europeu Josep Jover.
Espanya incompleix la normativa europea amb els concursos de mèrits
Des del 1999 hi ha una directiva europea que regula la temporalitat en els contractes i estableix que un treballador no pot tenir un contracte d’aquest tipus durant més de 3 anys seguits. Aquesta directiva és d’obligat compliment, però Espanya se l’ha estat saltant aquests 23 anys, com demostra el fet que hi ha interins que porten més de vint anys en una mateixa plaça sense ser fixos. “L’administració ha exigit a les empreses el compliment de la directiva, però ella mateixa no l’ha complert i ens ha anat mantenint a base de contractes anuals”, explica del Arco.
A més, el 2012 es va establir una altra norma per la qual els estats, en les diverses administracions, no poden tenir més d’un 8% dels treballadors amb contractes temporals. És per això que el juliol del 2021 el govern espanyol va voler solucionar la qüestió dels interins per obtenir els fons europeus que en depenien i el ministre Miquel Iceta va anunciar oposicions. “Això no és el que diu Europa. Europa diu prou a la temporalitat però fent fix a tothom qui porti més de 3 anys treballats, no oposicions”, assenyala indignat Del Arco. Ara bé, cap sentència europea estableix com s’han de fer fixes aquestes persones, el que sí que queda clar és que s’ha de frenar la temporalitat.
“No s’han d’estabilitzar places sinó persones”
La tesi d’aquest col·lectiu és que els concursos que estan a punt de publicar-se no compleixen amb la normativa i, per tant, poden ser denunciats a Europa. “No s’hauria d’estar parlant d’estabilitzar places sinó persones. S’hauria de fer fix tothom qui tenen en frau de llei”, resumeix el líder de la plataforma. Pindoc creu que a banda del govern espanyol han estat els sindicats els qui han fet pitjor el problema acceptant aquests processos d’estabilització. “CSIF, CCOO i UGT no han defensat els treballadors, han pactat coses que no porten enlloc pels seus propis interessos”, acusa el portaveu del col·lectiu.
En aquest marc, el col·lectiu d’interins s’ha posat en mans d’un advocat especialista en dret europeu, que ja ha analitzat com poden atacar aquest tema i posarà una denúncia a Luxemburg durant els primers dies de setembre. “Aquesta demanda hauria d’aturar tots els processos cautelarment, no només els dels docents, fins que es resolgui la demanda”, explica.
Vulneració de la lliure circulació a Europa
L’advocat que posarà aquesta demanda és Josep Jover, advocat principal del bufet Jover & Daughters i expert en dret europeu. Segons Jover, les oposicions per estabilitzar personal atempten contra la lliure circulació de treballadors, que és un dels drets i llibertats que reconeix la Unió Europea, perquè no tenen en compte l’antiguitat i per tant aquests treballadors no podrien accedir a una feina de característiques similars a una altra comunitat, institució o país de la Unió. “L’actuació i el mal fer de l’estat espanyol vulnera aquest dret i en això es basa la demanda”, explica. L’advocat assenyala que per presentar una demanda com aquesta s’ha de conèixer bé el funcionament intern de la Unió Europea i entendre que “el seu xip és econòmic” i que “no pretén defensar els drets fonamentals dels seus ciutadans”. “Uns ens han venut que la UE era un club d’estats sense veu ni vot i els altres que és una mena de pare protector. En realitat és un grup de negoci i t’has de situar sempre en aquesta clau si vols guanyar processos”, explica convençut que la demanda prosperarà si es té clar aquest concepte.
El seu bufet està reconegut per la Audiència de Barcelona com a entitat legitimada per portar temes d’infracció de drets de la UE des que va acudir a Brussel·les a denunciar la corrupció a Espanya. “Comencem el procediment per declarar que s’ha vulnerat el dret de la Unió i demanarem al jutjat que ho consulti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb un reenviament prejudicial”, explica. Per tant, la denúncia s’interposarà des de Catalunya amb l’objectiu que acabi arribant a Luxemburg.
Amb l’argument que l’estat espanyol ha infringit aquest dret que pertany a la UE amb el procés d’estabilització d’interins presentaran una demanda abans de l’11 de setembre. “Hi ha una sèrie de temes que pertanyen a la UE, entre els quals la contractació pública. La Unió estableix el procediment i la normativa, no depenen dels estats”, explica. L’objectiu que persegueixen és aturar tots els processos d’estabilització engegats per l’Estat.
2 
2 