Teresa Jordà (Ripoll,1972) ha estat escollida per Oriol Junqueras per fer tiquet electoral amb Gabriel Rufián en la llista d’ERC per presentar-se a les eleccions del 23-J. Una tria anunciada al Consell Nacional i que ningú encara no ha votat. De fet, la decisió arriba després que els republicans intentessin trobar un nom de dona de fora del partit. Però l’estratègia de Pere Aragonès per justificar una crisi de Govern, i la recerca d’un “Rufián amb barretina”, en paraules d’un dels veterans de la formació, han portat a elegir per a la llista electoral l’actual consellera d‘Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Tria Jordà a darrera hora no és una novetat: ERC ja ho va fer el 2011 i, aquella vegada, va ser contra l’opinió de Junqueras. De fet, va ser la substituta de Quim Torra, aleshores a Reagrupament, per a la llista que ERC havia pactat amb la seva pròpia escissió per a unes eleccions que eren la prova de foc de la nova presidència dels republicans, després del relleu de Joan Puigcercós. Jordà havia estat alcaldessa de Ripoll del 2003 al 2011, en plena voràgine del tripartit, i a l’oposició s’hi trobava l’ara alcalde en funcions, Jordi Munell, que tenia com a número dos Xavier Cima, l’exconvergent que va deixar la política en comprometre’s matrimonialment amb Inés Arrimadas.
Ajuntament de Ripoll i oficina de Correus
Jordà, llicenciada en Història, treballava a l’oficina de Correus, a la qual es va reincorporar després de perdre l’alcaldia. Però també havia estat guia del monestir de Ripoll. La seva reentrada en política, però, va venir de la mà del primer ressorgiment d’ERC després de la gran patacada en les eleccions al Parlament del 2010 i en les municipals del 2011. Joan Puigcercós va deixar la presidència del partit i el congrés d’ERC del setembre del 2011, celebrat a Girona, va escollir Junqueras com nou líder de la formació i Marta Rovira com a secretària general. De fet, Junqueras era la gran esperança blanca dels republicans després d’aconseguir l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts al capdavant d’una coalició batejada, curiosament, com Junts per Sant Vicenç.
La primera prova de foc electoral de Junqueras eren les eleccions espanyoles que José Luis Rodríguez Zapatero havia convocat per al 20 de novembre. Junqueras va provar de refer la unitat independentista i va aconseguir que Reagrupament, liderat per l’exconseller i exdirigent d’ERC Joan Carretero, s’unís a la candidatura. De fet, ja ho havien provat en les municipals a Barcelona, amb Jordi Portabella i Joan Laporta, aleshores a Democràcia Catalana, i amb Ignasi Planas, secretari general dels reagrupats, i van poder salvar els mobles amb dos regidors.
Les eleccions de la unitat
L’escollit per Junqueras seria Alfred Bosch, llavors encimbellat per l’èxit de la consulta sobiranista del 10 d’abril del 2010 a Barcelona, que ell havia coordinat. Era la prova de foc per a la direcció de Junqueras, i Bosch havia de guanyar les primàries davant d’un tàndem suposadament potent dins l’aparell del partit, format per l’exsecretari general i exportaveu d’ERC a Madrid, Joan Ridao, i l’etern diputat també al Congrés, Joan Tardà. Bosch i Junqueras va encarregar la campanya a un home clau de la federació de Barcelona, Oriol Amorós, i Ridao, a Ignasi Llorente, exportaveu d’ERC. Bosch va guanyar comodíssimament, i Ridao només el va derrotar en una mesa electoral.
Enfortit per la militància, Junqueras va complir amb l’acord amb Reagrupament, a qui cedia el número quatre per Barcelona i el cap de llista per Girona. L’ungit dels carreteristes per a Girona va ser Quim Torra, aleshores activista i editor. La decisió, però, va trobar una fortíssima resistència de la potent Federació de Girona d’ERC, que no va dubtar a plantar cara a Calàbria, la seu nacional del partit. Reagrupament es va empipar i va donar per trencada la coalició, però aleshores Josep Carrapiço, president de la federació gironina i un dels enginyers de partit d’ERC, i Carles Bonaventura, cap de files de Rcat a Girona, van arribar a una entesa per “aconseguir independentistes a Madrid”, van refer el pacte i van acordar Teresa Jordà i Rosa Cruz com a tàndem electoral per Girona.
L’aposta va sortir bé i ERC va mantenir tres diputats a Madrid, dos a Barcelona, Alfred Bosch i Joan Tardà, i Jordà per Girona, que va obtenir l’escó a última hora del recompte, gràcies al diferencial de 153 vots amb el PSC que provenien del vot exterior. Jordà va continuar a Madrid tres legislatures, fins que va entrar al Govern, paradoxalment, de Quim Torra. De fet, va ser l’única consellera que va repetir després, quan Pere Aragonès va ser investit president en l’actual legislatura, la que va sortir del 14-F. La gestió de la sequera ha estat un dels punts febles de Jordà com a consellera i, marxant a Madrid amb Rufián, permetrà a Aragonès tenir l’excusa per poder reajustar el Govern.
2
4
