“Temps”. Això és el que demana la direcció de Junts per Catalunya per encarar una possible reedició del pacte a la Diputació amb el PSC. De moment, el debat intern hi és, però sense que hagi esclatat cap crisi i més encara quan els juntaires estan paint la jugada del PSC, Comuns i PP per manllevar la virtual alcaldia que havia de guanyar Xavier Trias a Barcelona. La possibilitat que l’acord de l’Ajuntament es repeteixi a la Diputació és factible aritmèticament, i Junts s’agafa amb relativa calma la possibilitat de repetir el pacte de govern de fa quatre anys. La direcció està “parant l’orella” a les posicions i opinions que hi ha dins la formació. Tot, amb una premissa força clara que repeteixen diverses fonts de la formació: “És la primera operació d’Estat impulsada i promoguda des del PSC, i no és una qüestió menor abraçar-nos-hi al cap de quinze dies”.
Paradoxalment, però, el mateix Trias ha avalat renovar l’acord amb els socialistes amb l’argument que l’alcaldessa de l’Hospitalet del Llobregat i actual presidenta de l’entitat supramunicipal, Núria Marín, i un dels tòtems del PSC a l’àrea metropolitana, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, són gent que no els han “enredat mai”. De fet, Trias centra el seu enuig en la figura de Jaume Collboni i no el projecta sobre altres figures del PSC. I els socialistes han mostrat la seva preferència per repetir el pacte de la Diputació. “Hem tingut una bona experiència”, afirmava recentment la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero. Ara bé, els socialistes no donen res per fet. “Voldríem poder reeditar el pacte, va anar bé. I si no, veure altres possibilitats”, alertava Romero.
Poc més de quinze dies
Tot i que la direcció de Junts vol analitzar la situació i “compondre” les peces, els favorables a l’acord recorden que els darrers quatre anys el pacte “ha funcionat” i “no ha grinyolat”, malgrat les tensions ideològiques que presumiblement hi havia en les dues formacions. Per altra banda, assenyalen que ERC ha fet el mateix a les diputacions de Lleida i de Tarragona. Uns pactes que part de la militància territorial retreu a Barcelona, perquè la direcció de la formació apostava per mirar de bastir acords amb ERC en el marc de la “retòrica” de la unitat independentista. En aquest sentit, alguns quadres territorials dels juntaires a Ponent i al Camp de Tarragona apunten que també podien haver arribat a acords amb el PSC i no deixar les presidències en mans d’ERC a canvi del suport dels socialistes.
Però la Diputació de Barcelona és diferent. ERC ha estat quatre anys criticant sense embuts l’acord sociovergent en aquesta corporació supramunicipal. Per tant, a priori, Junts no veu bé la possibilitat de repetir un acord en aquest sentit i menys en campanya electoral. L’altre dilema dins la formació és que “es pot posar en dubte el seu missatge, l’ànima de la formació, per un acord que si bé pot comportar càrrecs i cert poder administratiu, pot restar coherència al discurs”. En aquesta línia, membres de l’executiva consideren que part de l’electorat juntaire “no entendria ara un acord amb els socialistes a la Diputació, un fet que podria fer trontollar les seves expectatives electorals de cara el 23 de juliol”. “És hipotecar el partit”, indiquen altres fonts. En definitiva, el nucli del secretari general Jordi Turull vol aclarir-se i pensar amb més “estratègia que no pas tàctica” i posar la vista “a mitjà termini”.
De tota manera, membres de la direcció asseguren que “cal temps” per acabar de prendre una decisió, tot i que el rellotge ja ha començat a córrer i més amb una campanya electoral complicada a la cantonada i el fantasma del pacte de Barcelona massa recent. Els resultats del 28 de maig van deixar el PSC com a primera força amb 18 escons a la Diputació i Junts (12) i ERC (11) en segona i tercera posició, els Comuns, amb cinc diputats, 4 el PP, i un i un per a Tot per Terrassa i per a Vox. El joc de sumes i restes és ben simple. O Junts i PSC, o PSC i ERC o bé PSC, Comuns i el PP.
.
4
