Abstenció: el càstig als partits difícil de convertir en estratègia

Una de les conclusions que es van treure de les eleccions municipals del passat 28 de maig va ser l’augment de l’abstenció en comparació del 2019. Només Esquerra Republicana va perdre fins a 300.000 vots, i fins i tot el PSC, el vencedor de les municipals en nombre de paperetes –no en nombre de regidors, que seria ERC–, en va perdre 55.000. Els hereus de l’espai convergent segurament va ser l’excepció de la nit, ja que la suma dels vots de Junts i PDeCAT superen amb escreix els 558.000 vots que la coalició dels dos partits van obtenir el 2019. A Catalunya hi va haver un 55,5% de participació. Es tracta d’un 9,26% menys que el 2019.

Tenint en compte que gran part de l’abstenció va ser independentista, especialment d’ERC, es podria considerar un no-vot de càstig que podria continuar en les pròximes eleccions espanyoles, convocades l’endemà, precipitadament, per Pedro Sánchez. Una petita part de l’independentisme està fent campanya a favor de l’abstenció. De fet, s’hi podria afegir l’ANC.

La CUP desestima apostar per l’abstenció el 23-J

La CUP ha debatut aquesta opció i la seva militància l’ha descartat, sense entusiasme, en una votació en què el 61% s’ha posicionat a favor de presentar candidatura. Les raons de la decisió, exposades per la diputada Mireia Vehí, són de dificultat metodològica més que de discrepància política. Segons el seu punt de vista, si no s’organitza molt bé per garantir una gran mobilització explicitada en aquest sentit, l’abstenció no serveix res. És “regalar el partit” a les altres formacions, en aquesta ocasió a la dreta i l’extrema dreta espanyoles, en paraules de Vehí.

Relativitzar l’abstencionisme del 28-M

D’altra banda, alguns analistes apunten que hi pot haver una altra lectura del 28-M: si es comparen les dades de participació en les municipals 2011, el 2015 i els 2023 trobem que són força similars, tenint en compte que el 2019 va ser un any excepcional per la polarització política arran del Procés i la coincidència amb els comicis europeus. Si el 2023 hi ha hagut un 55,5% de participació, el 2015 va ser-ne el 58,52%, mentre que el 2011 –en un context de màxima desafecció política per la crisi econòmica del 2008– va ser del 55,01%. De fet, el 2007 encara va ser més baixa, amb un 53,80& de participació. Aquestes dades denoten que no han sigut les eleccions en les quals més abstenció hi ha hagut.

L’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa considera que les eleccions municipals han entrat en un “cicle abstencionista” i considera que ja es podia predir que “l’abstenció pujaria”. “Si més no, perquè les últimes havien coincidit amb les europees”, assegura Costa. Tot i això, el professor associat de teoria política a la UPF opina que s’han de diferenciar les eleccions municipals i les espanyoles. “El cicle polític de les espanyoles no va sincronitzat amb el de les municipals, perquè el novembre del 2019 ja hi va haver una baixada en comparació a les primeres del mateix 2019, les de l’abril. No preveig que aquestes del 23J hagin de ser especialment abstencionistes“, explica Costa, qui creu si hi hagués un augment de l’abstenció seria “molt significatiu”. “Però és una cosa que els models d’anàlisi no preveuen”, insisteix.

Comicis en ple estiu: possible causa d’una abstenció no política

Amb les dades a la mà, es pot veure com la participació de les eleccions espanyoles a Catalunya oscil·la entre el 60% i el 80%, amb un rècord de participació dels últims 20 anys del 77,58% l’abril del 2019. Tot i això, l’historiador Joan B. Culla alerta d’un element que ho pot canviar tot. Les eleccions són a l’estiu. “Mai s’han convocat unes eleccions en ple estiu. Molts ciutadans poden estar de vacances. No sé quin impacte tindrà això”, diu Culla, qui difereix de Josep Costa i creu que aquests comicis no tindran una participació “gaire alta”. Així mateix, considera que hi pot haver molts motius pels quals la ciutadania s’absté. “Hi ha gent que no hi va per mandra“, explica Culla, qui creu que hi ha una part de l’independentisme que s’intentarà “apropiar” de l’abstenció. A més, el professor d’història alerta dels riscos que pot tenir una campanya d’èxit a favor de l’abstenció, ja que “l’única lectura que faran a Madrid és que l’independentisme quedaria definitivament aixafat“.

Culla també considera que si l’independentisme s’absté voldrà dir que al Congrés no tindrà veu i ho equipara amb la candidatura dels escons en blanc. “Això no té cap eficàcia”, opina l’historiador. De fet, anomena aquest tipus d’abstenció intencionada com a “retraïment” i recorda com va defensar que l’independentisme es presentés a les eleccions del 155 del desembre del 2017. “M’agradaria que algú m’expliqués què en traurà l’independentisme del fet que hi hagi un 45% d’abstenció a les eleccions espanyoles. L’únic que se m’acut és una victòria aclaparadora del PSC a Catalunya”, afirma Culla.

Vot útil per al PSC

Per la seva banda, Josep Costa assegura que aquestes eleccions li recorden les del 2008, en un context en el qual l’independentisme/catalanisme tenia l’objectiu d’evitar que el vot útil se n’anés cap al PSC. Costa recorda com, el 2008, el PSC va escombrar ERC i ICV. “Tal com succeeix ara, havien sigut socis durant tota aquella legislatura. CiU no va ser escombrada perquè no havien sigut socis”, explica Costa, qui recorda com després CiU va votar a favor de la investidura de Zapatero i ERC hi va votar en contra. De fet, considera que, per primer cop des del 2015, una part del votant independentista anirà cap al PSC com una forma de lluita contra un possible govern de PP i Vox.

Sobre l’abstenció, explica que resten al vot útil. “Si no votes, perjudiques a qui, en teoria, hauries d’haver anat a votar. L’abstenció no afavoreix electoralment ningú. És un no-vot de càstig contra les estratègies del partit”, explica l’advocat, qui també considera que el vot de càstig també pot anar cap a un altre partit.

El votant espanyolista, mobilitzat per al 23-J

En canvi, el politòleg de la UPF Toni Rodon posa sobre la taula un altre element: que en les eleccions espanyoles el vot més mobilitzat sigui el vot espanyolista. Amb això, coincideix amb Joan B. Culla, i opina que “si l’abstenció de les municipals segueix, sí que pot perjudicar els partits independentistes“. “El que acostuma a fer reflexionar els partits és el traspàs de votant cap a un altre partit“, explica Rodon, qui considera que l’abstenció té poc efecte en els resultats. Així mateix, diferencia el vot en blanc, del vot nul i l’abstenció. “El vot en blanc fa més difícil que determinats partits arribin a la barrera del 3% per entrar al Congrés”, diu.

Es tracta d’una línia similar al del professor de ciències polítiques de la UOC Marc Guinjoan. “Si una preferència política no vota, el votant mitjà de l’espectre polític bascula en favor de qui vota“, explica el politòleg. Així mateix, considera que “l’acció de fomentar el vot nul o abstenció si no hi ha una vulneració flagrant de drets està condemnada al fracàs”. A més, posa en context la davallada d’ERC i recorda que venia d’un cicle electoral “molt potent“. “Després d’una pujada molt forta ve una baixada. Els partits no poden estar constantment pujant”, opina Guinjoan.

Campanyes a favor de l’abstenció en la història recent

Les campanyes sobre l’abstenció han sigut excepcionals al llarg de la història. El professor Culla n’esmenta una de finals del segle XIX, quan els republicans optaven pel retraïment amb l’argument que eren els resultats serien “prefabricats”. “Deien que era un frau i que guanyarien les eleccions abans de celebrar-se. Això tampoc tenia cap eficàcia“, assegura l’historiador.

Un altre exemple és de l’Aliança Popular fomentant l’abstenció per al referèndum de l’OTAN el 1986, que va tenir una participació del 59,42%. Això no va evitar l’entrada de l’Estat espanyol a l’Aliança Atlàntica. El 2011, la CUP també va demanar l’abstenció en les eleccions espanyoles, amb poc èxit. De fet, els anticapitalistes també opten per aquesta opció en les eleccions europees.

Pel que fa al País Basc, hi ha hagut diversos casos de campanya d’abstenció. Un exemple són les primeres eleccions democràtiques del 1977 a l’Estat espanyol. Les organitzacions EHAS, LAIA i KASA van propugnar l’abstenció amb poc èxit, ja que hi va haver una participació del 78% de la ciutadania. Un altre cas al País Basc va ser la de la formació Euskal Herritarrok (EH), qui va demanar l’abstenció en les eleccions espanyoles el 2000, però amb poc èxit, perquè hi va haver el 64% de la participació.