La nova llei del català, pactada entre ERC, el PSC, Junts i Comuns ha rebut l’aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) entre altres raons perquè “estableix un ús més ampli del castellà”, segons formula el dictamen fet públic aquest dimarts. Vox, Cs i PP havien impugnat la llei en considerar que el castellà en quedava exclòs i no es respectava la llengua oficial considerant-la també vehicular com el català. El CGE, però, no opina el mateix. Aquesta validació permet que demà la llei s’elevi al ple del Parlament per ser aprovada.
El dictamen reconeix que la llei “es refereix com a llengua vehicular de l’ensenyament només al català, mentre que al·ludeix al català i al castellà com a llengües ‘d’ús curricular i educatiu'”. Així doncs, el Consell considera que la proposició de llei “estableix un ús més ampli del castellà en el sistema educatiu respecte de les previsions contingudes a la Llei d’educació de Catalunya i la Llei de Política Lingüística, en la mesura que, com a novetat respectes d’aquestes dues lleis, recull explícitament el seu ús ‘curricular i educatiu'”.
El CGE tranquil·litza les inquietuds dels partits de la dreta i els recorda que “la previsió de l’ús curricular d’una llengua suposa reconèixer la possibilitat que s’estengui sobre tot” el conjunt d’elements que integren el sistema educatiu. Així doncs, el dictamen fixa que “la llengua declarada d’ús curricular i educatiu no queda exclosa del sistema educatiu” i, a més, “se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització només en la impartició d’aquesta llengua com a matèria, assignatura o àrea”.
El dictamen també avala la base teòrica de la llei pel que fa reconèixer els “profunds canvis” en la “metodologia docent” que deixa enrere “la concepció tradicional de l’ensenyament com una activitat basada en assignatures estanques i afavoreixen un enfocament molt més competencial en què els continguts i les habilitats s’adquireixen mitjançant matèries i àrees competencials i transversals”.
El català i el castellà són llengües d’ús curricular i educatiu, per tant tenen la mateixa consideració
El Consell de Garanties Estatutàries afirma que “la previsió d’un tractament lingüístic global, que tingui en compte el conjunt d’activitat educatives, és precisament el que queda clarament reflectit amb la qualificació del català i el castellà com a llengües d’ús curricular i educatiu”. D’aquesta manera, els Consell ha determinat que “es compleixen sobradament les condicions que ha establert el Tribunal
Constitucional en relació amb l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari”.
El dictamen, d’altra banda, també recorda que la Constitució “no imposa un determinat model lingüístic de l’ensenyament” i “no predetermina el règim lingüístic concret que hagi de seguir l’ensenyament no universitari, sinó que admet, dins d’un marc, diferents possibilitats, que poden generar models diversos”. En aquest sentit, el Consell remarca que s’han desenvolupat règims lingüístics de l’ensenyament a Catalunya, el País Basc, Navarra, el País Valencià, les Illes Balears i Galícia, de característiques no coincidents. El Tribunal Constitucional “ha admès aquesta pluralitat de règims, tots ells, en principi, conformes a la Constitució”.
El ditamen contradiu el que JxCat havia dit sobre la llei pactada amb ERC, PSC i Comuns
La lectura que el CGE fa de la llei del català admetent més presència del castellà en el sistema educatiu difereix de la interpretació que havien exposat alguns dels partits proposants. De fet, l’exsecretari general de JxCat Jordi Sànchez va afirmar el mateix dia que es tancava el pacte que amb la llei “no hi ha més reconeixement ni més reforç del castellà”. ERC va posar en valor en tancar el pacte el fet que s’allunyava les togues de les escoles catalanes per “protegir el català”. El dictamen ve a donar la raó al PSC perquè els socialistes van interpretar que la norma contempla de forma “evident” una “vehicularitat” del castellà. Els Comuns, en la línia d’ERC, van dir que la llei “permet blindar el català a l’escola i la immersió, lluny d’ingerències judicials”.
El dictamen avala que no es determini la presència de llengües oficial sa través de percentatges i defensa que la legislació espanyola no estableix cap mena de percentatge en aquest sentit.
1 
3 
