Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació de la Generalitat, s’està revelant com una figura clau dintre del Govern de Pere Aragonès arran del seu desafiament als sindicats de mestres amb el nou calendari escolar. Els que l’observen de prop comencen a veure’l com l’home fort del president –és a dir, de la part d’ERC del Govern–, amb permís del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Cambray està escalant posicions dintre de l’executiu i fins i tot els que s’hi enfronten li reconeixen la “capacitat de retòrica i dialèctica” que ha exhibit en la guerra amb els sindicats educatius. Asseguren que el seu domini de la comunicació, en part gràcies també als seus assessors del departament, li ha servit per atacar els sindicats en la pugna que va generar l’anunci de l’avançament del curs escolar. Asseguren que defensa la seva aposta “amb aplom i fins i tot amb supèrbia” sota l’argument que “les transformacions no poden esperar”.
Els qui se’l miren amb aquests ulls creuen que Cambray és un “bon estrateg” que ha sabut “jugar les seves cartes”, que sempre té un as sota la màniga. Menys d’una setmana després que els sindicats comencessin a parlar d’una vaga que finalment serà de cinc dies contra el nou calendari escolar i per reivindicacions històriques com la reducció de les ràtios, el conseller va anunciar precisament aquesta mesura. El 99% de les escoles catalanes tindran un màxim de 25 alumnes per classe a partir del curs 2022. Això suposa, segons qui s’ho mira des de fora, una nova victòria per al conseller, que ha aconseguit “desacreditar” la vaga dels sindicats fins i tot abans que s’anunciessin les dates definitives de la convocatòria.

Multitud de focs a apagar
El “domini de la comunicació” que els seus adversaris li reconeixen fa hàbil Cambray a l’hora d’esquivar preguntes incòmodes. “Té intel·ligència política“, asseguren fonts sindicals que s’hi estan enfrontant en aquesta batalla per el relat entorn al nou calendari escolar. De fet, el conseller ha sabut sortir prou airós de la crisi que han despertat les seves darreres mesures preses de forma “unilateral”: l’avançament del curs i el nou currículum. Els seus detractors lamenten les seves formes de fer, que titllen d’”autoritàries”. De fet, els sindicats tenien un lema durant la tancada que van fer al departament d’Educació: “Cambray dimissió, petit dictador”.
Segons els seus crítics, la seva “supèrbia” i “prepotència” el defineixen com a conseller, tot i que “davant dels mitjans de comunicació es mostri com un home amable i capaç”. És cert que el conseller tracta els periodistes pel seu nom, respon a totes les preguntes i durant les rodes de premsa fa bromes i busca complicitats en les qüestions polèmiques.

Cambray hauria de saber ser, a més, un conseller bomber. Un dels diversos focs que està pendent d’apagar és la crisi generada per la sentència que obliga a fer un 25% d’hores en castellà a les escoles catalanes. Entitats i sindicats critiquen l’”omissió” del Govern en la protecció del català i, per aquest motiu, han convocat una altra vaga, el 23 de març. El conseller té ben aprés el discurs i repeteix en cadascuna de les seves intervencions que el Govern està preparant un marc normatiu pel català que serveixi per evitar el compliment de la sentència, però el cert és que no s’ha presentat res concret.

De fet, Cambray ha estat prenent mesures controvertides des que ha arribat al Departament d’Educació amb l’objectiu de superar la crisi de la Covid-19 i millorar el sistema educatiu, greument tocat per les retallades dels darrers anys. La seva conselleria, juntament amb la de Josep Maria Argimon, ha optat per deixar de comptabilitzar els casos a les escoles i rastrejar contactes estrets des d’aquest dimecres. En paral·lel, el conseller prepara canvis substancials en el sistema educatiu que de ben segur tornaran a sacsejar la comunitat educativa.
Trajectòria llarga abans de rellevar Bargalló
La trajectòria de Cambray al departament és llarga. Abans de succeir en el càrrec Josep Bargalló, l’actual conseller d’Educació va ser director general de centres públics del departament i president del Consorci d’Educació de Barcelona. Durant la pandèmia va ser protagonista i va guanyar molts punts en la cursa per substituir Bargalló al càrrec -i als ulls d’Aragonès-, impulsant el protocol per mantenir les escoles obertes a partir del setembre del 2020.
Abans de fer-se tan visible com a conseller, el seu nom ja va destacar per haver estat un dels arrestats per la Guàrdia Civil en el marc de l’operació Volhov, tot i que va ser posat en llibertat a les poques hores.
Cambray és lleidatà, però viu a Barcelona des del 1996, quan va començar a exercir com enginyer tècnic industrial. Primerament va treballar com a professor de secundària, però posteriorment va passar a l’administració, on ha anat escalant fins arribar a ser director general de centres públics en el Govern de Quim Torra i conseller en el de Pere Aragonès. Sembla, però, que encara no ha tocat sostre i caldrà estar pendents del seu progrés dins el món de la política.