La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya ha convocat aquest dilluns una vaga per el pròxim 23 de març en defensa del català a les escoles i universitats. El dia escollit per fer vaga coincideix amb la convocatòria de La Intersindical, la COS i el SEPC, també en defensa del català. La diferència entre les dues vagues, però, és que la FNEC vol posar èmfasi en l'”omissió” del Govern d’assegurar l’ensenyament en català, mentre que la resta de sindicats posen el focus en la sentència del 25%.
La FNEC considera que el Govern no assegura l’ensenyament en català a Catalunya, i que aquesta “omissió” sumada a les sentències i lleis d'”atac” al català han situat la llengua en “perill existencial”. És per això que el sindicat d’estudiants ha decidit convocar tots els estudiants de Catalunya independentment del nivell d’estudis i de la naturalesa del centre, és a dir, centres públics, concertats o privats, a fer vaga el pròxim 23 de març.
El lema de la vaga de la FNEC serà “volem estudiar en català” i l’objectiu és tenir una eina més de manifestació a favor de la llengua així com exigir al Govern una defensa “diàfana i sense excepcions” de la llengua en l’ensenyament. La FNEC exigeix al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que “assumeixi totes les responsabilitats de l’incompliment de les sentències judicials contra el català” per tal que “deslliuri les direccions dels centres i els docents”. La FNEC pretén que la mobilització sigui una mostra de suport als docents, que per mitjà de la seva tasca diària “promouen i mantenen viva la llengua”.
Pel que fa a l’esborrany del decret d’Educació, la FNEC es suma a les crítiques dels lingüistes i denuncia el que creu que és “voluntat del Govern de suprimir la vehicularitat del català”. Per això, exigeixen la protecció del català com a “llengua vertebradora de l’ensenyament” i demanen que el Govern doni cobertura a “models d’èxit d’immersió plena al català”. La FNEC posa d’exemple La Bressola com un d’aquests models d’èxit.
Per últim, el sindicat d’estudiants denuncia la “situació d’emergència lingüística i nacional” a què considera que ens ha abocat la falta de protecció i promoció del català, que han portat a que només un 14% de les converses en hores de pati d’instituts de zones urbanes siguin en català.
