La inconcreció del Govern sobre el compliment de la sentència del 25% de castellà a l’escola que acabaria amb la immersió lingüística també s’ha traslladat a l’esborrany del decret que prepara la conselleria d’Educació. Encara no se sap si el Govern complirà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ni com es farà, i el text en discussió amb la comunitat educativa, al qual ha tingut accés El Món, no resol cap d’aquests dubtes. En una entrevista dimecres a TV3, el president de la Generalitat Pere Aragonès, va explicar que preparen un “nou marc normatiu sobre el règim lingüístic” que eviti haver de fixar un percentatge de castellà, però l’esborrany per al qual es van recollir esmenes fins divendres no clarifica aquest suposat canvi. De fet, experts que l’han analitzat temen que amb el decret la immersió quedi més amenaçada que mai, a prop de ser “liquidada”.
Segons Aragonès, la sentència del TSJC ha establert el 25% de classes en castellà perquè el Govern no havia establert un règim lingüístic, però que un cop entri en vigor el que es prepara ja no caldrà parlar de percentatges. Així, la idea del Govern és que cada centre adapti el seu projecte lingüístic al seu context social. El president creu que fixar un percentatge “no té sentit” perquè és molt complicat trobar alumnes que no dominin el castellà mentre que en moltes zones de Catalunya això no es compleix amb el català.
En aquest marc, el professor de llengua catalana a secundària Gerard Furest, autor de Decàleg irreverent per a la defensa del català, sosté que el Govern “s’està cobrint les espatlles per aplicar la sentència”. “Volen salvar els mobles i opten pel mal menor”, assegura aquest filòleg. Furest assenyala que l’esborrany no conté la paraula immersió i assegura que quan va interpel·lar Educació al respecte li van dir que “el terme no genera consens”. “Diuen que busquen ‘flexibilitzar’ la immersió, el que a la pràctica és liquidar-la”, lamenta.
Acostar-se a les tesis del PSC
Amb aquesta “flexibilització”, Furest considera que el Govern busca “consens amb el PSC” i part del problema és que “creuen que per mantenir la immersió calen majories molt àmplies”. “El problema és que quan els socialistes parlen de flexibilitzar la immersió no diuen res dels centres de l’àrea metropolitana on es fan un 70% de les classes en castellà”, denuncia.
Furest lamenta que no hi hagi un Govern “ferm” que “opti per presentar batalla” en una qüestió tan greu com aquesta. En aquest sentit, sosté que l’esborrany està “ple” de “paraules progres” com plurilingüisme, que “els serveixen per acatar la sentència dissimuladament”. “No s’ha bastit un discurs, només són reactius als atacs i responen cedint terreny i creant-nos nous complexos”, lamenta. I afegeix que “s’ha cedit tant terreny que podríem quedar-nos sense espai per defensar”. El professor no considera que s’hagi de parlar de desobediència al TSJC, sinó d’“obediència” a les lleis pròpies d’ensenyament.
El Govern s’escuda en el context social
L’esborrany d’Educació fa referència a adaptar el projecte lingüístic a la realitat sociolingüística de l’entorn: “Els criteris per a l’organització de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús es determinaran, en el marc de l’autonomia dels centres, tenint en compte la composició lingüística de l’alumnat i la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre”. Ara bé, caldrà veure el text definitiu un cop el Govern el redacti després que divendres és tanqués el període d’esmenes.
Furest considera que aquest no és un argument vàlid perquè si la composició demogràfica i social ha canviat el que cal és “més immersió i no pas afeblir la llengua”. A més, destaca la importància de “lligar la immersió a valors positius com la llibertat i la igualtat”. “A partir d’aquí cadascú triarà la llengua, però s’ha de garantir a la població la possibilitat d’accedir al català”, sosté.
El lingüista Rudolf Ortega tampoc comparteix la visió del Govern sobre el context social. “Es diu que l’escola ha de servir per corregir l’entorn, però el que passarà és que als llocs d’entorn castellanoparlant es farà més castellà”, augura. Creu que les persones contràries a la immersió “no han reivindicat aquesta sentència per aconseguir més castellà a Solsona, sinó a les zones on la gent no parla català fora de les aules”. Per això, reclama més concreció i mesures efectives al Govern en comptes de “declaracions grandiloqüents”. “Havien anunciat un pla per reforçar la immersió, però realment no saben per on tirar”, lamenta.
Ortega fa referència al compromís del Govern a principis de novembre, quan va presentar un informe sobre la davallada del català a quart d’ESO. “Es va prometre un pla de formació per al professorat i no se n’han tingut més notícies”, assenyala abans d’afegir que es va voler fer un avís de la situació de la llengua però no es va acompanyar de mesures reals.
“Lluitar contra gegants massa grans”
Per la seva banda, el degà de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Castellà, considera que el Govern és ambigu “volgudament”, perquè encara no s’ha determinat judicialment com funcionarà la sentència ni com s’aplicarà aquesta flexibilització segons l’entorn social.
Assegura que a l’àrea metropolitana, el català “ha de lluitar contra gegants massa grans”. Castellà fa referència a la globalització, que afavoreix les llengües grans enfront de les minoritàries, la composició demogràfica del país, que ha canviat en els darrers anys, i un Estat que “no ho posa gens fàcil”.
Garantir la qualitat del 75% de català
Tot i que com a sociolingüista assegura que “no hi ha cap mena de dubte que hem d’aspirar al 100%”, Castellà no es mulla sobre el que ha de fer el Govern davant la sentència. Assegura, però, que si finalment s’ha d’acatar de manera generalitzada aquesta sentència el 75% d’hores destinades al català “han de ser de molta qualitat”. “Si la judicatura ens ho imposa i políticament no hi ha un altre camí, aquestes hores en català han de tenir molt contingut i que sigui rellevant”, subratlla.
“En aquest moment l’escola té un caràcter de reducte. És l’últim àmbit general en què hi tenim una presència massiva”, assenyala abans d’apuntar que s’ha de treballar perquè fora de l’escola també s’utilitzi el català. Considera que el gran problema de la llengua és que els alumnes que s’hagin escolaritzat en català no utilitzaran aquesta llengua en el seu àmbit laboral o durant el seu oci. Per pal·liar-ho, Castellà aposta fer la llengua atractiva i amb interés per poder captar parlants.
Castellà: “L’escola té un caràcter de reducte de la llengua, que s’hauria de traslladar a la resta d’àmbits de la societat”
Tot i així, insisteix a subratllar que el català no corre perill de desaparéixer a Catalunya perquè segueix havent-hi transmissió de pares a fills. Ara bé, assenyala que a altres llocs dels Països Catalans, com a la Catalunya Nord, a algunes zones de la demarcació d’Alacant i a la zona alta de Barcelona durant el franquisme, la llengua no ha tingut tanta sort.
Avantatges de deixar que els centres decideixin
Rudolf Ortega considera que hi ha “desori” amb la llengua i que com “no hi ha res clar” el Govern aplicarà el 25% “deixant que cada centre decideixi segons el seu projecte lingüístic”. “Això és espolsar-se la responsabilitat, perquè es deixa tot a les direccions dels centres”, assenyala.
Tot i així, creu que aquesta tàctica té l’avantatge que serà més complicat presentar recursos contra Educació per incompliment de la sentència. “Qui vulgui demostrar que la sentència s’incompleix a les escoles ho haurà de demostrar una per una”, explica. Assegura que els contraris a la immersió voldrien que el departament donés instruccions iguals per a tots els centres, pel que aquest “truc” evitaria recursos judicials.
L’origen de la decisió que amenaça la immersió
“No té cap sentit pedagògic, perquè el que hi ha a les classes és un bilingüisme asimètric: tots els alumnes saben parlar castellà, però no tots dominen el català”, denuncia Furest, que creu que l’origen d’aquesta sentència està en les orientacions curriculars que va fer el Govern el 2018.
“La conselleria de Bargalló va enviar a tots els equips directius un document amb orientacions que ja introduïen el concepte ‘plurilingüe’ i ‘intercultural’, que també van servir al govern del País Valencià per tombar la immersió”, explica Furest. L’expert considera que parlar de plurilingüisme com es feia en les orientacions del conseller Bargalló obre la porta a que el castellà sigui vehicular i el català encara retrocedeixi més. “El plurilingüisme real ja el garanteix la immersió”, conclou.
