El comissari jubilat i arquitecte de l’Operació Catalunya, José Manuel Villarejo, i el periodista Pedro J. Ramírez també van dir la seva sobre el periodisme i la veritat. En un dinar celebrat a Madrid el 14 de març del 2015, entre l’aleshores ja exdirector d’El Mundo, la periodista Ana Romero i el policia, enraonen sobre la situació de la premsa. Ramírez remarca el seu neguit pel dia que se sàpiga la veritat sobre la “publicitat institucional i la de l’Íbex35”. Un futurible que titlla de veritable “escàndol”.
Villarejo també lamenta l’estat de la premsa perquè “la gent paga perquè no l’enganyin”. Una màxima que contrasta amb les informacions i gravacions que s’han difós sobre l’ús d’informació falsa per perjudicar l’independentisme o Podemos, com el cas del periodista Ferreras sobre uns comptes falsos de Pablo Iglesias. De fet, en el mateix dinar, i tal com ja va recollir El Món, tots dos es vantaven d’haver aturat el Procés o bé el pla mediàtic per anar contra els líders independentistes.
“Les targetes ‘black’ seran un joc de nens”
Mentre fan els cafès i un te, després d’un tros de pastís de xocolata, Villarejo, Pedro J. i Romero comenten l’actualitat de la premsa. És en el marc on Pedro J. ja ha deixat de ser director d’El Mundo i té entre mans els projecte digital El Español. La dona de Villarejo, Gema Alcalá ha encetat el projecte Información Sensible. De fet, Villarejo confessa que va oferir aquest diari al mateix Pedro J. En concret, Villarejo dona explicacions sobre el seu moment vital i els seus objectius.
“Insisteixo en la meva implicació i el meu compromís personal, que és aconseguir que la societat millori una mica perquè la gent pagui al periodista per tal que no l’enganyin”, raona el comissari. Així, es queixa que “hi ha milions de paios que viuen de la sopa boba de la resta”. Gràficament, exposa que això suposa una hipoteca social: “És com una àncora que els espanyols porten als ous i no poden ni caminar”, diu. Continua la conversa sobre l’entramat de gent que té càrrec i arriba al punt de la publicitat institucional.
En aquest punt, explica el cas d’un director d’un digital de Madrid que li posa traves per donar una informació d’Ignacio González, aleshores president de la Comunitat de Madrid. Ho justifica argüint un “bàner” publicitari que té al diari i amb el comentari “vols que es piqui?”. Pedro J. respon: “El dia que es descobreixi l’escàndol de la publicitat institucional i de les grans companyies de l’Íbex 35, les targetes black seran un joc de nens”. Aquest cas va implicar fins i tot la casa reial, amb targetes de crèdit il·limitat a compte de Bankia. “Aquesta és la gran tragèdia”, afegeix Villarejo, que lamenta que la “gent no llegeixi la veritat sinó la conveniència d’una persona”. Un fet que ell mateix contrasta amb la tasca que ha fet Pedro J. que, segons ell, publicava el que havia de publicar “petés qui petés”.
1 
