Lamine Yamal forma part de l’onze titular de la selecció espanyola que podria fer història i guanyar el seu segon Mundial. El jugador del Barça protagonitza titulars dia sí dia també per aspectes que van molt més enllà del seu èxit futbolístic. L’últim exemple l’hem vist aquest cap de setmana, quan han volgut descobrir com és realment amb unes preguntes íntimes que no ha dubtat a respondre. Per exemple? Sobre els seus orígens o els sacrificis que han hagut de fer els seus pares per ell.
N’ha parlat a El Mundo en una conversa que aprofita per enviar una clatellada a la premsa: “Sempre responc el mateix perquè no vull que sapigueu com soc realment, potser per això la gent té una imatge meva que no és la real. No vull que se sàpiga com soc, això m’ho guardo per a mi”. “A vegades crec que tot això és cosa de la premsa perquè a la gent li és igual com soc jo. Quan arribes a casa no estàs pensant en com soc, això a la gent li és completament igual”, insisteix.
La pressió que reben les estrelles del futbol des de ben joves és immensa, el que Lamine Yamal ha experimentat en primera persona. Creu que ha de tenir molt ego per poder gestionar-ho? “Per suportar el que he de suportar a vegades… doncs més que confiança, el que has de fer és no tenir inseguretats”. A ell no li importa gaire que el critiqui, diu, i aprofita sempre que pot per amagar-se darrere d’una dessuadora per anar “a Passeig de Gràcia” sense ser reconegut.
Lamine Yamal parla dels seus orígens en una entrevista molt personal
Lamine Yamal sempre ha presumit de ser de barri, uns orígens dels que ara ha donat més detalls. Amb Rocafonda al cor i per sempre: “Ser de barri significa haver-te criat en la realitat de la majoria de la gent, que no és la realitat que visc jo ara. I atenció que és de barri no té res a veure amb la delinqüència o amb res dels que mai no han trepitjat un barri pensen”.
De fet, el davanter lamenta que la gent tingui una idea “equivocadíssima” de què significa ser de barri: “Significa sortir amb els teus amics al parc, intentar veure el futbol a qualsevol bar, sortir a prendre alguna cosa amb la teva mare, anar a un restaurant una vegada al mes… ser de barri no significa fer-la grossa”. Ara que s’ha fet milionari i ja no viu allà, ha deixat de ser de barri? Ell diu que no: “Pots sortir del barri, però el barri mai no surt de tu. Em considero un noi de barri i molt orgullós de ser-ho”.
Els pares van haver de fer molts esforços per cuidar-lo, ha recordat Lamine Yamal, en unes declaracions que li serveixen d’homenatge: “La meva mare sortia ràpidament de la feina per poder passar 10 minuts amb mi abans que m’adormís i també recordo el meu pare buscant-se la vida al carrer per portar-nos menjar”.
Ha fet gràcia que Lamine Yamal digui què creu que estaria fent ara mateix si no estigués al Mundial: “Segurament estaria al meu barri amb els meus amics, tot pensant què seria de mi”.
