Jordi González ha parlat obertament dels problemes que va haver de travessar a la seva infància. El presentador va patir assetjament escolar per culpa de la tartamudesa que tenia, un problema que li va provocar un gran complex i que el va convertir en blanc de les burles dels seus companys. En una entrevista a Diez Minutos, el presentador va treure a la llum fa un temps que la seva dificultat per parlar amb fluïdesa li van fer passar moments “molt complicats“. Ara, en una nova aparició al programa d’estiu A la cara, de la Cadena SER, ha recordat fins a quin punt aquestes mofes el van arribar a afectar.
“De petit i adolescent era tartamut. A classe, per humiliar-me i per fer-me bullying, sense saber què era això, els nens em deien Gon Gon… perquè no era capaç de pronunciar el meu cognom seguit“, ha explicat en una cita que ha deixat tothom colpit. Les burles eren constants i van acabar generant-li un fort complex: “Em deien Gon Gon perquè no era capaç de pronunciar el meu cognom”, ha recordat. La seva història té, però, una paradoxa especialment significativa perquè aquell nen a qui els companys ridiculitzaven perquè tartamudejava va acabar fent carrera precisament en dos àmbits en què la veu i la comunicació són fonamentals com la ràdio i la televisió.
Ell mateix ha explicat que fins i tot els seus veïns es van sorprendre de veure’l progressar professionalment: “Semblava insòlit que jo, que era tartamut i tothom m’escoltava tartamudejar tot el dia, estigués treballant a la ràdio”, ha recordat. Malgrat les dificultats que va patir, Jordi González sempre ha insistit que la seva infància va ser feliç gràcies al suport de la seva família. I, especialment, al de la seva mare, que va tenir un paper fonamental perquè pogués superar la tartamudesa.
Com va superar Jordi González la seva tartamudesa?
La idea que va tenir la mare de Jordi González per ajudar-lo a superar-ho? Comprar-li un casset gravador: “Era un d’aquells de Play/Rec que anaven amb cinta de casset. Em feia vergonya llegir amb veu alta a classe i em feia vergonya parlar, així que em va regalar aquest magnetòfon. Em va dir que, quan estigués a l’habitació i no em sentís ningú, que anés llegint mentre em gravava i que m’escoltés”, ha explicat recentment a El matí de Catalunya Ràdio.
El va enganyar perquè, evidentment, quan ho feia el sentia tota la casa. Ara bé, ell anava fent i els resultats van ser visibles aviat. Al cap de dos o tres mesos, va començar a fer programes de ràdio des de l’habitació i ho va superar: “Vaig superar la tartamudesa i aquell aparell per a mi és el més important de la vida perquè m’ha marcat”. Una història de superació que, en aquest cas, ha sortit d’allò més bé.
