Catalunya ja ha signat el seu nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI). Un any després de l’inici de les negociacions amb els actors clau de l’economia del país, el Govern ha tancat el full de ruta del sector industrial català, un dels puntals de la política econòmica de l’executiu. El document, que romandrà en actiu des d’enguany fins al 2025, és molt més ambiciós que el seu predecessor. Ja només pel que fa a la dotació pressupostària, la política industrial catalana comptarà durant els pròxims tres exercicis -més el que queda d’aquest- amb 3.270 milions d’euros, un 77,3% més que l’anterior pla. El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha concretat el que el conseller Roger Torrent considera un “pacte executiu” en més de 150 mesures, entre normatives i de finançament, que s’han acordat amb les principals patronals i sindicats del país amb l’objectiu d’augmentar el PIB industrial català –que actualment amb prou feines supera el 20%– fins al 22% el 2025; amb l’aspiració d’arribar al 25% -un nivell comparable al de, per exemple, Alemanya– a finals de la dècada.
L’acord suposa el retorn de la política industrial a Catalunya, després de dos anys sense Pla Nacional per la Indústria. El darrer PNI va finalitzar la seva vigència el 2020, just abans de la pandèmia. Si bé Torrent reconeix el buit de l’any de la covid, reivindica el nou pla com un “salt qualitatiu” respecte de l’anterior, tant en termes de pressupost com en l’ambició de les mesures. El conseller apunta que el document del 2017-2020 arrossegava actuacions que no s’havien aconseguit implementar en altres períodes, mentre que “la majoria” de les mesures són noves. “En comptes de preguntar als departaments què estaven fent en àmbit industrial, els hem demanat què podem fer per fer un pas endavant”, explica Natàlia Mas, directora general d’Indústria del Departament. En aquest sentit, Empresa destaca la participació no només de patronals i sindicats, sinó també de tots els grups parlamentaris a excepció, com ja és norma, de Vox.
Si bé els anteriors pactes nacionals per la indústria havien tancat els seus períodes d’activitat amb alts percentatges d’execució –el darrer va acabar per invertir el 90% de les partides assignades– alguns dels sectors més innovadors han patit tradicionalment limitacions. Per exemple, el desplegament de la fibra òptica a tot el país, una infraestructura clau per l’aposta per la indústria 4.0, encara està en el 70%, i el PNI 2022-2025 recupera l’ambició del seu desplegament. La directora general subratlla que, a diferència d’anteriors projectes estratègics, els llargs horitzons de l’actual augmenta la seva capacitat transformadora, però també els riscos. A més, no tots els fons depenen directament de la Generalitat, amb un elevat percentatge de la dotació depenent dels fons europeus i de la seva gestió per part de l’Estat. Tant Mas com Torrent critiquen la “insuficiència” d’alguns dels paquets d’execució espanyols dels NGEU, com els Pertes, amb alta influència a Catalunya però sense un camí clar per la seva implementació. “Intentarem que la política industrial de l’Estat arribi als nivells d’eficiència i ambició d’aquest Pacte Nacional”, etziba Torrent.
Mas, en aquest sentit, apunta que si bé la dotació completa del pla supera els 3.000 milions d’euros, hi ha una sèrie d’actuacions –12, en concret– que depenen d’inversions europees que encara no estan del tot tancades. Així, des del departament poden assegurar un muntant dedicat de 2.817 milions d’euros, que ja estan refrendats per totes les institucions implicades.
Segons Mas, un dels grans objectius d’aquest nou projecte estratègic és la reversió de “dècades de deslocalització” dels sectors industrials i productius a Catalunya. L’acceleració del valor afegit brut de la indústria, defensa, presenta una “nova oportunitat “per recuperar el teixit industrial català com ja ho estan fent els països de l’entorn. “Si fem les coses bé, hauríem de recuperar l’activitat productiva a Catalunya”, afegeix la directora, tot lloant la nova consideració dels projectes industrials estratègics dins la llei de facilitament econòmic de la Generalitat. “Es tractava d’una figura que necessitàvem”, comenta Torrent, per facilitar l’aterratge d’iniciatives industrials tractores al país, i que no només escurça els temps burocràtics, sinó que ofereix a aquelles empreses que assoleixin el segell del Govern un “mentoratge i acompanyament des del minut 1”.
Cinc grans àmbits industrials
A més de les estrictes mesures de reindustrialització que recull el pacte, tant Mas com Torrent han remarcat el seu alineament amb altres estratègies que transcendeixen l’àmbit català, des de l’Agenda 2030 fins als Next Generation. En aquest sentit, les actuacions del PNI s’han concretat en cinc grans línies temàtiques: sostenibilitat, digitalització, ocupació de qualitat, infraestructures i finançament i dimensió empresarial. L’ample caràcter del nou pla aspira a cobrir els gaps que Torrent atribueix als indicadors econòmics tradicionals. “Cada cop és més evident que el PIB i el valor afegit brut no expliquen tota la història de l’economia”, reconeix el conseller, que destaca l’ambició del pla de millorar no només els resultats de les indústries catalanes, sinó també la influència de les empreses sobre el seu entorn i la ciutadania que hi habita.
Els projectes coincideixen, així, a superar els objectius de competitivitat i rendibilitat de la indústria del país per afegir-hi qüestions com l’ocupació de qualitat, la transició sostenible o l’autonomia estratègica europea. En aquest sentit, la branca de sostenibilitat inclou, per exemple, una inversió de 20 milions d’euros en la Vall de l’Hidrogen, o una de 60 milions en la implementació del pla d’impuls a les energies renovables. De la mateixa manera, les inversions en digitalització i indústria 4.0 arribaran a l’impuls de l’R+D catalana (40 milions) o la creació del hub d’innovació digital de Catalunya, que rebrà 60 milions d’euros, a la més tècnica atracció de nous elements de la cadena de valor tecnològica, a què es dedicaran més de 100 milions.
Aportacions dels agents socials
Tant els sindicats com les patronals del país es veuen representades en els objectius estratègics del nou pacte per la indústria. El Departament recull el guant de Pimec i Foment del Treball amb una inversió de 40 milions d’euros en la creació i impuls d’empreses industrials; a més d’una línia de préstecs d’impuls per a pimes i grans empreses que s’hi dediquin. Tot plegat, defensa el conseller, amb l’objectiu de “facilitar el creixement empresarial”, una de les reclamacions estratègiques que els presidents de les dues patronals del país, Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete, han reiterat en els darrers anys.
Per altra banda, les exigències sindicals de creació d’ocupació de qualitat mitjançant la indústria es concretaran en els pròxims exercicis en un total de 39 actuacions dedicades a la formació i les condicions de treball. Dins el paquet destaquen l’aposta del Govern per la Formació Professional, una de les partides que, com explica Mas, ja està més activa, amb uns 39 milions d’euros. Com constata Torrent, a més, la industrialització aporta, de seu, millors llocs de treball del país, i el PNI es marca com a horitzó per al 2025 superar el llindar dels 510.000 treballadors industrials a Catalunya –un col·lectiu que ara mateix no arriba als 490.000, segons dades del mateix departament–.
El retorn de les empreses
Si bé la deslocalització de la producció és una de les debilitats de la indústria catalana, la fugida de les seus de les companyies dels darrers anys cap a altres territoris de l’Estat, sigui per qüestions polítiques o per les millors condicions fiscals que hi ofereixen, no és una preocupació per al departament. Com apunta Mas, de fet, les condicions que estableix el nou Pla Nacional generen més oportunitats de retorn i revifada de les firmes del sector secundari que no pas riscos de pèrdua de capital.
7
