El model econòmic cada vegada està més amenaçat per les noves tecnologies. No és cap secret que les critpomonedes estan guanyant terreny i als governs se’ls acaba el temps per començar a regular aquest nou món digital. L’economista Natàlia Cugueró és experta en criptomonedes i tecnologia blockchain i d’ençà que va començar el moviment ha estat una ferma defensora de la seva utilitat. Quedem amb ella al seu despatx de Terrassa per discutir i reflexionar sobre el creixement dels actius digitals, la reticència del consumidor i, en definitiva, del canvi de model econòmic imminent que augura l’entrada de les criptomonedes al mercat.
Quina utilitat final té la tecnologia blockchain, és a dir, quina és la diferència per al consumidor final?
Té el control l’usuari. La custòdia del teu capital la té el banc, amb la tecnologia blockchain els diners són teus. Quan tu tens la teva cartera de criptomonedes a la blockchain tens accés a tot, tu et converteixes en el teu banc. És més econòmic, però no ho diria només en l’aspecte de car o barat, sinó que tu tens el control de tot.
També entrem en el principi de la transparència. Qualsevol transacció és traçable, per tant tots els usuaris poden seguir totes les transaccions. Està molt descentralitzat i tothom pot participar. En segon lloc, és completament transparent. I, finalment, no hi ha necessitat d’una autoritat central, totes les transaccions són de persona a persona. Realment hem d’entrar en què serveix un banc central o un banc comercial. Ells tenen un sistema que els funciona a ells, però és completament insuficient. Amb la blockchain tot és immediat, més eficient i més barat.
Llavors, aquest nou sistema acabarà eliminant els bancs?
Jo no ho crec, no soc maximalista. Tot això ha nascut del Bitcoin i a mi em sembla una aposta molt robusta, però hi ha qui et dirà que realment qui ha millorat o canviat el panorama és Ethereum, però aquesta blockhain no s’ha menjat Bitcoin i ningú et pot dir si se’l menjarà, perquè ningú té una bola de vidre. El mateix passa amb els bancs, jo crec que hi haurà la coexistència, però no crec que ningú pugui posar-hi la mà al foc. El que sí que et puc dir és que no totes sobreviuran, però tant bancs com empreses de criptomonedes i blockchain.
L’únic que podem dir d’aquesta tecnologia és que permet la comunicació entre persones, sense necessitat d’un tercer i està funcionant. A més, també preval la transparència i la potestat que té l’usuari de saber tot el que està fent en tot moment. A partir d’aquí, si crec que substituirà els bancs? Jo això no ho puc saber.
I per què ha nascut aquest nou model?
El que sabem amb certesa és que aquesta tecnologia i les noves monedes han nascut per substituir la moneda tradicional, que és inflacionària. És a dir, quan hi ha una crisi, una autoritat central genera més diners i això fa que perdin valor. L’exemple més clar és que fa uns anys els teus pares es podien comprar unes coses amb certs diners que tu ara no pots amb la mateixa quantitat. Aquest principi d’inflació s’elimina amb les criptomonedes, perquè el model és deflacionista. El Bitcoin es regeix pel principi de l’escassetat i té protocols molt marcats de cada quan es va emetent més moneda. Per això, cada vegada es van fer menys transaccions amb Bitcoin i per això en va augmentant de valor.
Però aquesta tecnologia no és més vulnerable a atacs? Estem realment preparats per estar protegits?
Totes les empreses estan exposades a ser hackejades per robar-los diners. Si ens ho mirem en general, hi ha dos tipus d’empreses, les que ja han estat hackejades i les que les hackejaran, però això s’extrapola a tots els sectors, no només en el món digital o de les criptomonedes. Al final aquestes fuites d’informació venen per una equivocació humana, no perquè la xarxa sigui dèbil, llavors crec que és més una necessitat de prevenció i formació de les persones. En realitat, des del meu punt de vista totes les empreses estan exposades i no crec que el món cripto sigui més vulnerable tecnològicament sinó que les persones necessiten més formació.
Per què hi ha tanta reticència a migrar cap al model ‘cripto’?
És un peix que es mossega la cua. El sistema i els actors que controlen aquest sistema no volen ser canviats, llavors sempre trobaràs aquells que actuen per no perdre el poder i els que ho fan de bona fe, que volen advertir l’usuari perquè és un món que encara no està regulat. La reticència ve de la poca comprensió del model i sobretot d’aquelles persones que ho han provat i han perdut. Quan et trobes amb un model així on hi ha molt guany, també has d’entendre que hi ha molt risc. Tot això és formació bàsica, però si la gent ja no està formada en finances bàsiques imagina’t el que costa formar-se quan el banc desapareix i ets tu qui ho controla tot.
Però, realment, el sistema és el primer que no vol canviar. Perquè estan apostant per un model que substitueix aquesta moneda tradicional i entren els dubtes de què passarà amb els bancs. Per tant, el que s’ha de fer és regular i, de fet, el món de les criptomonedes és el primer que vol estar regulat. Però sembla que és més el sistema que no ho vol regular perquè no vol ser substituït.
I com aconseguim aquesta regulació?
Els governs encara no s’hi han posat del tot. Hi ha algunes lleis, però és un poti-poti d’informació que ningú sap ben bé com agafar-la. Hi ha moltíssimes regulacions perquè realment ningú s’ha plantat i ha volgut entrar-hi de ple. També he sentit sospites que volen treure la seva pròpia moneda digital i per això no volen regular-ho abans d’hora. Aquest caos al final es tradueix en països que han prohibit les criptomonedes, països que les estan investigant i països criptofriendly, que ni ells mateixos saben que vol dir.
A l’Estat espanyol sí que hi ha algunes regulacions. L’any 2021 es va establir una llei de protecció del consumidor, és a dir, fins on pot arribar el màrqueting de les empreses de criptomonedes, què poden dir, què han d’advertir… Per altra banda, també s’ha implementat una nova casella a la declaració de la renda per als moviments de criptomonedes, així que sembla que s’estan fent coses. Tot i això, penso que encara es necessita molta més regulació.
Quin és el paper del govern en tot això?
El que hauria de fer el govern és vigilar que no li prenguin el pèl a l’usuari, peròt ambé facilitar i regular la situació perquè sigui més fàcil l’entrada del consumidor al món de les criptomonedes. Però també han de ser molt conscients i no fer una regulació molt estricte, perquè aleshores el que farien és matar la innovació. Jo crec que ja ho estant intentant regular, però evidentment no és fàcil. A part, hi ha interessats a deixar el sistema com està perquè els actors del sistema que tenen el poder no volen canviar. Les finances descentralitzades són una realitat i s’han d’acceptar i regular.
Acabarem operant únicament amb criptomonedes?
El principi que hem de tenir més clar és que quan una cosa no és física, és a dir, no tens els diners en mà, s’ha de treballar moltíssim en el valor de l’actiu digital i, sobretot, el ritme i el poder de creació que té una empresa per seguir-ne emetent. És a dir, el que parlàvem abans, si els bancs centrals es dediquen a crear diners, entrem en un model inflacionari on en realitat tu continues perdent valor, és a dir, que cada vegada la puc intercanviar per menys coses.
Llavors estem parlant d’una substitució de la moneda inflacionària, no de la moneda física com a tal?
Clar, és moment de mirar com creem aquesta moneda que no perd valor amb els anys. El que genera la moneda actual és un deute que no tornarem, mai. Per tant, al final aquesta moneda que tenim avui dia no està basada en res real. Llavors quan a mi em diuen que les criptomonedes són bombolles dic que sí, que efectivament n’hi han algunes que segur que en són, però que d’una manera més sistemàtica, més gradual, la moneda actual també és una gran bombolla, perquè darrere no hi ha res que la sostengui, perquè l’economia real no pot tornar el que deu. Estem parlant de la disponibilitat que tenim d’aconseguir una moneda. Si tu comences a fabricar diners, aquests deixen de ser escassos i per tant, perden valor.
El punt d’inflexió amb les criptomonedes serà quan jo pugui pagar la barra de pa amb Bitcoins?
Clar. Quan la cripto pugui ser un mitjà de pagament generalitzat, és a dir, tingui una utilitat en el món real. Aquesta és la pota que li falta a aquest nou model. De moment es poden intercanviar aquestes monedes amb la tecnologia Blockchain a un ritme determinat. Si això al final es converteix en una cosa amb què es pot pagar. De fet, hi ha targetes que intercanvien el valor de les teves criptomonedes pel preu real de les coses i, per tant, ja pots pagar amb elles, però no està estès encara. Per posar-te un exemple, PayPal ja accepta criptomonedes en les seves possibilitats de pagament. Això provoca que tinguin accés a molts usuaris i, a poc a poc, si empreses tan grans com PayPal acrediten l’ús de les criptomonedes es començarà a estendre com a mètode de pagament.
I com funcionaran aquestes carteres, és a dir, tindrem una moneda digital única o les intercanviarem depenent d’on estiguem comprant?
Tu pots tenir una cartera digital on conviuen totes les criptomonedes que tu tens, evidentment amb totes les Blockchains en què operes. Ara el que està passant és que tu tries amb quina moneda pots fer el pagament i a qui li fas el pagament ha de voler aquella moneda. Al final és una decisió del venedor i tu, heu d’arribar en un acord.
És possible la convivència entre la moneda tradicional i la criptomoneda?
Jo crec que és possible perquè ja és possible. Vam començar amb Bitcoin i es quedava curt i ara ja hi ha Ethereum i les dues estan coexistint, després d’això ja hi haurà diferents opcions. No se sap que passarà, perquè realment no s’ha fet mai. El que hem de tenir clar és que el model que tenen els bancs no és sostenible, però això no vol dir que hagi de desaparèixer la moneda tradicional. Crec que tots els sectors coexistiran, però amb l’ajuda dels diferents actors de la societat i donant per fet que és un canvi que està arribant i no es pot mirar cap un altre costat.
4 
1 