L’emissió de moneda sempre ha estat potestat dels governs. No hi ha hagut mai cap dubte que l’administració pública és l’encarregada de fabricar bitllets, una mesura que s’ha fet servir sovint per controlar l’inflació. És per això que quan l’especulació i les crisis donen un cop puny a la taula fan trontollar el sistema. Les regles del joc canvien amb l’arribada de la tecnologia blockchain i les famoses criptomonedes; una nova manera de comprar i vendre béns i productes sense que passi per les mans de cap govern. “Benvinguts a l’era de la descentralització dels diners”, ironitza Alfredo Luque, director general i fundador de DragonStake, una empresa que es dedica a la validació dels protocols de la blockchain.
Si ens traslladem a l’inici del les criptomonedes, és impensable no parlar de bitcoin, ja que va ser la primera de sortir al mercat. “La tecnologia que presentava la bitcoin era diferent del que estem acostumats, es tractava d’un bé finit“, recorda Luque. Només hi ha 21 milions de bitcoins al món. “És impossible fabricar-ne més, no és com els diners que els governs els imprimeixen”, descriu Natàlia Cugueró, experta en blockchain. D’aquesta manera doncs, Cugueró pronostica que en aquesta nova era, els governs només podran fer d’òrgan fiscalitzador, de manera “perden el poder de la gestió”.
Cugueró i Luque coincideixen a destacar que “els governs els costa deixar anar el poder“. No poder controlar el flux de diners que corre pel seu país o on van a parar deixa un govern sense marge de maniobra. És per això, que encara cap de les lleis de la blockchain i les criptomonedes han estat aprovades. De fet, la norma espanyola porta bloquejada al Congrés dels Diputats des del 2019: “No volen que els individus decidim perquè necessiten tenir ells el control”, assegura l’experta.
La innovació passa per les criptomonedes
L’ecosistema de les criptomonedes no és només un sector tancat, sinó que engloba molts d’altres subsectors. D’aquesta manera, el fundador de DragonStake explica que la innovació té molta cabuda al món de les criptomonedes. “L’anomenat web3 és el següent pas de les societats”, insisteix, i afegeix que “som davant d’un canvi de relacions humanes imminent”. Seguint aquest context, Cugueró assegura que és necessari que els governs entenguin el canvi i se’n facin partícips, “sempre sense voler controlar la situació, com a òrgans reguladors”.
“Si Europa es tanca a l’ecosistema cripto, es tanca a la innovació”, sentencia Cugueró. Segons l’experta –com també assegura Luque–, tots els projectes innovadors passen en algun moment pel món de les criptomonedes o la blockchain. “Realment la tecnologia que es presenta en aquests sectors és la que està més avançada”, diu Luque. Així doncs, els governs necessiten “arribar a un acord de col·laboració amb el sector”, segons explica Cugueró. Ella mateixa afegeix que “la il·legalització no és una opció” i que cal crear una “regulació correcta i raonable” per continuar avançant.
Intents de gestió a la desesperada
El govern espanyol és més que conscient de l’evolució del sector monetari i, per tant, ha començat a implementar mesures per intentar fiscalitzar i regularitzar l’ús de les criptomonedes. Tot i això, no s’espera que les afegeixin com a forma de pagament oficial, però les criptomonedes ja tenen la seva pròpia casella a la declaració de la renda del 2021, en la campanya que ara està en marxa. “Els governs han de buscar la manera de conviure amb el sector de les criptomonedes”, confirma Cugueró. Així doncs, la declaració de la renda sembla un pas per intentar fiscalitzar els beneficis del sector, “per evitar el frau fiscal”, explicava el director de l’Agència Tributària, Jesús Gascón.
“El model està canviant i els governs han d’adaptar-se”, descriu Luque. D’aquesta manera, ambdós experts conclouen que les critomonedes han vingut per quedar-se i la innovació que provoquen serà un punt d’inflexió en les societats tal com les coneixem avui dia. “Cal que els governs es posin les piles, perquè negar la seva existència o veracitat no farà que desapareguin”, explica Cugueró. “Som éssers lliures i ens hem adonat que hem de buscar el consens entre individus i no entre governs”, sentencia l’experta.
