TV3 té una veu molt característica, la corporativa que sona a totes les promos que publiciten els seus programes amb una sonoritat reconeixible per a tots. Ara, hem pogut posar cara a Albert Peñarroya; qui s’amaga darrere d’una de les veus més sentides de tot el país. En una entrevista a RAC1, el locutor ha confessat que sempre va ser conscient que volia explotar el seu instrument: “Tothom em deia que tenia una veu molt maca, però que hauria de formar-me per aprendre a fer-la funcionar o no arribaria enlloc“.
I els va fer cas, amb un postgrau de locució en publicitat que li ha servit per trobar feina com a veu corporativa de la cadena pública: “Recordo que només tenia 21 anys quan em vaig presentar al càsting i que vaig tenir la sensació que m’havia anat fatal“. Doncs res de tot això, tenint en compte que aquí segueix com a protagonista de les falques i les promocions de TV3 que està fent.
Era un noi molt jove, però ja tenia aquesta veu greu i profunda que s’acostuma a associar amb gent més gran: “Em deien que, quan em sentien parlar, s’imaginaven un home d’uns 50 anys panxut, amb bigoti i molta barba“. I res més lluny de la realitat, ja que el seu físic no té res a veure amb cap d’aquestes característiques.
Albert Peñarroya denuncia l’ambient en el món del doblatge
Albert Peñarroya és la veu de TV3, però compagina aquesta feina amb d’altres en el món del doblatge. No li ha agradat gaire l’ambient que ha vist en aquest sector, però, si fem cas a les declaracions contundents que ha concedit sobre el tema: “Sí que he estat actor de doblatge, però t’he de dir que no m’ha agradat gaire l’ambient que hi ha”.
Ell ha tingut experiències molt positives i assegura que va ser tot “fantàstic” quan va aprendre amb Azucena Díaz. Ara bé, haver-hi treballat li ha permès per adonar-se que aquest és un món complicat: “El tema és que el món de doblatge és molt dur, un món amb molta competència on has d’anar suplicant directament que et convoquin. Has d’enviar Whatsapp a directors, directores, Instagram, fer-te veure… Com es diria en català vulgar, has de llepar culs i a mi això no m’agrada. I que diguin el contrari aquelles persones que no els hagi passat el mateix”.
No ha tingut la mateixa sensació quan ha posat la veu per a fer anuncis, en canvi. Considera que el món de la publicitat és “més democràtic” i “més accessible”: “Allà, la gent no et contracte per qui ets sinó per com sones“. L’Albert és conscient que aquestes declaracions no agradaran als empresaris de la locució, però no li importa gaire: “Si a algú li molesta, doncs que m’escrigui per Instagram. Pengeu això com a reel i que surti a la llum”.
Entre els trucs que ha compartit per cuidar la veu? Que es redueixi el consum de làctics, perquè això disminueix la mucositat, o posar-se sèrum fisiològic al nas per tal d’hidratar la zona. Una intervenció a la ràdio curiosa que permet conèixer qui hi ha darrere d’aquesta veu corporativa.
