Plataforma per la Llengua ha mostrat la seva preocupació pel paper lingüístic de determinats càrrecs públics i ha ofert un conjunt de recomanacions a l’alcaldessa de Creixell, Montserrat Muñoz (PSC), perquè assumeixi la seva responsabilitat com a referent institucional en l’ús del català, sobretot després de parlar en castellà a TV3 arran dels aiguats i les inundacions de la setmana passada. “L’alcaldessa de Creixell ha de prendre consciència del seu paper de referent lingüístic, i més a la televisió pública catalana!”, ha exclamat l’entitat presidida per Òscar Escuder a través de les xarxes socials.
L’entitat en defensa de la llengua no ha volgut deixar passar que l’alcaldessa es dirigís en castellà a la població des dels mitjans públics del país, i a través de la xarxa social X li ha recordat que els representants polítics han d’exercir un paper exemplar en la preservació i promoció del català com a llengua pròpia de les institucions. Per tal de revertir la situació i oferir eines pràctiques de gestió, l’organització li ha recordat recursos institucionals de referència.
No és Múrcia, ni La Rioja, és Creixell, al Tarragonès i la seva alcaldessa, del PSC, (fruit d’un pacte amb Junts, ERC i PP), només parla en castellà a TV3 per dirigir-se als seus veïns…
— Marc Larroya (@larroyamarc) August 22, 2026
Pensen actuar el president @salvadorilla i el conseller de Política Lingüística @VilaFx? pic.twitter.com/zS1SZZFKKE
L’entitat ha reaccionat així després que l’alcaldessa socialista parlés en castellà a TV3, malgrat que la llei de Política Lingüística estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya i la de totes les institucions, en especial de l’administració local. De fet, els articles 2 i 9 preveuen que les administracions locals han de fer servir el català i subratlla que “implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l’ús entre els ciutadans i ciutadanes”. A més, es dona la circumstància que fa poc més d’un any el Govern va presentar el Pacte Nacional per la Llengua i va fer una crida als ajuntaments del país a adherir-se, elaborar un pla d’impuls del català i la creació d’espais estables de coordinació amb el teixit associatiu del municipi.
Plataforma per la Llengua li recomana una guia per a la política lingüística a Creixell
Entre el material posat a disposició de la representant municipal destaca la Guia breu per al foment de la política lingüística municipal. Aquest document ofereix una visió pràctica de com els consistoris del país poden assumir un paper actiu en la normalització de la llengua en tots els àmbits de gestió locals i orienta l’administració local per integrar el català en el seu funcionament intern, però també en la relació amb la ciutadania. El document, com la mateixa entitat remarca, “planteja la necessitat que l’ús del català sigui una política transversal, acompanyat de voluntat política, planificació estratègica i recursos propis, i no només una suma d’accions puntuals o simbòliques”. A banda de la guia, l’entitat ha posat a disposició de l’alcaldessa altres documents com el del Síndic de Drets Lingüístics, un projecte per promoure el coneixement i la defensa dels drets lingüístics entre la ciutadania, impulsar els drets i deures entre el comerç local, diverses mocions en defensa de la llengua, un model de pacte entre el consistori i entitats esportives i un protocol per impulsar la llengua a l’esport, entre altres.
❗️ L’alcaldessa de Creixell ha de prendre consciència del seu paper de referent lingüístic, i més a la televisió pública catalana!
— Plataforma per la Llengua – Catalunya (@llenguacat_CAT) August 28, 2026
Li donem algunes idees perquè sigui responsable lingüísticament en les seves aparicions públiques 🧵https://t.co/08eOCnEiu3 https://t.co/wOMVDbOS1y
