Plataforma per la Llengua fa un pas més per protegir els drets dels catalanoparlants en la mobilitat després d’aconseguir incorporar clàusules lingüístiques en les concessions per a les línies de busos interurbans de Catalunya. L’entitat en defensa del català ha presentat 15 al·legacions davant la Direcció General de Transport per Carretera i Ferrocarril del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per exigir que els futurs serveis públics de transport regular de viatgers per carretera de titularitat estatal garanteixin la llengua en tots els trajectes que passin per Catalunya i el País Valencià. “Cal garantir, en definitiva, que es respecten els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants en tots els serveis amb origen o destinació als territoris de parla catalana”, defensa l’entitat en un comunicat.
Les al·legacions s’han registrat en el període d’informació pública dels avantprojectes de concessió de diversos corredors clau, com ara els que connecten Barcelona amb Madrid, Sevilla, Galícia, Euskadi o Aragó, així com línies estratègiques com Terol-Castelló-Barcelona, València-Alacant-Múrcia o la Madrid-Albacete-Alacant. L’ONG del català reclama que les obligacions lingüístiques s’incloguin de manera vinculant en els contractes de concessió i que estiguin subjectes a mecanismes estrictes de control i sanció per incompliment. Entre les principals peticions, l’entitat presidida per Òscar Escuder demana que el català estigui disponible en tota la informació essencial del servei, l’atenció oral i escrita als usuaris, la senyalització, els canals digitals, la documentació contractual, els procediments de reclamació i les comunicacions sobre incidències.
Des de la informació essencial fins als canals digitals i l’atenció oral
Per fer efectiu el blindatge de la llengua en el servei, l’ONG del català formula una sèrie de peticions concretes que abasten la totalitat de la prestació del servei. L’entitat reclama una clàusula general que obligui les concessionàries a oferir en català tota la informació essencial per al viatger, com ara els horaris, les tarifes, els itineraris, les condicions d’accés i la gestió d’incidències. Aquesta presència del català s’haurà de desplegar de manera normalitzada en la cartelleria, les pantalles informatives, la megafonia, les màquines de venda i els entorns digitals com webs i aplicacions mòbils. Així mateix, el text exigeix que els usuaris es puguin adreçar en la seva llengua al personal de les operadores en qualsevol canal d’atenció al client, tant abans com durant i després del viatge.
La documentació contractual, com ara els bitllets, les factures i les condicions generals, també haurà d’estar disponible en català, així com els fulls de reclamació i els procediments de queixa. Per evitar que aquestes mesures quedin en paper mullat, l’organització proposa incorporar formació específica sobre drets lingüístics per als treballadors d’atenció al públic, establir auditories periòdiques i fixar penalitzacions per incompliment que s’apliquin també a les empreses subcontractades. Finalment, l’entitat recorda que la titularitat estatal dels serveis no eximeix les empreses ni l’administració de respectar l’ordenament jurídic i la normativa de consum dels territoris on operen.
Augmenten les queixes dels usuaris
La necessitat de blindar aquests drets ve avalada per les dades de l’entitat: en el que portem de 2026, Plataforma per la Llengua ja ha recollit 12 queixes per greuges lingüístics al transport per carretera a Catalunya –la majoria per atenció oral–, una xifra que ja supera el total registrat en tot el 2025 i el 2024, quan se’n van registrar 11 cada any. En aquest sentit, l’entitat en defensa de la llengua assenyala que Hife, Moventis o Alsa són algunes de les empreses responsables dels serveis en què s’han registrat les denúncies.
