Victòria de Plataforma per la Llengua perquè les pròrrogues de les concessions de bus interurbà de Catalunya fixin obligacions lingüístiques. Les empreses concessionàries dels serveis de bus interurbà a Catalunya hauran de garantir els drets lingüístics dels usuaris i exigir un nivell mínim de B1 de català a tot el personal d’atenció directa al públic, inclosos els conductors. La decisió es coneix després que en Roger Busqué denunciés davant els Mossos d’Esquadra que va ser expulsat d’un autobús de Teisa després de patir catalanofòbia i, posteriorment, en declaracions a El Món defesnés que “la conductora em va discriminar perquè li vaig parlar en català”.
La reforma legislativa introduïda a través de la llei de mesures d’acompanyament als pressupostos afecta directament dues normes clau: la llei sectorial del transport i el decret que regula la continuïtat de les concessions vigents. La nova redacció estableix que les empreses operadores han de garantir l’exercici efectiu dels drets lingüístics dels usuaris i reconeix explícitament que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha de poder utilitzar amb tota normalitat en la prestació del servei.
L’ONG del català ha celebrat en un comunicat que aquesta reforma és un “avenç significatiu” per garantir els drets lingüístics de la ciutadania en un servei públic tan important com el del transport interurbà per carretera. A més, l’entitat presidida per Òscar Escuder subratlla que la nova regulació “no es limita a formular una declaració de principis, sinó que incorpora mecanismes concrets per fer efectiu el dret dels usuaris a ser atesos en català”.
Requisits d’acreditació i sancions per incompliment
Un dels punts més destacats d’aquesta modificació és que fixa, per primera vegada, un requisit concret d’acreditació lingüística. El personal que desenvolupi tasques de conducció, inspecció, informació, atenció als usuaris o gestió d’incidències haurà d’acreditar, com a mínim, el nivell B1 de català. El compliment d’aquesta exigència es considera una condició essencial per a la prestació del servei, i la normativa dota l’administració de mecanismes per aplicar mesures correctores i sancions en cas d’incompliment.
Paral·lelament, el text vincula expressament les concessionàries als principis de la legislació de política lingüística, blindant l’atenció oral, escrita i digital en català. Aquesta mesura tindrà un impacte directe en les grans operadores del sector a Catalunya, com Moventis (Sarbus, La Vallesana, Sarfa), Sagalés, Monbus (Hispano Igualadina), Grup TGO, Hife, Plana, Teisa o Alsa (Alsina Graells).
Crítiques a la inacció inicial del Govern
Tot i que des de Plataforma per la Llengua es valora molt positivament el resultat final, l’entitat ha lamentat que el Govern no incorporés aquestes garanties d’entrada. El maig passat, quan el Parlament va convalidar el decret de pròrroga de les concessions amb els vots del PSC, ERC, Junts i el PP, el text no incloïa cap obligació lingüística, un fet que hauria pogut perpetuar la desprotecció dels usuaris fins al 2034. L’entitat recrimina que calgués la denúncia pública i la recerca d’altres vies legislatives per corregir una mancança que “hauria d’haver estat prevista des del primer moment”. Malgrat tot, agraeixen la receptivitat dels grups parlamentaris que han permès esmenar la norma i confien que aquest precedent s’estengui a la resta de contractes i concessions públiques de l’Administració.
