“En aquell autobús Catalunya havia desaparegut. Si m’hi posava, almenys, el meu país apareixeria d’una manera o altra allí dins”. Amb aquesta contundència s’expressa en Roger Busqué, el passatger que va presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra per haver patit una agressió verbal i física el passat 3 de juny de 2026 a la línia d’autobusos de la companyia Teisa, en un trajecte entre Cassà de la Selva i Girona. Després que El Món es fes ressò de la denúncia i de l’assessorament d’Acció Cassandra, el Roger desgrana, en conversa amb aquest diari, com va ser que un simple trajecte de bus va derivar en un veto lingüístic, vexacions, insults, amenaces, i finalment la seva expulsió del vehicle.
Un conflicte per la música que va destapar el veto lingüístic
El Roger explica que va pujar al bus aproximadament a tres quarts de nou de la nit. Immediatament, va notar que la conductora tenia la música posada a un volum molt elevat, “com si fos una discoteca”. Amb un to que descriu com a “correcte i administratiu”, es va adreçar a la treballadora per demanar-li, sempre en català, si la podia abaixar o si els altaveus de la part posterior del vehicle estaven regulats de manera que fessin menys soroll, buscant una solució intermèdia.
La resposta inicial de la conductora, sempre segons el seu relat, va ser molt despectiva: “¿Qué? ¿Qué?”. En demanar-li de nou, de manera més clara, que abaixés la música, la dona li va etzibar que no l’entenia i que li parlés en castellà. “Racionalment, aquesta dona m’entenia perfectament, però no volia interactuar amb mi perquè li parlava en català“, assegura el Roger, que també remarca la poca diferència entre la frase en català i en castellà: “Ja em direu en què es diferencia ‘música forta’ de ‘música fuerte’, afegint la mímica natural de les mans, assenyalar l’orella, els bafles“. Per a l’afectat, la reacció respon a “una decisió expressa de no interactuar amb mi com a passatger perquè li parlava en català”. ”Em va discriminar, em va seleccionar com a no digne de ser atès, perquè li parlava en català”, sentencia.
Coincidència de quinze dies enrere
En Roger considera que la reacció de la conductora no va ser casual. Recorda que tot just quinze dies abans ja s’havia trobat amb ella en un trajecte d’anada entre Girona i Cassà. En aquella ocasió, la conductora demanava als passatgers que no fessin servir els telèfons mòbils basant-se en uns rètols nous de l’autobús. “En baixar per la porta del davant, vaig voler tenir un gest de cortesia i agrair-li que posés una mica d’ordre”, relata el Roger. En agrair-li-ho en català, la conductora ja li va respondre amb menyspreu dient que no l’entenia: “¡No te entiendo si no me hablas en español!” En Roger no en va fer cas i va baixar tranquil·lament, tot dient-li: “T’has perdut la felicitació i l’agraïment d’un passatger…”
“Linxament” i la “simbiosi” de la conductora amb una altra passatgera
Durant l’incident del 3 de juny, el Roger va decidir no cedir al xantatge lingüístic i mantenir-se ferm en l’ús del català. Deixa molt clar que en cap moment va entrar en el “marc de menyspreu” de la treballadora: “No vaig insultar, ni utilitzar males paraules i tampoc no vaig obstruir el lliure trànsit de l’autobús”. De fet, va pagar el bitllet i es va apartar per deixar passar els passatgers que venien darrere seu. No obstant això, una altra passatgera va començar a increpar-lo i insultar-lo greument en castellà, titllant-lo de “gilipollas” i amenaçant-lo de fer-lo baixar “a patadas” del bus si no parlava castellà.
“La conductora i aquesta passatgera van entrar en una mena de simbiosi”, lamenta el Roger. “La conductora no va fer ús de la seva autoritat per aturar els insults ni per calmar la situació o per reconduir-la cap a una situació més ponderada; al contrari, el marc era aquest, el de la grolleria, el del linxament, amb frases molt similars, les de la passatgera amb menyspreu i insults, les de la conductora amb menyspreu sense insults, al voltant de l’amenaça d’aturar el bus i fer-me baixar”. I sentencia: “Òbviament, els feia nosa, molta nosa, un passatger que parla català i es planta decidit a parlar només en català. No sabien què fer amb mi. No hi havia país, en aquell bus, per saber què fer amb mi. Però jo havia de resoldre què fer amb el meu país en aquell bus”, argumenta. Assegura que va defensar amb fermesa: “Soc català i al meu país parlo català”, però va rebre una resposta “amenaçant” i “a crits” per part de la conductora i frases de la passatgera com “¡tu lo que eres es un gilipollas, esto es España!”.
En Roger també diu que la senyora que el va espentar “es mantenia en el marc i la conducta que li permetia la conductora i, finalment, en va seguir les indicacions”. L’únic passatger que va intentar posar-hi una mica de pau, i apaivagar la situació, va ser un noi jove que tampoc parlava català, el qual va ser “l’únic contrapès real, disposat a escoltar-me, com si fos l’única autoritat”. Per evitar que la situació anés a més, en Roger es va retirar a la part posterior del vehicle, tot i que l’agressora el va seguir pel passadís cridant i insultant-lo.
Expulsió a empentes, gravada en un minut i mig
En arribar a Girona, el Roger va agafar el mòbil i va començar a enregistrar un vídeo d’un minut i 33 segons. Aleshores, es va adreçar a la conductora —aquest cop en castellà— per demanar-li el seu nom i advertir-la que l’estava gravant. La conductora, segons el seu testimoni, li va respondre de forma fatxenda al·legant que el que era il·legal era gravar-la. En aquell instant de la gravació, un senyor va demanar per passar i el Roger es va apartar. Va ser llavors quan la conductora li va dir: “¿Puede bajar, por favor?”. Quan el Roger va respondre que no baixava, la passatgera que l’havia estat insultant el va empentar físicament per les escales. “Determinat a no oposar resistència física, vaig haver de baixar les escales per no caure, i immediatament les portes es van tancar i el bus va marxar”, relata, i subratlla la coordinació implícita entre la conductora –que obre la porta i demana que baixi– i la passatgera –que executa l’empenta.
“D’alguna manera, he fet existir Catalunya dins d’aquell bus”
El Roger ha decidit portar el cas fins a les últimes conseqüències legals. A banda d’interposar la denúncia davant els Mossos i aportar-hi la gravació, ha iniciat tràmits amb l’Associació de Consumidors i s’ha posat en mans d’Acció Cassandra, que ha assumit la representació jurídica de l’afectat i ha obert l’estudi jurídic del cas per impulsar les accions penals pertinents. També destaca la bona atenció rebuda per part del personal de taquilles, administració i atenció al client de Teisa. Com a usuari habitual, troba que “el servei és molt bo”, però opina que, sobretot en algunes línies, l’empresa deu estar “desbordada” per la situació lingüística general. El Roger lamenta no haver rebut cap gest de suport per part de cap altre viatger catalanoparlant: “No hi havia terreny de joc perquè no hi havia ningú que parlés en català o, si hi era, estava aïllat i no es va atrevir a aixecar-se”.
Malgrat mostrar-se molt pessimista amb la salut de la llengua a l’espai públic –fins i tot a Girona–, el Roger tanca el relat amb una darrera reflexió: “Tirar això endavant et dona una certa pau interior, un reequilibri. I a més, he notat alguns canvis subtils interessants en el meu entorn laboral, sobretot. No sé si soc jo o són els altres, però companys que abans em parlaven en castellà ara em parlen en català, essent per ells un esforç que amb mi, els és natural, fer-lo…”. “Qui no fa tot el possible és esclau de si mateix… Doncs en aquell moment vaig fer tot el possible, i ja està. I el país, què hi farem, vejam que passarà, pròximament…”, conclou.
