Plataforma per la Llengua ha qualificat d'”oportunitat perduda” que el Parlament hagi convalidat el decret llei de pròrroga de les concessions de bus interurbà sense incorporar-hi cap clàusula lingüística tal com reclamava l’entitat en defensa de la llengua, que critica que el Govern i els grups parlamentaris que han avalat el text -PSC, ERC, Junts i el PP- hagin “deixat passar una ocasió clara per garantir, per llei, el dret dels usuaris a ser atesos en català”. L’ONG del català ha anunciat en aquest sentit que, més enllà del que estableixi la llei, pressionarà perquè totes les licitacions “incorporin clàusules lingüístiques per a les empreses concessionàries”. Fonts de Plataforma per la Llengua han explicat a El Món que havien tractat la qüestió amb PSC Junts, ERC, Comuns i la CUP, i afegeixen que cap d’ells va acceptar incorporar o exigir clàusules lingüístiques. Així mateix, l’entitat insta els grups parlamentaris a fer ús de tots els mecanismes legals per incloure clàusules lingüístiques, ja sigui a través de la Llei de mesures d’acompanyament dels pressupostos o d’altres mesures legislatives.
L’entitat presidida per Òscar Escuder recorda que amb la pròrroga de la concessió, les empreses que actualment gestionen els busos interurbans del país podran continuar operant fins al 2034 sense garantir els drets lingüístics dels usuaris. A través d’un comunicat, Plataforma per la Llengua considera “especialment greu” que un Govern que impulsa el Pacte Nacional per la Llengua i afirma estar compromès amb el català, no hagi previst cap requisit lingüístic en un text que regula un servei públic. Així mateix, critica els grups parlamentaris que han donat suport a la tramitació del decret “no hagin forçat el debat parlamentari per incorporar clàusules lingüístiques que asseguressin l’atenció en català per part de les empreses concessionàries” i, a més, lamenten que els grups que donen suport al català “no hagin forçat el Govern a retirar el text actual per assegurar que se’n presentava una nova versió que sí que garantís els drets lingüístics dels usuaris”.
Plataforma per la Llengua considera que el decret s’havia de modificar, o transformar-lo en un projecte de llei, per incloure els nivells de coneixement de català exigibles als treballadors i els procediments d’acreditació necessaris per garantir una atenció adequada en català, tant oralment com en la comunicació escrita i digital. En qualsevol cas, i malgrat l’estirada d’orelles, l’entitat s’ha posat de nou a disposició dels partits per assegurar que els drets lingüístics quedin regulats per llei. En aquest sentit, assenyala que l’Estatut reconeix el dret d’opció lingüística també en els serveis públics gestionats per empreses privades.
ERC afirma que té el compromís del Govern per incorporar els drets lingüístics
Tot i que el text no incloïa cap referència a les clàusules lingüístiques, Junts, Esquerra Republicana i la CUP, que hi ha votat en contra, han abordat la qüestió durant el debat de la pròrroga del projecte. La diputada de Junts Judith Toronjo ha assegurat que el decret “no resol per complet la situació del sector”, però ha dit que era “un pas necessari”. Amb tot, ha deixat clar que “caldrà fiscalitzar de prop” la seva aplicació, i ha afegit que Junts no dubtarà a “presentar propostes de millora per a la informació en temps real o per garantir que el català estigui també inclòs entre les condicions mínimes del servei de tot el transport català”.
D’altra banda, la diputada d’ERC Lluïsa Llop ha destacat la “qüestió lingüística” i ha afirmat que tenen el compromís del Govern que les noves licitacions incorporaran “expressament” que les empreses concessionàries o gestores del servei “respectaran els drets lingüístics dels usuaris i en garantiran l’ús en totes les relacions derivades d’aquesta prestació del servei”. Pel que fa a les concessions actualment vigents, Llop ha dit que el respecte als drets lingüístics “s’incorporarà via el pla de millora”. “I per blindar-los, els incorporarem com una esmena a la llei de mesures que acompanya el pressupost”, ha sentenciat. Finalment, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha lamentat que el decret de pròrroga no s’hagin tramitat com a projecte de llei, perquè això ha evitat “poder presentar esmenes per garantir, com demana la Plataforma per la Llengua, que el català sigui exigit a tots els conductors i es proposin un seguit de cursos”.
Plataforma per la Llengua ha recollit una quinzena de queixes l’any 2025
Fonts de Plataforma per la Llengua han apuntat a aquest diari que Junts, ERC i la CUP podrien demanar via esmena incloure les clàusules lingüístiques a la llei d’acompanyament, però les mateixes fonts no ho veuen gaire clar perquè depèn del PSC. Amb tot, l’entitat deixa clar en el comunicat que durant l’any 2025 ha rebut una quinzena de queixes per discriminacions lingüístiques o vulneracions de drets lingüístics en el transport interurbà per carretera. “Aquests casos representen només una mostra de la realitat que viuen dia a dia els usuaris d’aquests mitjans de transport”, sentencia.
