Arnau París (Barcelona, 1988) s’ha convertit en la nova estrella del Cuines de TV3. Guanyar la novena edició de Masterchef va canviar la vida d’un comercial d’aixetes que sempre havia volgut ser cuiner. El concurs de TVE li va permetre centrar-se en aquesta passió, la que ha convertit en la seva feina. Amb arrels a la Noguera i vuit cognoms catalans, actualment el veiem com a tercer presentador del Cuines en uns programes en què ofereix receptes pim pam. I què vol dir això? Que proposa plats de bona qualitat que es poden preparar ràpidament, amb pocs ingredients i sense que calgui tenir molts coneixements. L’audiència l’acompanya, amb pics de més del 30% de share que no són gens fàcils d’aconseguir. El Món l’entrevista per saber com viu aquest moment tan dolç, en què compagina la feina a televisió amb els cursos, els sopars privats que ofereix i la creació dels menús del Molí de la Vansa, al nucli de Boada, del municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
La idea de proposar receptes fàcils i ràpides ha estat tot un èxit. TV3 ha fet bé amb el seu fitxatge i queda clar que les receptes pim pam fan gràcia i agraden molt. Què hi ha darrere d’aquest triomf? Se l’esperava?
Fem cuina per a receptes del dia a dia. Hi ha gent a qui li agrada cuinar, però també n’hi ha molta a la que no. Tota aquesta gent necessita idees bones i ràpides per sortir del pas. Mai no m’espero tenir èxit o no, el que vingui vindrà i estarà bé, has de valorar el que tens. És cert, però, que la meva arribada al Cuines ha tingut molt bona acollida. Per què? Segurament, perquè és un format molt esperat.
Jo ho comparo amb Instagram, on es premien molt més les receptes fàcils a les elaborades perquè, al final, l’audiència vol això perquè no hi ha temps ni ganes. Jo ho entenc, que arribes a casa a les nou de la nit i no et ve de gust estar-te tres hores preparant el sopar… Prefereixes alguna cosa que puguis resoldre ràpidament i evitar, així, demanar menjar preparat o menjar fideus instantanis cada dia.
L’acollida a TV3 ha estat bona? Imposa treballar al costat de bèsties televisives com el Marc Ribas?
No sé si imposa o no perquè encara no he coincidit amb ell, cadascú grava els seus programes i encara no he tingut la sort de conèixer-lo en persona. Ara bé, et puc dir que treballar a TV3 és superguai i estic encantat. L’èxit ha estat increïble i tot el que envolta el programa també, amb tantes càmeres i un equip tan gran i tan brutal amb una colla humana tan bona. Em sento cuidat i molt ben tractat.
A TV3 va arribar després de concursar en el Masterchef de TVE. Certament, són dos formats que no tenen res a veure. Treballar a una cadena i a una altra deu ser totalment diferent, suposo.
Masterchef i Cuines són la nit i el dia, exacte, són dos formats molt diferents. En tots dos espais cuinem, sí, però excepte això absolutament tota la resta no té res a veure.
El seu triomf a Masterchef va ser molt inesperat. Guarda bons records del pas pel concurs?
Oi tant. Gràcies a Masterchef estic on sóc. El que passa és que l‘experiència és molt intensa, summament intensa… A Masterchef estàs tres mesos i mig tancat en una casa sense poder sortir perquè volen aïllar-te. És una manera de fer molt diferent al Cuines, és clar, no té res a veure una experiència amb l’altra.
Jordi Cruz rep crítiques ferotges a totes les emissions del Masterchef. És realment tan dolent i exigent com diuen?
Jo crec que un xef que té sis estrelles Michelin no les tindria si no fos molt exigent. Al final, el Jordi Cruz -i la Samantha Vallejo Nágera també- es prenen molt seriosament la seva feina. En aquest programa a vegades hi ha concursants que no es prenen l’experiència seriosament o que, fins i tot, arriben a burlar-se i fer el fanfarró… Si ve a treballar amb tu algú a qui veus que la feina no li interessa, doncs també t’emprenyes. És natural i lògic que els membres del jurat responguin així, al final.
Si hagués de repetir l’experiència, preferiria tornar a competir o fer-ho com a membre del jurat?
Com a concursant no m’ho tornaria a plantejar, bàsicament perquè ara mateix no tindria temps i no seria viable estar tres mesos aïllat en una casa. No m’ho podria permetre per la feina, encara que també et dic que crec que com a jurat deu estar bé. Estàs més tranquil, no tens tanta pressió, pots criticar i ser una mica més malparit. El format demanda aquesta intensitat en el jurat, també. Si tots ho féssim tot bé, el públic s’avorriria i ells estan allà precisament per això, per dir què fas malament. Perquè és clar que els qui concursen cuinen bé i fan coses bones, però la gràcia és que et diguin què fas malament per poder aprendre’n i saber reaccionar després.
De Masterchef critiquen que hagin deixat de donar importància a la cuina per passar a ser un reality. Des de dins es viu així?
No, oi tant que no. Des de dins ho vius amb una obsessió per la cuina increïble. Cada minut lliure que tens el dediques a estudiar i practicar. Vius en una obsessió forta per dedicar-la a la cuina en les classes que t’ofereixen i de la pràctica que fas amb els companys. Però sí que és veritat que aquest format televisiu té una part de cuina i una altra d’entreteniment pur, el que t’adones quan ets teleespectador del programa.
Ha fet de la seva passió la seva feina gràcies a Masterchef. Què troba a faltar de la vida anterior com a comercial?
No tornaria enrere sota cap circumstància. Mola molt poder dedicar-me al que m’agrada, a la meva passió. Evidentment, hi havia coses que eren millors abans perquè tenia tots els caps de setmana lliures per exemple. Ara bé, em compensa moltíssim haver fet el canvi en tota la resta. No tornaria a la vida d’abans ni boig. L’altre Arnau també era autèntic, és clar, però aquesta voràgine m’ha portat fins on sóc ara. Sempre intento ser autèntic en tot el que faig i viure al màxim.
L’espiral de feina en què es troba ara mateix és molt intensa, per això, entre el restaurant, les gravacions i totes les experiències gastronòmiques que ofereix en la seva pàgina web. Com ho gestiona?
No t’ho perdis, que ara mateix estic amb les gravacions del programa mentre faig pràctiques en un restaurant com a part del màster en cuina que estic cursant. A més a més, d’aquí a quinze dies començo les pràctiques al Molí de la Vansa, al poble natal del meu pare, Boada. Això arrenca ja, així que necessito compaginar-ho tot una mica per poder fer-ho tot bé. Tenim una masia familiar en què tenim hort i en la qual produïm oli i vi. Fa tres anys, vaig engegar un projecte gastronòmic allà que consisteix en què hi oferim sopars a la fresca durant tot l’estiu. Fem un maridatge de vi i preparem un menú degustació en què posem molt d’èmfasi en el producte de proximitat.
Experiències gastronòmiques, pràctiques en restaurants, les gravacions del Cuines, cursos per a empreses… Què li queda per fer?
Encara me’n queden molts, de somnis i de coses a fer! A la vida mai no ho saps, quin és el següent pas. Ara bé, jo no tinc prou amb això. Jo enfoco la gastronomia des d’un punt de vista de l’experiència. El que vull és barrejar les meves dues passions, la cuina i la comunicació. M’agrada estar amb la gent, estar en contacte i poder interactuar entre nosaltres. M’agrada portar la cuina a nivells experiencials i provar de fer una activitat per a empreses, muntar una experiència de xef en casa, anar a una festa d’aniversari i ajudar el noi que fa anys a preparar el menú de la festa… Són experiències molt divertides en què ens ho passem molt bé.
Després de tant desitjar-ho, s’ha fet un lloc en el món de la cuina. És tan maco com pensava que seria?
No existeix cap món o cap professió que no tingui coses dolentes. En el cas de la cuina, el pitjor segurament és que acabes cremant-te, tallant-te, que treballes amb molta tensió… El que és cert, però, és que a la feina anterior d’oficina m’avorria molt sovint i des que he començat aquí no m’he avorrit cap segon perquè tot és aprenentatge. Cada dia aprenc alguna cosa i cada dia pot ser diferent, és molt guai.
2 
