Noves amenaces, nova formació. Aquest és el mantra del nou cap del cos dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, obsessionat de la informació i la intel·ligència policial. D’aquí que hagi impulsat des de la Prefectura una nova edició de les Jornades d’Intel·ligència a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, això sí, tancades a efectius i comandaments, dedicades al “Supremacisme blanc”. De fet, la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra ja fa anys que treballa en aquest moviment com una “amenaça global” al mateix nivell que el jihadisme.
Aquest dijous i divendres, els agents d’informació i comandaments han estat alumnes d’un curs clínic per tal d’obtenir més coneixement del supremacisme blanc en tot el seu espectre. Segons fonts d’Interior, el curs ha de servir per “aprofundir en el coneixement de l’extremisme violent de matriu supremacista blanc, tant nacional com internacional, analitzant la seva evolució, la situació actual i projecció d’escenaris, per tal de crear intel·ligència per aplicar en la tasca policial”. Unes jornades que fonts del cos qualifiquen de necessàries tenint present que “des del 2015, la policia catalana ha fet 222 investigacions sobre aquests grups ultres i les seves activitats”. Des del 2017 fins al juny del 2020, s’han detingut o investigat 162 persones en el marc de 155 investigacions.
De subcultures extremistes al cas Masia
En el guió de les jornades d’intel·ligència hi consten diversos punts que van des de l’anàlisi dels fenòmens exteriors a les seves ramificacions a Catalunya. D’aquí que els policies hagin estudiat amb els experts com funcionen i s’han posat en marxa moviments de “terrorisme interior” que emergeixen del “subcultures extremistes als Estats Units”. També analitzen la “radicalització nacionalsocialista violenta” i sobre les possibilitats de reversió i reinserció dels ciutadans que han estat radicalitzats.
El curs també ha aprofundit en casos de manual que s’han registrat a Catalunya sobre aquest fenomen. En concret, el cas Masia, la detenció de dos individus per pertànyer a una cèlul·la de nacionalisme blanc, que portaven a terme les seves activitats des d’una Masia a Les Garrigues i s’autofinançaven a través de la venda de droga. Un cas que va disparar totes les alarmes i que va fer afinar més l’orella als Mossos d’Esquadra.
Xarxes i trastorns
El curs també estudia sobre el component psicofísic del moviment. És a dir, que els alumnes analitzaran els “principals trastorns de la conducta i malalties mentals lligades als comportaments violents d’autors individuals”. Una característica d’aquests moviments que responen a iniciatives individuals fomentades per proposicions generals de les grans organitzacions. És a dir que funcionen com a ‘franquícies obertes’ sense una estructura vertical i d’adscripció personal, i a través d’una subcultura popular a internet i amb codis propis”.
D’aquí que els Mossos també donin importància en aquesta formació al paper de les xarxes socials i les Tecnologies de la Informació en la difusió i apologia dels extremismes violents. El cas de l’extremisme violent d’extrema dreta, és a dir, un moviment polític amb connotacions violentes i amb prou capacitat per cometre actes delictius i terrorismes. En aquest marc, la policia afegeix a la carpeta dels deures la “lluita contra els discursos d’odi i discriminació”.
6 
2 