El comissari Eduard Sallent (Barcelona, 1972) va tornar a la Prefectura per ser el número dos de facto del cap del cos de Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela. És un home discret i capficat en la modernització -en tota l’amplitud del terme- del cos. Un dels reptes que ha posat sobre la taula és convertir la intel·ligència policial en una eina troncal de la policia catalana. Explica aquest esperit amb complicitat amb el comissari Estela i atribueix al major i excap del cos, Josep Lluís Trapero, l’inici de la nova era de la intel·ligència dels Mossos. Una de les primeres decisions de Sallent va ser nomenar el comissari Rafel Comes responsable del projecte d’intel·ligència policial a la Prefectura. I ara aposta per una veritable estructura d’estat: elaborar una directiva d’intel·ligència a Catalunya i contractar personal civil. Sallent té projecte i, sobretot, el plàcet per aplicar-lo. I això, es nota.

Comissari, quin és minut i resultat de la intel·ligència als Mossos?

El model és d’intel·ligència especialitzada o d’anàlisi especialitzada. És a dir, que els Mossos d’Esquadra no tenen un model integral d’intel·ligència sinó que té un àmbit de responsabilitat estratègica, com és la investigació del crim més seriós i la investigació en el que desenvolupa capacitats d’anàlisi. Investigació excel·leix en l’àmbit de l’anàlisi operativa, mentre que informació excel·leix en l’anàlisi estratègica perquè té molt més a veure amb el que necessita de previsió, en els canvis del nostre context ja siguin socials, econòmics, legals, tecnològics o polític. 

Qui ho utilitza? 

Informació fa un producte dirigit a un client directiu, per entendre’ns, al responsable polític i policial per a la presa de decisions, és el que és en essència la intel·ligència. L’anàlisi és l’obtenció d’unes dades processades d’un coneixement i la intel·ligència està més pensada per a la comprensió. Tot i que, des del 2012, la Comissaria General d’Investigació Criminal comença a treballar el que anomenen la INPOL, un enfocament d’intel·ligència policial que no és més que una anàlisi operativa d’uns fenòmens criminals que tenen un aspecte que depassen l’àmbit de la investigació. És a dir, fixar informació comparable i en sèrie, una mena de patrons. 

El 2015, el major Josep Lluís Trapero, com a cap del cos, fa un pas més enllà amb un projecte que implica elements estratègics i operatius i dissenya 28 àmbits per obtenir informació. Un sistema clàssic basat en la dada i el formulari. Un sistema clàssic que necessita formació i supervisió continua. Era un sistema complex i durant el meu mandat, el 2019, es redueix de 28 a 13 àmbits. Però continua essent un model d’intel·ligència de naturalesa especialitzada i operativa i només hi ha intel·ligència estratègia a la Comissaria General d’Informació. Era un esquema fragmentat d’intel·ligència. 

Cal canviar-lo?

És un repte canviar-lo. De fet, és un dels tres eixos cabdals, juntament amb el creixement i relleu generacional, o la transformació tecnològica. Cal incorporar la intel·ligència policial com un model d’acció a la nostra organització. 

“Una eina troncal”

Serà un eix bàsic, entenc, troncal per a la feina dels Mossos?

La intel·ligència entesa com un coneixement que et permet entendre cap on vas, quin escenaris s’albiren i, per tant, portar accions a terme per prestar de manera favorable un servei públic de seguretat, s’ha d’incorporar al cos. Hem madurat com a cos, hem fet el desplegament territorial i de serveis centrals, i ara toca enfortir unes capacitats directives descentralitzades, empoderant el territori, aprofitant la capil·laritat del cos, i això comporta tenir les eines i elements mesurables i tangibles l’organització. 

Quines eines? 

Nosaltres partim d’un esquema orientat a la intel·ligència especialitzada en àmbits com el crim organitzat, el terrorisme i les organitzacions violentes. En aquest cas s’aporta informació sobre com es comporten, com es poden combatre i les càrregues de prova. Això ha de partir d’una decisió directiva. Tota acció d’intel·ligència sorgeix d’una directiva d’intel·ligència. 

El comissari Eduard Sallent, en un moment de l'entrevista sobre el nou model d'intel·ligència policial/Quico Sallés
El comissari Eduard Sallent, en un moment de l’entrevista sobre el nou model d’intel·ligència policial/Quico Sallés

Què és una directiva d’intel·ligència?

Tot allò que l’organització considera que ha de ser reflexionat, seguit, processat i generat com a producte d’intel·ligència. Establirem una directiva d’intel·ligència o pla d’intel·ligència. Tenim eines potents en el procediment de dades com en les anàlisis més elementals -de fluxos, relacionals, diagramar, o eines de perfilació- i ara ens cal, a banda del pla, generar unes metodologies comunes per intercanviar capacitats de treball perquè els nostres analistes les posin en comú i les integrin. Cal decidir també com intercanviem la intel·ligència dins el cos i com fem la disseminació de la intel·ligència. Això és clau. 

Parla d’intel·ligència i capil·laritat, però es poden establir aquests fluxos de transformació amb la policia local i quin paper reservat a la font humana d’intel·ligència?

En intel·ligència hi ha dos pilars: dades obertes i fonts humanes. Són fonamentals. Cal tenir informació de font oberta i sobretot, sobretot, un bon pla d’obtenció d’informació de fonts humanes. 

Es planteja que els Mossos puguni contractar personal civil per fer aquestes tasques? 

No és descartable! De fet, els Mossos tenen facultatius i tècnics des de sempre, però ha de replantejar-se el seu model de recursos humans en el sentit més ampli. Una organització amb relleu generacional no pot afrontar l’especialitzat només amb un enfocament clàssic i en àmbits on la disputa pel talent és tan elevat. No excloc que en organitzacions policials com la nostra això sigui així. 

Intel·ligència artificial, clau

Més enllà dels recursos humans, vostè vol aportar la tecnificació de la intel·ligència policial, com es fa?

Nosaltres treballarem amb diferents bases de dades però la generació d’intel·ligència t’ha de permetre una explotació senzilla de la informació. D’informació en tenim molta, però és clau que en la presa de decisió tinguem la informació que necessitem, no soroll. Això és un repte, un repte que en aquest moment tecnològicament és plausible assumir. Hem de construir sobre dos pilars més: els integradors -construir camins i passadissos entre les bases de dades- i un element superior que serà la intel·ligència artificial. Seran els motors que ens permeten obtenir la informació que volem seguir. 

O sigui, la intel·ligència artificial com a pedra angular de la intel·ligència policial?

La policia ha de ser capaç de tenir una intel·ligència policial, una arquitectura de sistema, construida sobre la base de dades, capaç de generar la informació que necessites. 

Tenim models de policia comparada semblants en intel·ligència artificial? Per exemple, el CNP ho farà amb delictes d’odi…

Hi ha un model de cercle virtuós, que dirigeix l’activitat policial a través d’una informació processada i genera un coneixement en què mires d’actuar i que alimentes la decisió directiva. És un model que s’ha treballat al centre d’Europa i especialment a Holanda. Però és a un nivell teòric. En la concreció de la intel·ligència artificial, tots som molt pioners. I no és una qüestió només de pressupost, sinó de maduració tecnològica. No ens podem permetre equivocar-nos de tecnologia. Ara estem en un moment que tots els cossos podem gosar treballar amb intel·ligència artificial. Sempre hem estat pioners als Mossos i ara ho tornarem a ser. Nosaltres no copiem, sinó que pensem que és el que millor s’adapta a les nostres possibilitats. Mirem models comparats, però si hem de ser pioners tecnològicament ho serem. 

Tot aquest sistema, però, necessita d’agents encoberts, que li sembla els canvis normatius sobre aquest tipus d’efectius?

És una forma diferent de fons humanes, inocules un policia en un lloc per obtenir informació especialitzada d’alguna cosa que no vulguis que un altre tingui. Són figures disruptives. És una figura d’enorme complexitat i serà benvingut qualsevol millora de l’estatus jurídic. 

Però ara com ara quins reptes té la intel·ligència, en quins tipus delictius? 

Terrorisme i crim organitzat són els dos grans àmbits en què que portem anys treballant. Però també ara amb fenòmens com la violència sexual, amb un elevat impacte social i convé tenir molta informació per entendre com es desenvolupa el fenomen i com es combat. 

I moviments socials com ara el supremacisme blanc…?

Nosaltres treballem el delicte, no l’àmbit ideològic, on no hi entrem. Però sí que fem seguiment i prevenció d’una acció delictiva. Només tenen interès àmbits d’aquest tipus si suposen el trencament del dret penal o de la comissió d’un delicte. Cal ser curosos i tenir una línia molt clara, només perseguim el delicte. 

Hi haurà canvi de nom de la Comissaria General d’Informació?

Són aspectes menors que no hem acabat de tancar. És un debat. Informació tindrà capacitat d’intel·ligència, Investigació tindrà intel·ligència, la Cibseseguretat tindrà intel·ligència i el cos tindrà intel·ligència. 

Més notícies
La nova prefectura dels Mossos amb el conseller Joan Ignasi Elena, el comissari Eduard Sallent, el comissari Josep Maria Estela i la intedent Rosa Bosch / Quico Sallés

Cimera de comissaris per acabar la reforma dels Mossos

Notícia: Cimera de comissaris per acabar la reforma dels Mossos
Comparteix
El cap de la policia de la Generalitat, Josep Maria Estela, convoca els comandaments el 8 de juny
Notícia: Cimera de comissaris per acabar la reforma dels Mossos - Mobile
Un cotxe dels Mossos d'Esquadra

Detingut per abusar d’una turista dies després de ser absolt d’una violació

Notícia: Detingut per abusar d’una turista dies després de ser absolt d’una violació
Comparteix
Se sospita que l'agressor hauria pogut utilitzar alguna substància química per sotmetre la víctima
Notícia: Detingut per abusar d’una turista dies després de ser absolt d’una violació - Mobile
La unitat d'escortes dels Mossos d'Esquadra en una de les seves accions/Mossos

Els Mossos purguen els escortes que van protegir Puigdemont 

Notícia: Els Mossos purguen els escortes que van protegir Puigdemont 
Comparteix
L’intendent Otamendi els envia a fer tasques de contravigilància i fa el buit als antics comandaments intermedis
Notícia: Els Mossos purguen els escortes que van protegir Puigdemont  - Mobile
El comissari Josep Maria Estela, cap dels Mossos / ACN

Els Mossos defensen que la policia “sempre” ha de tenir eines com Pegasus

Notícia: Els Mossos defensen que la policia “sempre” ha de tenir eines com Pegasus
Comparteix
El comissari en cap de la policia catalana, Josep Maria Estela, justifica el seu ús amb l'aval dels jutges per combatre el crim organitzat
Notícia: Els Mossos defensen que la policia “sempre” ha de tenir eines com Pegasus - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Supermos a juny 06, 2022 | 00:21
    Supermos juny 06, 2022 | 00:21
    Fareu quelcom de bo en comptes de multar i no detenir a delinqüents?
  2. Icona del comentari de: Jac jou a juny 06, 2022 | 07:38
    Jac jou juny 06, 2022 | 07:38
    Quin perill
  3. Icona del comentari de: Anònim a juny 06, 2022 | 08:09
    Anònim juny 06, 2022 | 08:09
    Doncs ja us cal, que si ens hem de refiar de la vostra intel·ligencia natural, ho tenim clar tots plegats.
  4. Icona del comentari de: Manel a juny 06, 2022 | 10:36
    Manel juny 06, 2022 | 10:36
    Ostres, bravo, no serà difìcil superar la inteligencia natural de la Brimo, tot i que ja sabem perquè la volen, i no es per buscar delinqüents,
  5. Icona del comentari de: Ricard a juny 06, 2022 | 10:54
    Ricard juny 06, 2022 | 10:54
    I si comencen "simplement" protegint Catalunya dels agressors castellanistes?
  6. Icona del comentari de: LLARENA dPENA a juny 06, 2022 | 17:00
    LLARENA dPENA juny 06, 2022 | 17:00
    Segur que amb aquestes noves tecnolgies no caldrà ni que la Brimo és desplaçi a apallissar la gent. Ja m'imagino que podran enviar esl bastons apallissadors a colpejar els manifestants, des de les seves casernes. El problema és que molts d'aquests agents que ara presenten denuncies i reclamen diners als apallissats per haver-se despentinat o trenca-se ni que sigiui una ungla, potser s'emprenyaran i reaccionin malament de forma no esperada.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa