Abans d’entrar de ple a l’estiu, la nova Prefectura dels Mossos d’Esquadra vol tenir enllestida una de les eines fonamentals per a la policia de la Generalitat: el nou decret d’estructura. Un document que el comissari Josep Estela va començar a treballar tot just ser nomenat cap del cos. Segons ha pogut saber El Món, el proper 8 de juny, en un lloc encara per determinar, Estela ha convocat tots els comissaris –tant els generals com els regionals– i caps de divisió, per revisar, retocar, esmenar l’esborrany per deixar definit l’esquelet que ha de tenir la policia catalana els propers anys.
“Han de venir de paisà i agafar forquilla i ganivet per revisar de dalt a baix el text, millorar-lo i consensuar-lo”, comenten fonts de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra en conversa amb El Món. L’esborrany del text implica una reconfiguració del que es coneix com la “seguretat humana”, un aprofitament de la tecnologia, un nou concepte de la intel·ligència policial, la posada al dia de l’ordre públic a través de les conclusions de la comissió del Parlament de Catalunya sobre el model policial, un nou protagonisme de la gestió del big data i la resposta més efectiva a uns tipus delictius cada cop més globalitzats.
Promoció interna, parc mòbil i uniformitat: elements de canvi
El text que analitzaran els comandaments de la policia catalana es contextualitza amb altres elements. Així, el nou decret compta amb la incorporació de nous efectius i, sobretot, l’augment d’efectius a les escales intermèdia, executiva i superiors. En concret, les 61 places de caporal, les 63 de sergent i 13 de sotsinpector que ja estan en marxa. A més, de les sis places de comissari que sortiran a l’estiu, n’hi haurà una dotzena per a nous intendents i aproximadament 24 d’inspector.
El relleu en les estructures de comandament és, segons les mateixes fonts, un “incentiu” per als qui agafen els galons per tal de canviar les coses i afinar les tasques que fins ara podrien haver entrat en una rutina de treball. Els canvis de rang també poden implicar canvis de destinació i de servei prestat, fet que comporta moviment i noves maneres de treballar.
Entre els elements que poden ajudar a consolidar la nova estructura policial, la Prefectura hi afegeix la renovació del parc mòbil, que més lenta del que estava previst arran de la crisi de components generada per la pandèmia de Covid i certs problemes de seguretat amb les vehicles lliurats en les darreres comandes. Per exemple: si l’agent superava els 1,80 metres d’alçada i seia al davant havia d’anar aguantant-se els genolls perquè no hi cabia.
També s’hi suma, tot i que molt pel seu efecte psicològic, el canvi d’uniformitat. Uns nous uniformes que s’aniran lliurant abans de final d’any i que suposen un canvi d’imatge amb l’efecte evident que té sobre la psicologia del cos. De fet, les grans reformes de les policies europees han passat pel canvi d’uniformes.
La revolució tecnològica, també als Mossos
Però un dels grans reptes de la nova estructura policial dels Mossos ha de ser la “revolució tecnològica” del cos, que comportarà la creació d’una gran comissaria general transversal que ajudarà tant la d’Informació com la d’investigació criminal o fins i tot la de Trànsit. Així, una de les matrius principals del nou decret d’estructura del cos és la incorporació del big data, la gestió de la informació i la ciberseguretat.
El combinat Josep Maria Estela-Eduard Sallent, cap del cos i comissari número dos del cos respectivament, amb el comissari Rafael Comes, responsable de la intel·ligència policial, té com a objectiu fer servir la capil·laritat territorial dels Mossos d’Esquadra –que els proporciona una quantitat ingent d’informació, també amb la col·laboració de les policies locals– i el degotall de dades que ofereix la xarxa i la tecnologia. “Si som capaços de gestionar amb més eficàcia les càmeres dels carrers o les que porten els nous cotxes policials o les que portaran unipersonals els agents, ens poden ajudar a ser molt més resolutius i a generar més confiança en les actuacions”, comenten les mateixes fonts d’Interior.
“La clau de tot plegat és generar intel·ligència policial, una intel·ligència policial del segle XXI, és la gran fórmula“, afegeixen. És a dir, gestionar la informació per prevenir o per resoldre situacions que cada cop poden tenir més complexitat social. “No ens podem quedar en patrullar per la xarxa”, insisteixen. “La nova vida dels ciutadans és la xarxa, el teletreball, les seves gestions financeres, les empreses… hem de ser un cos preparat davant les ciberamenaces”, indiquen. D’aquí que busquen poder treballar conjuntament amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. “És el gran repte”, asseguren. La fórmula és utilitzar el big data per generar intel·ligència policial i la coordinació de la informació per combatre les organitzacions criminals, cada cop més globalitzades, i els nous crims perpetrats a través de la xarxa.
A més, el nou decret ha de contemplar les noves portes obertes que se’ls han obert als Mossos d’Esquadra. D’entrada, la seva cadira fixa al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO); la plaça al programa SIRENE, la gran base de dades policials europees; el fet que siguin la primera policia d’actuar en cas de terrorisme a Catalunya; així com la seva integració a Europol i les col·laboracions policials internacionals que suposa. Estela ha conclòs els últims dies un seguit de trobades amb comandaments policials espanyols i europeus, així com amb els principals càrrecs de la seguretat i la justícia de l’Estat, com ara el president del Consell del Poder Judicial, Carlos Lesmes; la presidència i la fiscalia de l’Audiència Nacional així com el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska.
2 
1 