Els Mossos es preparen per combatre la “jihadització de la ultradreta”

El riscos en la seguretat evolucionen. Una realitat que obliga els Mossos d’Esquadra a tenir parada l’orella en els moviments i riscos socials dels quals cal generar informació i intel·ligència policial. Ara com ara, els analistes de la Comissaria General d’Informació, que realitzen prospectiva i anàlisi estratègica, tenen dues “prioritats” d’alerta, el “moviment jihadista global” i el “nacionalisme blanc” que prové de la ultradreta, nazisme o feixisme. Precisament, fonts dels Mossos d’Esquadra, en conversa amb El Món, asseguren que el cos treballa amb l’escenari de la “jihadització del nacionalisme blanc”, és a dir, la seva conversió en un “moviment global” i amb les seves diferents modalitats d’atemptar.

D’aquí que els Mossos d’Esquadra ja fa temps que treballen en aquest escenari de present i de futur, estudiant i analitzant ambdós fenomens i les seves noves formes d’implantació. La col·laboració amb altres policies i amb els serveis d’intel·ligència o informació d’altres països, el tracte de fonts humanes i obertes, la tecnologia i el big data, i sobretot la generació de coneixement, s’han convertit en els elements claus de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica. Ara bé, no sense tenir present altres riscos o amenaces com els Grups de Manipulació Psicològica o els moviments anarquistes insurreccionals. És l’anàlisi de tot allò que respon al concepte d’extremisme violent, és a dir, aplicar a través de la violència una determinada ideologia, pensament o corrent. 

Una alta alerta permanent

El treball d’anàlisi dels Mossos d’Esquadra s’ha de tenir present en un context: “Fa anys ens trobem en Nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista”, apunten. Una fase que a més d’implicar una “gran quantitat de recursos operatius suposa una gran intensitat en estudi, prospectiva i anàlisi”. A més, els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils han deixat màcula i han activat més protocols de prevenció i de detecció que afegeixen més elements a tenir presents a l’hora de valorar una possible amenaça. 

Actualment, la convenció al món de la seguretat pública és definir el jihadismde com el “moviment jihadista global”. És a dir, com un corrent que treballa amb perspectiva internacional i que pot actuar a qualsevol racó del món. “És veritat que sembla que estiguem en una zona vall a nivell d’atemptats”, comenten les mateixes fonts en relació al fet que els atacs perpetrats darrerament no han estat com l’11-M o el 17-A. En canvi, hi ha hagut un pic destacat d’atemptats aïllats, portats a terme de manera individual i amb pocs recursos logístics, és el model que els analistes anomenen “atacs a objectius tous”.

“Atacs dirigits, guiats i inspirats”

És precisament en aquest punt on els Mossos d’Esquadra d’Informació troben les semblances i diferències entre el jihadisme i el nacionalisme blanc. Una de les diferències claus és que el jihadisme actua sota “dues grans marques com són l’ISIS o el DAESH”. Una realitat que ajuda a crear cert corporativisme o comunitat ideològica. En canvi, el “nacionalisme blanc, que prové del món del supremacisme blanc i la ultradreta, si bé es pot establir el seu origen als Estats Units amb rèpliques a diferents parts del món encara no compta amb una gran marca en què es puguin identificar de manera global”. “Ara bé, sí que a cada atemptat o atac del nacionalisme blanc s’hi troben elements o referències a l’atemptat anterior, un fenomen en cadena”, afegeixen les mateixes fonts. “Per tant, possiblement només sigui qüestió de temps que es vagi creant una marca global definida com a organització”, apunten. 

De fet, l’existència d’aquests dos grans paraigües ha ajudat a classificar els tipus d’atemptats en tres categories. En primer terme, els “dirigits”, és a dir, que compten amb una organització com DAESH que preparen tota la logística, finançament i entrenament. Són els atemptats més professionalitzats i que normalment causen més danys. En segon lloc, els “guiats”. Aquests tipus d’atac són els que sense una connexió directa amb les grans organitzacions sí que compten amb una relació amb el seu entorn que els poden donar un cop de mà a preparar, per exemple, la logística. I en darrer terme, els “inspirats”. Un tipus d’atemptat “molt perillós per la seva dificultat a l’hora de preveure’l i detectar-lo”. Normalment, és gent autoadoctrinada o que pertanyen a un grup radicalitzat que decideixen actuar pel seu compte sense una gran preparació en un punt concorregut com pot ser un monument històric o una carnisseria amb deu persones fent cua. 

Grups dispersos

Precisament, els “atacs inspirats” són els arquetips als que responen les actuacions violentes del nacionalisme blanc. És a dir, un atemptat als Estats Units n’inspira un altre a Nova Zelanda o un a Catalunya. “La preparació és semblant, pot ser a través de les xarxes socials i internet i des de qualsevol racó”, indiquen les mateixes fonts. “També cal tenir present que la normalització de partits d’extrema dreta arreu del món facilita en certa manera la complicitat dels extremistes violents, és a dir, que els extremistes amb potencialitat violenta veuen que comparteixen punts en comú amb l’ideari d’aquestes formacions”, raonen.

D’aquí la temença de la policia de la “jihadització de la ultradreta” com un “fenomen absolutament global” i amb el risc de creació de grans organitzacions internacionals. “De fet, és un fenomen molt antic, és una posada al dia del principi la propaganda pel fet”, conclouen els analistes d’Informació dels Mossos. Dos exemples són recents, la cèl·lula ultra desactivada a Sant Cugat d’enguany o el cas de Lleida i Alacant de l’any 2020. De moment, els nacionalistes blancs formen grups massa atomitzats i dispersos, però es troben una situació que es pot revertir. Les darreres dades oficials ho confirmen. En concret, des del 2015, la policia catalana ha fet 222 investigacions sobre aquests grups ultres i les seves activitats. En els darrers tres anys, les dades són clares.  Des del 2017 fins al juny del 2020, s’han detingut o investigat 162 persones en el marc de 155 investigacions.

Retroalimentació o una cosa porta l’altra

Els riscos que impliquen dos moviments globals d’aquestes característiques és la “retroalimentació”. Per una banda, que un atemptat a Helsinki en provoqui un altre a Barcelona de les mateixes característiques. O bé que un moviment violent d’ultradreta no només activi encara més el jihadisme sinó que n’incentivi un d’extrema esquerra insurreccional. Com exemple, persones salafistes que es vegin amenaçades i passin la frontera cap al salafisme jihadista. O moviments d’esquerra extrema que passin a l’acció contra el moviment “nacionalista blanc”. 

Els Mossos, però, han detectat que tots aquests moviments comparteixen maneres de fer similars al que són els Grups de Manipulació Psicològica. Aquesta mena de grups com poden ser sectes, estructures piramidals o bé els moviments de bandes llatines, han estat un dels punts forts de la policia catalana en la seva política de prevenció i prospectiva des de la seva creació.  

De fet, els Mossos en són referents i aprofiten aquesta experiència. Com exemple, el Protocol per la detecció del radicalisme i extremisme a les escoles catalanes (PRODERAE) -de prevenció a les escoles i presons- que ja es va fer una primera prova a principis dels 2000 amb les bandes llatines que començaven a fer la viu-viu a Catalunya. Ara aquest pla amb nous protocols i les darreres xifres, -a les que ha tingut accés El Món- per exemple, només a les escoles han recollit 187 casos de risc de radicalització gihadista o ultradreta en només tres anys o 427 casos en presons en els darrers sis anys.