Els Mossos investiguen el creixement del “nacionalisme blanc”

La policia catalana ha fet 222 investigacions de la ultradreta des del 2015

El passat 11 de setembre, agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos van detenir dos homes, de nacionalitat espanyola i de 30 anys cadascun, com a presumptes autors dels delictes d’incitació a l’odi contra diferents col·lectius d’estrangers i per enaltiment del terrorisme racista. Era el resultat d’una investigació d’un any i mig vinculada al “nacionalisme blanc”, en concret del “supremacisme blanc”.

Aquesta és la primera investigació policial de l’estat espanyol d’aquesta amenaça que darrerament ha anat prenent força. De fet, els analistes d’Informació dels Mossos expliquen a El Món que el “nacionalisme blanc amenaça Occident i, de retruc Catalunya”. Una nova derivada de les investigacions que fa anys porten a terme els Mossos sobre les accions de la ultradreta a Catalunya. En concret, des del 2015, la policia catalana ha fet 222 investigacions sobre aquests grups ultres i les seves activitats. En els darrers tres anys, les dades són clares.  Des del 2017 fins al juny del 2020, s’han detingut o investigat 162 persones en el marc de 155 investigacions.

Un marc conceptual

Fonts d’Informació insisteixen que cal aclarir el “marc conceptual” amb el que treballa la policia catalana del que s’entén com ultradreta. Els analistes delimiten en aquest camp aquells grups d’extrema dreta  que “no exclouen la violència en la seva praxi” i que per tant amenacen la seguretat pública de Catalunya i són objecte d’interès per la policia. “Cal tenir present que l’extrema dreta i la ultradreta tenen com a principi ideològic comú,entre altres, el nacionalisme excloent”, assenyalen les mateixes fonts. Alhora, la ultradreta es pot dividir -a grans trets- en dos entorns: “el neofeixista -neonazis o nacional catòlics- i el nacionalisme blanc, amb connotació de violència”. 

En aquest marc, la policia admet que els grups d’ultradreta, a diferència d’altres grups extremistes per exemple de l’esquerra o l’anarquisme, són molt més “minoritaris”, conformats per “grups atomitzats” i “molt heterogenis”, amb “molts personalismes” i “sense a penes coordinació ni organització entre ells”. 

En aquest sentit, les mateixes fonts recorden que ni amb elements “dinamitzadors com el procés sobiranista o els atemptats gihadistes del 17-A i no s’ha detectat que hagin estat capaços d’establir una estratègia o captar més militants. 

Com a exemple, el cas de la mesquita del carrer Japó de Barcelona –en què un jutge fins i tot va dictar ordres d’allunyament pels islamòfobs que assetjaven el temple i els seus usuaris– o les protestes contra centres de menors estrangers no acompanyats al Maresme i d’altres llocs del país. Cap d’aquests casos ha generat un allau de nova militància en formacions ultres que no exclouen l’ús de la violència.   

El nacionalisme blanc, la nova amenaça

Ara bé, els Mossos sí que han parat l’orella a un fenomen que a poc a poc es va traslladant a Europa, i també a Catalunya: el “nacionalisme blanc” i el “supremacisme blanc”. De nou, els analistes dels Mossos consultats pel Món fan una nova distinció. “Tot nacionalisme blanc és supremacista, però no tot supremacisme és nacionalisme blanc”, emfatitzen.

 

El nacionalisme blanc legitima “l’ús de la violència i té una base revolucionària per canviar el sistema”. El seu fonament és la “teoria de la gran substitució” que implica segons els seguidors d’aquestas ideologia el perill que la raça blanca sigui substituïda per població immigrant i defensen l’ús de la violència per evitar-ho. El nacionalisme blanc va néixer els anys 70 als EUA arran d’una confluència de diversos moviments com kuklux klan, neonazis, integristes cristians o milícies antigovern. Moviments que, a més, tenen la característica compartida d’una desconfiança cap al govern federal i les institucions de poder 

El nacionalisme blanc també comparteix la la idea d’un “imminent col·lapse d’Occident”. Van començar a actuar a partir dels anys 80 als EUA i consideren que l’únic vehicle és la violència per implementar la seva ideologia i el seu sistema. Cal tenir present, que atès l’origen heterogeni dels seus integrants, que depenen del background o d’on provenen ideològicament, els nacionalistes blancs ataquen el col·lectiu que creuen que amenaça el seu grup de referència que és la raça blanca: hispans, jueus, negres o musulmans. 

La “imprevisibilitat” d’aquests grups, la xarxa informal, la seva estructura de ‘franquícies obertes’ sense una estructura vertical i d’adscripció personal, una subcultura popular a internet i amb codis propis i el seu component transnacional entre altres elements fan que els Mossos considerin “el nacionalisme blanc com una amenaça per Occident i per Catalunya”.

El cas Masia, el nom de l’operatiu de l’11 de setembre, n’és un exemple clar. Segons els Mossos, els dos detinguts, eren persones defensores del pensament racista vinculat al nacionalisme blanc. Difonien missatges de contingut racista contra altres col·lectius per raó de la seva raça, origen, creences, manifestacions polítiques, sexe i/o orientació sexual. En aquest marc, els Mossos van aixecar les celles davant les publicacions en què s’enaltien terroristes com ara Brenton Tarrant, l’autor de l’assassinat racista de 51 persones a Christchurch (Nova Zelanda) el 15 de març del 2019, i s’incitava a cometre nous atacs similars contra persones d’altres races. Tots dos havien viscut en dues cases aïllades a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues), en línia amb la creació de comunitats blanques aïllades i autosuficients en entorns rurals on s’havien d’abastir d’armes per a la “guerra racial”.

El delicte d’odi

Les 222 investigacions que han fet els Mossos des del 2015, o els 162 investigats o detinguts en el marc de 155 investigacions dels darrers dos anys i mig, impliquen delictes d’odi, més enllà d’altres delictes com agressions, lesions o danys. Però el delicte d’odi s’emporta la palma en les acusacions. Unes investigacions que els Mossos coordinen no només amb la Comissaria General d’Informació, sinó amb la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi, amb tots els efectius que té el cos arreu del territori que poden detectar aquest tipus de delicte o a través de programes específics en la comunitat educativa o institucions socials. “És una feina de xarxa”, subratllen.

El protocol d’investigació dels Mossos a l’hora de perseguir un delicte d’odi que depassi la línia de la llibertat d’expressió i perpretat per aquests grups es basa en els sis paràmetres del Pla Rabat, que les Nacions Unides va establir després del cas Pussy Riot a Rússia. Així, la policia analitza per exemple les accions o els discursos en base al context social i polític, la categoria de qui l’expressa o fa, la intenció d’incitar l’audiència contra un grup molt determinat, el contingut o la forma del discurs, l’extensió de la seva difusió i la probabilitat de causar danys, inclòs danys imminent.

La policia catalana reivindica la seva feina en aquestes investigacions, sovint poc explicades o amb poca difusió mediàtica. Tot i que s’han incrementat les denúncies d’aquest tipus de delicte, fins i tot a través de les xarxes socials, els analistes calculen que un 30% dels fets susceptibles de ser delicte d’odi encara queden amagats. L’efecte del Procés sobiranista s’ha fet notar, i de fet, a la darrera memòria de la Fiscalia d’Odi mostrava que la primera causa de denúncia eren els delictes d’odi per raons ideològiques i polítiques. 

Nou comentari