La vida de l’opositor als cossos jurídics de l’Estat són dures. I, possiblement, la seva intensitat obliga a apartar-se de la vida mundana. Si, a més, s’afegeix la joventud, la cosa empitjora, perquè toca analitzar jurídicament fets de fa més de vint anys, quan el context era diametralment diferent a l’actual. És aquella frase que fa fortuna quan un no té prou experiència, memòria o interès per l’empatia històrica, “noi, et falta carrer”. Aquesta màxima s’ha acreditat aquest matí en la 35na jornada del judici contra els Pujol Ferrusola en les declaracions de dos exsocis del primogènit de l’expresident de la Generalitat, Alejandro Guerrero i Luis Delso.
Tot dos s’han enfilat a l’estrada del tribunal i han contestat amb desimboltura i desacomplexadament a la fiscalia i a l’advocacia de l’Estat. Sense miraments. Fins al punt que han replicat les acusacions amb respostes rotundes que han desarmat sobretot, el lletrat de l’Estat José Ignacio Ocio, a qui el president del Tribunal, José Ricardo de Prada, li ha tocat el crostó advertint-lo que havia de deixar enraonar i explicar-se als acusats i no anar-los interrompent. Guerrero, promotor hoteler i immobiliari, i Delso, expresident d’Isolux, han criticat amb contundència la formulació de les acusacions, el funcionament de la instrucció, el desconeixement mostrat per l’advocacia de l’Estat i el ministeri fiscal del funcionament del mercat, i han detallat totes i cadascuna de les operacions suposadament “simulades” per la qual estan acusats i que han desvirtuat les acusacions.
Delso no s’ha estat de romanços i a la primera de canvi, ha retret al tribunal que “no sabia que l’amistat amb Jordi Pujol era un il·lícit penal”. Tota una declaració d’intencions. Una frase que no ha caigut gens bé a Ricardo de Prada que li ha demanat calma. I Guerrero no se n’ha estat de dir que el simple fet d’haver estat imputat l’ha obligat a canviar “fins i tot de professió, els bancs, quan estàs imputat per blanqueig, no apliquen la presumpció d’innocència”. Després d’una declaració més que convicent i més que detallada dels seus negocis amb el fill gran de Jordi Pujol. Un cop acabada la prova, el tribunal ha dictat in voce el sobreseïment lliure del president Pujol i el fiscal ha elevat les seves conclusions a definitives sense cap modificació després de 35 jornades de judici.
Eivissa i l’Hospitalet
El primer a seure a l’estrada ha estat Alejandro Guerrera, administrador Fanguera, un empresari de promocions hoteleres i immobiliàries qu eva pagar sis factures que les acusacions consideren que eren comissions de suposades adjudicacions. Una especulació que els declarants han desmetit categòricament. Un home que veina disposat a respondre i a donar totes les explicacions amb èmfasi, amb plasticitat i sense giragonses. Així ha admès que la seva relació amb Jordi Pujol Ferrusola, neix arran d’una casualitat arran del pàdel. Era soci d’un gimnàs que feien equips atès el nivell, en una jornada va coincidir amb Jordi Puig, que havia estat soci de Pujol Ferrusola.
Guerrero tenia entremans l’oportunitat de fer una promoció prou interessant i sucosa a Eivissa, però li faltaven inversions perquè només el terreny s’enfilava a uns 60 milions d’euros. Puig li va proposar contactar amb Jordi Pujol que possiblement podria trobar inversors. I així el va conèixer i li va aportar inversors. “Jo no havia fet projectes de promoció immobiliària d’aquesta envergadura, sí que els havia dut a terme en projectes d’hosteleria, en la construcció d’hotels”, ha especificat. Guerrero ha exposat que en aquestes promocions cobrava com a societat gestora un 5,5% del pressupost de l’obra que incloïa el 3% de les vendres, l’1% per la gestió d’obra, un alre 1% per administració d’obra i un 0,5% per despeses de màrqueting. D’aquest 5,5% és d’on cobrava Jordi Pujol Ferrusola.
Com que Jordi pujol va trobar els inversions va cobrar en tres factures 1,5 milions d’euros. Guerrero ha justificat totes i cadascuna de les factures i el perquè es van dividir els imports. El mateix import també en altres factures per un altre projecte a l’Hospitalet, perquè el valor de la promoció era el mateix: un 54 milions i l’altres 54,19 milions. Cap de les dues promocions eren obra pública. El fiscal Fernando Bermejo deixava explicar el declarant i ha estat prou curós a l’hora de formular les preguntes, perquè s’ha adonat que l’acusat tenia ganes de fer-se escoltar i amb un caràcter d’aquells que no els agrada perdre ni al futbolín. De fet, Bermejo, músic vell que no perd el compàs, a través de l’interrogatori s’ha anat retirant amb delicadesa i com un gat vell, sense fer soroll.
Batussa amb l’advocacia de l’Estat
Si Bermejo ha evitat el xoc calculant que hi tenia més a pedre que a guanyar, l’advocacia de l’Estat ha intentat fer d’ariet, fins i tot amb unes formes d’interrogatori tant agressives com gratuïtes que han topat amb dues parets. Primer, el del declarant que no s’ha arronsat i responia quan el lletrat s’excitava amb un asserenat “li explico perfectament” i li exposava com es treballava en el mercat immobiliari en plena bombolla, la diferència entre un promotor i un constructor, entre un inversor i una societat gestora. De fet, ha estat tot un curs de negoci immobiliari esbossat amb la mateixa franquesa i didàctica amb què Barri Sèsam explicava matemàtiques.
En segon terme, i vist l’estat sulfurós de l’advocat de l’Estat, ha estat el president del Tribunal, José Ricardo de Prada, qui li ha demanat calma i que fes el favor de deixar explicar-se al declarant. Guerrero ha ofert tota mena de detalls incidint en la capacitat de Jordi Pujol de trobar inversors i la “confiança” que havia adquirit amb el primogènit de l’expresident arran de la seva experiència a Eivissa. En aquest sentit, ha recordat que Pujol Ferrusola li hauria aportat més d’una vintena de projectes i no tots van ser acceptats, ni de bon tros. Fins i tot, ha parlat d’un fiasco d’una inversió a Vic. Per exemple, en el cas de l’Hospitalet ha subratllat la importància que li presentés Josep Piera de FCC que tenia el terreny. “Aquesta és la clau del negoci”, ha reblat i així ha justificat treballar amb Pujol Ferrusola per la seva quantitat de contactes.
En el mateix sentit s’ha expressat Lluís Delso que ha definit Jordi Pujol Ferrusola com un “electró en moviment pels negocis” i també ha descrit tots els negocis que van portar a terme conjuntament amb dures rèpliques també a l’advocacia de l’Estat fins al punt que el president del Tribunal ha retret als lletrats de la Moncloa que no entenien el funcionament d’operacions mercantils habituals del mercat. Ara queden tres jornades de judici per tal que totes les parts elaborin i exposin els seus informes definitius.
