El fiscal del judici contra els Pujol Ferrusola, Fernando Bermejo, ha estat l’encarregat d’engegar el compte enrere per al final de la vista oral. Bermejo ha encetat aquest matí la 36a jornada del judici, ara ja només contra els fills de l’expresident Pujol, de qui ahir el tribunal va decretar el sobreseïment lliure, i contra diversos empresaris que van ser socis dels seus fills Jordi i Josep. El ministeri públic ha pronunciat el seu informe al tribunal de valoració i anàlisi de la prova valorada, però els primers minuts ja han permès constatar de quin peu calçaria la seva conclusió i el caràcter polític de la seva intervenció.
D’entrada, ha utilitzat la frase d’un testimoni que va assegurar que a Catalunya era gairebé una tradició familiar tenir diners a Andorra. A partir d’aquesta afirmació, Bermejo ha aprofitat per introduir la falca política fent anar el truc de la truita, és a dir, gira la truita i acusa els altres d’haver-la cremat. En concret, el fiscal ha diferenciat entre tres tipus de catalans: les “famílies acomodades”, “els catalans nascuts a Catalunya” i els “catalans que van anar-hi des d’altres llocs d’Espanya per contribuir a la prosperitat de Catalunya”.
A partir d’aquí, s’ha esgargamellat argumentant que el judici no és “polític” perquè “no ataca Catalunya sinó que la defensa”. Tot plegat perquè els suposats delictes comesos, com el delicte fiscal o el blanqueig, fan que el judici sigui “en defensa de Catalunya”. En aquest sentit, ha contraposat el discurs que suposadament, segons el fiscal, al·legava el pujolisme durant els seus anys de mandat, “l’Espanya ens roba”, amb el fet d’amagar diners al fisc espanyol. Bermejo ha remarcat “el poder i la influència del president i del seu entorn social”, i ha assegurat que “no és la persona que hem vist en aquesta jornada”.
“Perspectiva”
El fiscal Bermejo, conscient que la prova és purament especulativa, ha invertit la càrrega de la prova sobre la deixa de Florenci Pujol. De fet, considera que està obligat a acreditar l’existència del legat. En canvi, sobre l’origen dels diners, s’ha acomodat en el concepte “perspectiva”. És a dir, valorar els indicis recollits des de la “perspectiva” de la corrupció. Un terreny que ha remarcat perquè el fiscal sap perfectament que el dret penal es basa en fets provats i no en presumpcions o “perspectives”.
En aquest sentit, ha subratllat que l’origen del creixement de la deixa era al voltant dels anys 1990 i 1992, “l’any de les Olimpíades de Barcelona”, ha emfatitzat. Així, ha valorat les compensacions i els moviments dels fons que tenien a Andorra els germans com a prova de presumptes comissions rebudes per part de suposades comissions per hipotètiques adjudicacions amb l’administració catalana. De fet, ha pronunciat el nom d’empreses especialment triades. Una, per haver estat adjudicatària d’un contracte d’1,8 milions a l’L9 del Metro -sense més explicació- i una d’imputada en el cas del 3%.
“La família Pujol va teixir una xarxa de clientelisme per defraudar, assolir una gran fortuna i perjudicar la societat catalana”, ha conclòs. Així ha comentat que els empresaris pagaven una “matrícula” a la família com aquell que paga una “matrícula d’un gimnàs” i després anaven pagant quotes del “3%”, recordant la causa, encara pendent de jutjar del finançament irregular de CDC. A partir d’aquí, ha continuat insistint en els negocis simulats, les compensacions a Andorra i els negocis poc detallats de Jordi Pujol Ferrusola.
Victòria Álvarez, la policia patriòtica i Andorra
En les tres hores llargues del seu informe, també ha esmentat Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola. De fet, ha posat en valor la declaració d’Álvarez en seu judicial, que va dormir el son dels justos, i ha negat que es fessin perquisicions abans del comunicat de confessió del president Pujol, en el qual, per cert, no esmenta Andorra. De fet, ha semblat que el mateix fiscal reconvertia el dinar de La Camarga en una primera denúncia contra la família Pujol-Ferrusola. Una manera de treure de l’equació la imatge publicada a El Mundo, amb els fons de la família a Andorra.
En el mateix sentit, ha expurgat del cas qualsevol derivada de l’operació Catalunya i de la policia patriòtica treient valor a les testificals praticades on es van reconèixer obertament les pressions per part dels seus integrants a la direcció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on la família tenia els diners que, teòricament procedien de la deixa. Una interpretació amb què ha volgut reblar que el judici Pujol no és un judici polític, tot i que, ha emmarcat només començar l’informe el paper polític de Jordi Pujol i Soley i la seva família.
La nova doctrina de la prova
El fiscal, en la seva llarguíssima exposició, ha volgut insistir en la manca de prova de la deixa, ara bé sense exposar cap prova de les seves acusacions. De fet, ha llegit l’escrit d’acusació, que s’ha fet seu tot i que el va escriure Belen Suárez, tunejat amb algunes de les expressions dels testimonis o mantenint la interpretació incriminatòria del ministeri fiscal sense fer cas al resultat evident de la prova practicada. Precisament, de la prova ha fet una gran reinterpretació de assegurant que “L’absència de proves documentals no és prova de veracitat, sinó prova d’ocultació de qui té l’obligació d’acreditar l’origen dels fons”, ha sentenciat.
En aquest sentit, ha aportat la jurisprudència estableix que el delicte de blanqueig de capitals no requereix l’acreditació plena de l’origen dels fons, sinó només una estructura indiciària amb concurrència d’elements, com raona que passa en aquesta ocasió. “No s’ha donat cap explicació coherent dels ingressos en efectiu”, ha remarcat. De fet, ha dit que si les defenses haguessin pogut documentar de manera fefaent l’herència de l’avi Florenci Pujol, la fiscalia hauria retirat l’acusació.
