El fiscal del judici contra els Pujol Ferrusola, Fernando Bermejo, ha estat l’encarregat d’engegar el compte enrere per al final de la vista oral. Bermejo ha encetat aquest matí la 36a jornada del judici, ara ja només contra els fills de l’expresident Pujol, de qui ahir el tribunal va decretar el sobreseïment lliure, i contra diversos empresaris que van ser socis dels seus fills Jordi i Josep. El ministeri públic ha pronunciat el seu informe al tribunal de valoració i anàlisi de la prova valorada, però els primers minuts ja han permès constatar de quin peu calçaria la seva conclusió i el caràcter polític de la seva intervenció.
D’entrada, ha utilitzat la frase d’un testimoni que va assegurar que a Catalunya era gairebé una tradició familiar tenir diners a Andorra. A partir d’aquesta afirmació, Bermejo ha aprofitat per introduir la falca política fent anar el truc de la truita, és a dir, gira la truita i acusa els altres d’haver-la cremat. En concret, el fiscal ha diferenciat entre tres tipus de catalans: les “famílies acomodades”, “els catalans nascuts a Catalunya” i els “catalans que van anar-hi des d’altres llocs d’Espanya per contribuir a la prosperitat de Catalunya”.
A partir d’aquí, s’ha esgargamellat argumentant que el judici no és “polític” perquè “no ataca Catalunya sinó que la defensa”. Tot plegat perquè els suposats delictes comesos, com el delicte fiscal o el blanqueig, fan que el judici sigui “en defensa de Catalunya”. En aquest sentit, ha contraposat el discurs que suposadament, segons el fiscal, al·legava el pujolisme durant els seus anys de mandat, “l’Espanya ens roba”, amb el fet d’amagar diners al fisc espanyol. Bermejo ha remarcat “el poder i la influència del president i del seu entorn social”, i ha assegurat que “no és la persona que hem vist en aquesta jornada”.
“Perspectiva”
El fiscal Bermejo, conscient que la prova és purament especulativa, ha invertit la càrrega de la prova sobre la deixa de Florenci Pujol. De fet, considera que està obligat a acreditar l’existència del legat. En canvi, sobre l’origen dels diners, s’ha acomodat en el concepte “perspectiva”. És a dir, valorar els indicis recollits des de la “perspectiva” de la corrupció. Un terreny que ha remarcat perquè el fiscal sap perfectament que el dret penal es basa en fets provats i no en presumpcions o “perspectives”.
En aquest sentit, ha subratllat que l’origen del creixement de la deixa era al voltant dels anys 1990 i 1992, “l’any de les Olimpíades de Barcelona”, ha emfatitzat. Així, ha valorat les compensacions i els moviments dels fons que tenien a Andorra els germans com a prova de presumptes comissions rebudes per part de suposades comissions per hipotètiques adjudicacions amb l’administració catalana. De fet, ha pronunciat el nom d’empreses especialment triades. Una, per haver estat adjudicatària d’un contracte d’1,8 milions a l’L9 del Metro -sense més explicació- i una d’imputada en el cas del 3%. “La família Pujol va teixir una xarxa de clientelisme per defraudar, assolir una gran fortuna i perjudicar la societat catalana”, ha conclòs.
(Més informació més aviat)
