La 36a jornada del judici contra els Pujol Ferrusola ha començat amb l’atac del fiscal Fernando Bermejo. El representant del ministeri públic, lluny de modificar les seves conclusions, ha reconvertit l’escrit d’acusació que havia deixat escrit la fiscal Belen Suárez tunejant-lo amb algunes aportacions esbiaixades i descontextualitzades dels dos centenars de testimonis i pèrits que han passat per l’estrada. Després del seu llarg informe, amb flaire política, ha arribat l’hora dels advocats de l’Estat, Ignacio Ocio i Álvaro Bazal Bonelli, que han sortit com una càrrega de cavalleria.
De fet, amb una ira i una ferotgia que ha deixat el fiscal Bermejo a l’altura d’un monitor d’esplai i que sorprès per les formes el tribunal, perquè l’Advocacia de l’Estat actua amb la toga de representants de l’Agència Tributària i, per tant, només sobre els delictes fiscals. Els dos lletrats han centrat la seva acusació en la pretesa simulació de negocis de Jordi Pujol Ferrusola i els moviments monetaris de Josep Pujol Ferrusola pels quals ja va signar una acta de conformitat amb Hisenda. Tot plegat amb una peculiar interpretació de la prova i amb patinades clamoroses, com quan ha assegurat que l’acusat Alejandro Guerrero va cobrar de FCC, quan, precisament, va ser a l’inrevés.
La tesi dels advocats de la Moncloa és que les empreses de Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, IMISA i Project Marketing, van rebre “guanys patrimonials no justificats”. De fet, les han definides com a closques buides. Han reconegut que no s’ha pogut acreditar que els ingressos provinguessin de la corrupció política –que és la tesi de la fiscalia– però han continuat insistint que tampoc són ingressos reals i legals, a canvi de comissions per contractes de corretatge. En definitiva, raonen que els diners provenen de “favors irregulars o inconfessables” dels empresaris cap a Jordi Pujol Ferrusola. Un detall curiós ha estat que els lletrats han menystingut les inspeccions d’Hisenda fetes a Barcelona, on els responsables de l’Agència Tributària no van veure delicte, i emfatitzen les de Madrid, on sí que n’hi van veure, perquè a la capital de l’Estat tenen més informació i documentació per la investigació judicial, de la UDEF, que es va portar a terme posteriorment.
Una altra vegada, la prova
Seguint la línia del ministeri fiscal, els advocats es resisteixen a admetre que els honoraris del primogènit de l’expresident provinguessin de gestions a èxit, contractes de corretatge o per la seva agenda de contactes. En tot cas, els advocats opinen que els diners que cobraven “no venen d’activitats econòmiques normals”. En aquest punt, no hi ha prou prova, és a dir, “documentació”, dels compromisos a què arribava Jordi Pujol Ferrusola amb els seus clients i de les empreses i empresaris que li abonaven les factures. Però l’acusació tampoc s’ha vist capaç de presentar prova que acrediti l’origen il·lícit dels fons.
Els lletrats, amb una dicció gairebé sil·làbica –a estones fins i tot semblava que fessin una classe de logopèdia–, s’han aferrat als indicis que fan servir des de la instrucció, però han fet una passa més. Així, han titllat “d’activitat misteriosa” la que portava a terme Jordi Pujol Ferrusola perquè només parlava amb els directius de les empreses com Isolux o Copisa i no amb càrrecs tècnics. En cap cas, han esmentat la quantitat de proves que sí que han confirmat, en sentit contrari, la feina que feia Jordi Pujol Ferrusola.
En definitiva, conclouen que les empreses de Jordi Pujol Ferrusola són “closques buides que no tenen activitat, ni mitjans materials ni humans suficients”. A més, consideren que el primogènit de l’expresident les feia servir indistintament segons la seva voluntat, eren “instrumentals de la persona física”. Els advocats de l’Estat també han assegurat que aquestes empreses actuaven sota el principi de caixa única i amb operacions circulars de diners. Per acabar, també ha dit que es van deduir despeses no deduïbles per rebaixar la quota a pagar de l’impost de societats. Un fet que no va impedir pagar impostos i que es va corregir amb una declaració complementària de conformitat.
