Els Mossos d’Esquadra han intervingut en 8.234 desnonaments en poc més de tres anys, des de l’1 de gener del 2020 fins al 31 de març de 2023, un període que inclou la pandèmia i, per tant, mesos en què van estar suspesos. En 1.269 d’aquests casos hi han participat directament unitats d’ordre públic, una presència qüestionada per molts sectors. Gairebé, la totalitat d’aquestes intervencions han estat a càrrec de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) –els antiavalots territorialitzats– i només en quatre ocasions hi ha participat la unitat central de l’ordre públic de la policia de la Generalitat, la Brigada Mòbil (Brimo), pel risc potencial que podria tenir el desnonament tot i tenir caràcter social. En totes les ocasions, hi han participat també efectius de la Unitat de Seguretat Ciutadana. Així ho especifiquen les dades d’un informe del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, del passat 29 de maig, aportat al Parlament, al qual ha tingut accés El Món.
Aquestes xifres expliquen la iniciativa de la conselleria d’Interior que Elena va proposar en una conferència la setmana passada a Barcelona. En concret, va demanar que hi hagi una reforma legal que permeti distingir entre ocupacions socials i ocupacions delinqüencials. Una cobertura legal que ajudaria a establir nous protocols d’actuació en desnonaments i desallotjaments. En el mateix informe, Interior vol deixar palès que el paper de la policia en aquestes actuacions és merament executiu de les ordres judicials. “Les unitats d’ordre públic només actuen a requeriment d’ordre judicial”, insisteix l’informe presentat.
Un “procediment normalitzat de treball”
Segons el dossier presentat a la cambra catalana, totes les dades recollides responen al procediment normalitzat de treball (PNT, en l’acrònim policial) d’actuació dels Mossos d’Esquadra en desallotjaments d’immobles per mandat judicial. De fet, inclou dins el concepte de desallotjament els desnonaments que responen a un procediment civil o dels llançaments que són en “diligències d’execució forçosa d’una resolució judicial sigui civil o sigui penal i que consisteix a desallotjar físicament els ocupants d’un habitatge o local”. En síntesi, Interior, i segons aquest document, entén com a desallotjament l’acció de suport policial a l’autoritat judicial per fer complir la seva ordre de desnonament o llançament”.
Una premissa que serveix al conseller per destacar que la “policia no pot fer desallotjaments d’immobles sense ordre judicial”. En tots els casos d’un desallotjament, la policia de referència són les unitats de seguretat ciutadana (USC) i en cas de necessitat de suport d’ordre públic, les ARRO, els antiavalots regionals. “Són les dues unitats que executen els desnonaments”, indica el conseller. En tot cas, la Brigada Mòbil no és una unitat de referència en desnonaments socials.
I la Brimo, quan?
Segons l’estudi presentat per Interior, la Brigada Mòbil només “pot fer desnonaments d’especial risc o de caràcter radical, però en desnonaments de tipus social du a terme tasques de suport en el compliment d’ordres judicials i de suport a les unitats policials que porten a terme el desallotjament”. Ara bé, Interior especifica que aquests “serveis de suport consisteixen a estar disponibles però no en l’execució directa del servei i de l’ordre judicial, atès que aquesta funció recau en els serveis del territori”. Així recalca que les intervencions de la Brimo en aquests casos és “excepcional” i està molt controlada.
De fet, i sempre segons els números del departament, la Brigada Mòbil ha intervingut en només quatre desnonaments en el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de març del 2023, quan s’ha tancat l’estadística de l’informe. “No ha participat en cap desnonament social des del 31 de gener del 2022”, assegura l’informe. Dels 4 desnonaments, tres es van registrar a Barcelona i un a Blanes.
La intervenció policial, sempre per ordre judicial
Un detall que miren de destacar des d’Interior en el seu escrit, és que “la intervenció de la policia de la Generalitat en desnonaments sempre obeeix al compliment d’ordres judicials, en què es requereix auxili per dur a terme la diligència de llançament adoptada en el marc del procediment judicial”. Aquestes ordres judicials, sempre segons l’escrit d’Interior, van adreçades als comandaments dels Mossos del territori que donen compliment en les seves funcions de policia judicial. És a dir, són intervencions policials amb “recursos ordinaris assignats”.
Pel que fa a les ARRO, Elena remarca que “no intervenen d’ofici” i només actuen si són requerides per l’autoritat judicial competent o el cap del dispositiu, o quan els comandaments superiors valorin que en l’entorn del desallotjament es poden produir riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns, accions que puguin comprometre l’ordre públic i/o accions que dificultin i impedeixin l’execució de l’ordre judicial.
Interior admet, però, que de les 1.265 intervencions amb ARRO no es pot discernir ara per ara quines han estat ordenades pel jutjat. “Actualment”, s’excusa el departament, “les aplicacions informàtiques dels Mossos no permeten explotar la informació de la demanda específica de la presència de la Brimo o d’ARRO, si aquesta ha estat ordenada per l’autoritat judicial específicament o a petició dels comandaments superiors ni, si és el cas, quin jutjat l’ha demanada”. “Sovint els jutjats es limiten a sol·licitar ordre públic sense explicitar si les unitats policials són ARRO o Brimo”, subratllen des de la direcció d’Interior. En tot cas, el 2020 el 91% dels desnonaments van tenir antiavalots per requeriment exprés dels jutges.
Mapa de les actuacions
Segons els documents aportats, les ciutats amb més desnonaments amb ARRO en els darrers tres anys i tres mesos han estat l’Hospitalet del Llobregat, amb 406 en total, mentre que amb USC n’hi ha hagut 372; i Barcelona, amb 244 dels 2.400 on hi han actuat els binomis de seguretat ciutadana. Segueix el llistat, Santa Coloma de Gramenet, amb 121; Terrassa amb 51; Lleida, 41; Badalona, 34; 23 a Mataró i al Prat del Llobregat; 19 a Salt; 16 Sabadell, 15 Constantí; 12 Manresa o 11 a Rubí.
1
2
