El govern espanyol ha portat al Tribunal Constitucional (TC) un article de la llei catalana antidesnonaments perquè “afecta la regulació de la propietat privada i vulnera el principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics”. Segons ha informat la Moncloa, el Consell de Ministres ha acordat presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest article després d’haver arribat a un acord amb la Generalitat per esmenar altres apartats de la llei.
L’article recorregut, publicat al BOE el passat 17 de març, es va afegir durant l’última modificació de la llei per afrontar la crisi d’habitatge que viu Catalunya després d’un pacte a cinc bandes entre ERC, Junts, els comuns, el PSC i la CUP. La modificació obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies que estiguin ocupant un dels seus pisos abans de posar en marxa la maquinària judicial per efectuar un desnonament.

Segon recurs al TC per la llei catalana antidesnonaments
És la segona vegada que la llei catalana antidesnonaments acaba al TC. A finals del 2019, la Generalitat va aprovar un decret de mesures urgents per intentar frenar els desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen pisos de grans tenidors. En aquella ocasió, el Partit Popular va ser qui va anar al TC, que a principis del 2021 va anul·lar el decret per unanimitat.
De fet, el recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol fa menció al decret 17/2019 anul·lat pel TC i recorda que el nou article en “reprodueix novament alguns preceptes”. L’article recorregut obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies que ocupin un dels seus pisos sempre que l’habitatge estigui inscrit al registre de pisos buits i que els seus ocupants acreditin que hi van entrar a viure abans de l’1 de juny del 2021.
El govern espanyol recorda que tant el Consell d’Estat com el Consell de Garanties Estatutàries han emès sengles dictàmens que avalen el recurs davant el Tribunal Constitucional. L’anunci es produeix en ple debat per la llei estatal d’habitatge, que es troba encalla al Congrés dels Diputats per les diferències entre el PSOE i Podemos sobre el grau de protecció que la norma ha d’oferir a les famílies més vulnerables que ocupen pisos de grans tenidors com bancs o la Sareb.