El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, han presentat aquest matí un dels bucs insígnia del seu projecte policial. Es tracta del nou protocol de la policia de la Generalitat per actuar davant els desnonaments i les ocupacions. De fet, és un protocol format per dos Processos Normalitzats de Treball (PNT), nom de les pautes en l’argot de Mossos. Sallent ha definit els dos protocols com un sistema per donar resposta de manera fiable als agents que actuen en un desnonament. El protocol ha estat avalat pel ministeri fiscal.
Tant Elena com Sallent han insistit en què els documents posen la “persona vulnerable” com eix de treball. El protocol no descarta sinó que preveu l’actuació d’unitats d’ordre públic especialitzades com la Brigada Mòbil com a última ratio. “Sempre de manera congruent i proporcional”, ha ressaltat el cap de la Prefectura dels Mossos. Un factor que grinyola si es recorda l’acord amb la CUP amb ERC per la investidura del president Pere Aragonès que reclamava Una de les novetats és la la posada en marxa d’una Unitat Central d’Intervenció en Habitatge, és a dir, un grup d’agents que generi intel·ligència policial sobre el fenomen.
Persones i protocols viables
El conseller ha encetat la presentació del protocol insistint que “situa les persones més vulnerables al centre de l’actuació i del treball”. En aquest marc, ha criticat que els lobis de grans tenidors han provocat que es facin enrere lleis que garanteixen drets a l’habitatge. “Aquesta és la causa de fons dels desnonaments”, ha ressaltat Elena. Així ha recordat que des del 2016 al 2022 s’han portat a terme 22.737 desnonaments, i Mossos ha actuat en poc més de 15.000 -un 20%- i s’han registrat incidents en 601 actuacions. El protocol diferencia a grans trets dos tipus de desnonaments: les famílies vulnerables o les ocupacions per llogar a un tercer i lucrar-se-
Un volum de feina que requeria de “pautes”, “estandardització d’un procediment de treball i un document que és factible, viable i aplicable i no només una declaració de bones intencions”. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que el protocol emfatitza la “mirada social de la policia”. L’algoritme bàsic dels dos PNT és “mediació, unitats de seguretat ciutadana i en darrer terme dispositius d’ordre públic en situacions de risc evident que així ho aconselli”. Al capdavall, aplica internament la instrucció de fiscalia de desnonaments, fixa el responsable dels dispositius, la vessant social per saber l’entorn dels desnonats i sistematització global de la manera de treball a tot el territori.
Intel·ligència policial
Sallent ha posat en valor la creació d’una unitat especial per millorar aquests processos de desnonaments. En concret, és la Unitat Central d’Intervenció en Habitatge que segons el comissari “ha de donar coneixement del què passa”. “Fins ara érem reactius, amb el rerefons que té l’ocupació per prevenir-la i poder-la abordar més enllà de l’actuació policial”, ha sentenciat Sallent. “Farà un seguiment dels protocols, creació de base de dades, i tindrà tres efectius i un caporal”, ha descrit la Intendent Montserrat Escudé.
Els PNT, a més, fixen les pautes per les que un cap de dispositiu pot demanar la intervenció de les unitats d’ordre públic, com la BRIMO. La participació de la unitat antiavalots és una de les situacions políticament més controvertides, però “no s’hi pot renunciar com no podem renunciar al Tedax”. “Ni la Brimo ni l’ARRO han d’anar a un desnonament en genèric, però si té sentit que hi vagi segons les circumstàncies especials, no té cap sentit que vagi en un desnonament de persona desnonada, però sí si hi ha previst manifestacions o trampes o concentracions de resposta contundent”, ha aclarit Sallent.
Segons el comissari del cos el protocol converteix el cos en una “institució fiable, en els drets i les llibertats” i en un “instrument que no distorsioni la cohesió social”, o que no incrementi les diferències”. En aquest sentit, el document dona fórmules als agents actuants com ara si hi ha un delicte flagrant, si cal avisar el propietari, si els veïns han avisat, si s’ha disparat l’alarma per tal de trobar un sistema homogeni d’actuació. De fet, el document permet aturar una ocupació “fragant” que es constati amb les pautes del protocol i es comunica al ministeri fiscal i al jutge.
La literalitat del protocol sobre la participació de la BRIMO
En concret, la literalitat del protocol estableix els supòsits de desnonaments o desocupacions on poden actuar les unitats d’ordre públic com ARRO o BRIMO. “En aquests supòsits”, especifica el document, “les unitats d’ordre públic no intervindran d’ofici a no ser que siguin requerides per l’autoritat judicial competent o quan el/la cap del dispositiu, o els comandaments superiors, valorin que en l’entorn del desallotjament es poden produir:
o Riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns.
o Accions que puguin comprometre l’ordre públic.
o Accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”.
3 
3 