El 90% dels actuacions de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments són pel requeriment exprés del jutge, que demana que hi vagi la Brimo o l’ARRO. Així ho indica un extens informe del Departament d’Interior que signa el conseller Joan Ignasi Elena, lliurat al Parlament a petició del portaveu del ram de la CUP, Xavier Pellicer. Una informació que coincideix amb la congelació del protocol sobre desnonaments plantejat pel Govern, ordenada el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos. De fet, Barrientos va comunicar al Govern que es mantenia el protocol pactat l’any 2013 sense afegir les millores previstes per al nou.  Així que la justícia a Catalunya continuarà utilitzant la policia en el grau que cregui convenient a cada llançament d’habitatges. 

Segons aquest informe, amb dades dels primers sis mesos d’aquest any, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 1.744 requeriments dels jutjats de primera instància per dur a terme la diligència de llançament acordada judicialment, és a dir, gairebé deu desnonaments al dia. Interior remarca en el seu informe que la intervenció policial no és una qüestió administrativa, sinó que “sempre obeeix a un requeriment judicial” sol·licitant “l’auxili” de la policia. “No s’ha intervingut en cap desnonament sense procediment judicial iniciat i sense denúncia prèvia”, subratlla el conseller en el seu escrit.

Brimo i ARRO, a petició del jutge

L’informe distingeix les operacions on han participat les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, –la Brigada Mòbil (BRIMO) i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO)– a petició expressa de l’autoritat judicial i aquelles en què que la situació ho ha requerit per part de la direcció operativa policial. Així, des del gener al juny d’enguany, la Brimo ha intervingut en 31 desnonaments. “D’acord amb els requeriments dels jutjats s’ha demanat expressament la seva intervenció en 14 desnonaments”, segons el recull de les dades. Bàsicament a Barcelona, Montcada i Reixac, Salt, Girona i Sabadell. Pel que fa l’ARRO, Interior ha compatibilitzat 122 actuacions, totes a requeriments exprès de l’autoritat judicial, arreu de la tota la geografia catalana. En la resta de desnonaments han actuat unitats de seguretat ciutadana que, en la gran majoria dels casos, són binomis d’agents uniformats. D’aquesta manera, Interior deixa clar que la gran majoria d’intervencions d’ordre públic en els desnonaments són per petició expressa de l’autoritat judicial i no per decisió del cap de l’operatiu policial

Elena constata que la intervenció dels Mossos d’Esquadra sempre és en la seva funció de policia judicial, que recorda que “és l’òrgan competent per adoptar les decisions que escaiguin en el marc del procediment judicial instruït en relació amb les demandes de desnonaments interposades”. És a dir, es treuen les puces de sobre sobre la intervenció policial en els desnonaments, que han aixecat tanta polèmica. En aquest sentit, afegeix que és el jutge “a qui correspon efectuar la corresponent ponderació, prelació o compatibilitat d’interessos en base a la valoració de la informació i proves aportades per les parts processals en el marc del procediment judicial instruït a l’efecte”. De fet, emfatitzen que l’actuació d’un llançament sempre es fa amb la “comitiva judicial present”. 

L’informe sobre els desnonaments on participa la Brimo i l’ARRO/Quico Sallés

Mediació i codi ètic

Els Mossos, però, asseguren que les seves actuacions en els llançaments s’articulen en base els “principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència”. Uns principis que asseguren apliquen tant en “el compliment d’una ordre judicial per garantir l’execució de la diligència de llançament d’un desnonament com en les actuacions que es duen a terme per evitar que aquella intervenció derivi en situacions de desordres públics”. D’aquí que activin els efectius de “l’àrea de mediació en moltes de les intervencions que s’efectuen”.

Curiosament, en el mateix informe, el conseller deixa caure una possible via de canvi de les actuacions policials. En concret, sobre la legislació que s’aplica en l’acció de la policia catalana, la llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra  i el codi d’ètica del cos. Precisament, és sobre aquest codi que Elena apunta que “és susceptible de ser modificat en virtut dels canvis i de les transformacions que experimenti la societat catalana en el futur i de l’evolució de la mateixa funció policial per tal que sigui un instrument permanent i útil per als objectius que pretén assolir”. Possiblement, aquest serà un dels camins que obrirà la comissió d’ordre públic que el Parlament ha aprovat per estudiar el sistema policial a Catalunya. 

Pla mitjà dels agents de Mossos d’Esquadra que s’han desplegat a la regió policial del Camp de Tarragona, durant la visita del conseller Joan Ignasi Elena. El 30% dels nous agents a tot Catalunya son dones. Imatge de l’11 d’octubre de 2021 (Horitzontal).

Comentaris

    POST DATA Octubre 22, 2021 | 09:34
    Els mossos d'esquadra auxilien la Comissió judicial solament quan el propietari ho sol·licita dintre del procés de desnonament o d'execució. Dir que ho ordena el jutge no és cert. Ho ordena el lletrat de l'administració de justícia a sol·licitud de la part actora o executant.

Nou comentari