Una de les frases més repetides en el món de la informació, com a metàfora de la previsió del que serà notícia, és l’expressió “tardor calenta”. Tot i que sigui més vista que Plats Bruts, mai perd tremp, i més en un dels casos que ha neguitejat més el darrer curs polític, tant al Departament d’Interior i Seguretat Pública, en mans de la consellera Núria Parlon, com, per extensió, al Govern de Salvador Illa. En concret, és el conflicte obert amb els bombers voluntaris. Una reivindicació que s’ha escalfat a nivells que eren impensables fa anys i que a la tardor encetarà una segona etapa, aquesta vegada judicial i que encara pot inflamar més la confrontació amb la conselleria de Bombers Precaris en Lluita, Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya i l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya.
La darrera reunió amb el Departament d’Interior, celebrada el passat 20 de juliol, va acabar com el rosari de l’aurora. Una trobada que va deixar la continuïtat de les converses a la mercè de l’evolució de la munió de demandes laborals interposades davant als diferents jutjats socials de Catalunya. Però el regust que se’n van emportar els representants dels bombers voluntaris va ser de mala astrugància. Fonts de la trobada detallen a El Món que cap de les peticions laborals que plantegen va ser acceptada, mentre que l’ambient intern s’esvera en contrast amb la pluja de suports institucionals d’ajuntaments, comarcals i diputacions, que ja ha arribat a 119 mocions de reconeixement aprovades en entitats amb diferents colors polítics.
El regust amarg pels resultats de la trobada reblen el clau de la sospita que fa temps que tenen els bombers voluntaris: que el Departament d’Interior vol acabar amb el col·lectiu i amb el sistema doble que combina els bombers funcionaris amb els “bombers a hores”. Un sistema mixt molt particular de Catalunya i que no té cap similitud a l’estat espanyol. Ara el sistema trontolla i els voluntaris veuen com a perill imminent que el sistema els aparti i desaparegui la seva figura. Tot i la tensió, el col·lectiu Bombers Voluntaris també ha anat participant en el grup de bombers de la Generalitat que el Govern ha enviat a diferents zones de l’estat per fer suport i ajudar en les tasques d’extinció dels grans incendis que s’han viscut els darrers dies.
Agenda 2030
De fet, no és només el rebuig constant a les demandes dels bombers voluntaris el que ha fet aixecar les orelles del col·lectiu, sinó el projecte del departament que preveu augmentar la plantilla del cos de bombers fins als 4.000 funcionaris l’any 2030, amb convocatòries anuals de 300 incorporacions. Un projecte que el Consell Executiu d’Illa va aprovar el 21 d’octubre de 2025. Un “pla estratègic” amb què el Govern volia garantir un “desplegament progressiu del personal necessari i un relleu generacional que faci possible el traspàs de coneixement i expertesa”. El pla fins i tot preveu la construcció d’un nou Complex Central dels Bombers de la Generalitat, que exercirà de centre neuràlgic de gestió de les emergències a Catalunya.
El pla també preveia fer convocatòries anuals de bombers voluntaris. En aquest sentit, l’acord de govern remarcava que els bombers voluntaris eren “clau per garantir la seguretat ciutadana i una resposta eficaç a les emergències a tot el territori”. Fins i tot, el pla preveia campanyes de comunicació específiques de reconeixement i valoració del cos de voluntaris. “Però res d’això s’ha complert, ni es contempla”, remarquen fonts dels representants de Bombers Voluntaris que lideren les protestes. “Al contrari, tots els gestos van en direcció contrària”, assenyalen.
4.000, la xifra que fa sospitar
Comptat i debatut, el darrer recompte oficial del Departament d’Interior informa que el cos té 2.883 professionals, dels quals 2.708 són homes i 175 dones. I, de bombers voluntaris, se’n compten 1.395 i 73 parcs arreu de Catalunya. Val a dir que en la darrera promoció es van incrementar en 83 places el “servei actiu dels bombers voluntaris”, però aquesta xifra és, per als diferents col·lectius, la xocolata del lloro, gairebé de “compromís”. A parer seu, l’objectiu de fer créixer fins als 4.000 membres els bombers funcionaris és un indicatiu que el Departament d’Interior “vol acabar amb el model mixt o mantenir-lo de manera simbòlica o residual”.
En aquest sentit, recorden que el departament, si tingués voluntat, podria professionalitzar un bon gruix de bombers voluntaris que tenen prou experiència i formació sense que això suposés “una funcionarització per la porta del darrere”. Al capdavall, incorporar-los suposaria neutralitzar el sotrac que suposa el relleu generacional en el cos, en el sentit que a molts parcs ja hi ha més bombers de nova fornada que no pas de veterans. “El fet que després d’anys de reclamacions l’únic que s’hagi aconseguit sigui una assegurança mèdica d’atenció és prou senyal per constatar que ara els fem nosa”, afegeixen. Al capdavall, la reclamació principal dels bombers voluntaris és que si prenen mal durant un servei sigui considerat un accident laboral i si, al cap dels anys, pateixen una malaltia a causa dels serveis també es consideri professional.
Per això, la insistència a ser donats d’alta a la seguretat social i tenir la cobertura que requereix un servei com el de prevenció i extinció d’incendis. “Som bombers generalistes”, emfatitzen. És a dir, els serveis que presten són tant en accidents de trànsit, com incendis –forestals o urbans– o rescats. “Només volem posar fi a la precarietat i regular els nostres drets laborals”, remarquen. “Per exemple, si tenim un accident amb baixa, ens ho resten de la nòmina de la nostra feina”, detallen des del col·lectiu, “quan l’hem patit mentre apagàvem un foc o assistíem a un rescat”.
Manca de voluntat
A les demandes històriques –amb protestes que suposaven fins i tot tancaments de parcs durant l’estiu–, com ara el reconeixement de relació laboral, s’hi afegeixen altres reclamacions. Unes peticions a les quals creuen que Interior fa el sord i que assenyalen el desdeny amb què es tracta el col·lectiu i el material amb què treballen als parcs de voluntaris. Una demanda que també comparteixen amb els bombers funcionaris que, just abans d’iniciar la campanya d’estiu, van ensenyar les dents amb manifestacions i que, un cop acabada la campanya forestal, reprendran les protestes.
Els bombers voluntaris demanen millors equips de protecció individual (EPI), vehicles adequats i solucions a problemes de seguretat laboral. És a dir, corregir i aplicar el Pla de Riscos Laborals per controlar la gestió de tòxics, la millora dels EPI i el seu manteniment i neteja, el compromís de material de protecció i uniformitat i vehicles. Precisament, aquest punt també alimenta el malestar dels bombers voluntaris, que veuen com camions que serien operatius per al col·lectiu, perquè encara tenen vida útil, van a la ferralla, mentre a ells els mantenen vehicles obsolets als parcs. “Sembla que no vulguin que tinguem vehicles en condicions”, remuguen. En aquesta línia, recorden que, per proximitat, els bombers voluntaris poden ser perfectament els primers d’arribar a un servei. “Ho fem desprotegits laboralment i materialment”, conclouen. Dos senyals que no els deixen espai per al dubte que a Interior no els fa gens de gràcia mantenir aquesta figura mixta.
Suports institucionals
El posicionament de la conselleria que dirigeix Parlon contrasta amb el degotall de suports institucionals que estan rebent les demandes dels bombers voluntaris. Aquests darrers dies s’hi han sumat la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Calaf (l’Anoia). L’aprovació de diferents mocions de suport a les demandes del col·lectiu ja suma 119 entres ajuntaments, consells comarcals -el Pallars Sobirà, la Ribera d’Ebre, el Ripollès, l’Urgell- i diputacions.
