Les onades de calor que s’han viscut aquest mes de juny vaticinen un estiu complicat en un país de boscos i conreus. A Catalunya, les campanyes contra els incendis forestals cada dia tenen més importància i tenen un protagonista indiscutible, el cos de Bombers de la Generalitat. Un sector que no està gens satisfet amb el tracte laboral del Govern. Si fa més d’un any el cos de Bombers Voluntaris manté una protesta continuada al carrer i als jutjats socials per reivindicar els seus drets laborals, el passat 12 de juny va esclatar la protesta dels Bombers funcionaris, amb una sonora manifestació a Barcelona.
Una mobilització que va ser l’avantsala d’una protesta professional continuada, però que asseguren que garanteix la campanya forestal d’aquest 2026. De fet, el posicionament dels bombers mobilitzats té la base en la falta de compliment d’acords “pactats” amb la conselleria d’Interior i en modificacions laborals que han generat malestar dins el cos. Comptat i debatut, exigeixen més inversió, millores laborals, l’aplicació d’un pla de formació i, sobretot, fer cas del pla de riscos laborals que implica renovar material, infraestructures i els equips de protecció individual, els EPI.
La situació, segons els sindicats, s’arrossega des de fa anys per manca d’inversions i planificació i és de “crisi estructural”. Un dels punts que esperona els bombers a iniciar les protestes és el de la salut laboral. En concret, recorden que fa tres anys l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer va classificar la professió com a risc alt amb relació al càncer i raonen que no s’han pres les mesures adients de protecció laboral, neteja i vigilància de la salut. En tot cas, les protestes se centraran a deixar de fer les hores extres que no afecten les situacions de gravetat o d’emergència, sinó les hores estructurals que s’han utilitzat per cobrir la manca d’efectius.
Els acords 23/26
Els bombers destaquen que les protestes tenen la seva base en l’incompliment dels Acords 23/26. Un document de catorze pàgines que van signar l’aleshores conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i els sindicats CATAC, la Intersindical, UGT, CSIF i CCOO. Uns pactes que establien mesures socials, laborals i organitzatives, guàrdies d’estiu, distincions o el règim sobre el treball nocturn dels vigilants del foc i de les emergències. Si bé admeten que s’han complert part dels acords, sí que destaquen que tampoc no eren “grans acords” i molts dels pactes han “quedat a mitges”. Una opinió que comparteix Roger Juan, delegat de la Intersindical, que tem que les negociacions per reprendre i posar el dia els acords no se celebrin fins a finals de setembre o principis d’octubre.
Mentrestant, persisteix el que CCOO defineix com a “problemàtica dels tòxics, la manca de carrera horitzontal, la seguretat operativa, l’aplicació de la prevenció de riscos o els deficients avituallaments, és a dir, ‘els menús en caixes’“. Els sindicats entenen que abans de començar a renovar els acords, s’ha de partir de la base del compliment dels acords 23/26 que encara queden pendents, el que no s’han aplicat del tot i els que s’han aplicat malament. Per això, creuen que a tres mesos d’acabar l’any no hi ha temps per acabar d’aplicar-los. Per això han proposat “mesures de pressió” que, si bé faran veure l’estat del cos no és el més adient, no afectaran els serveis de gran preocupació social, com ara la campanya forestal. Per això, els sindicats fonamentaran la seva protesta a deixar de fer les hores extraordinàries que amaguen la manca de recursos humans i d’estructures. Ara bé, un cop acabi la campanya forestal, les protestes al carrer, com la registrada el passat 18 de juny, tornaran.
Les hores extres, mesura de pressió
La proposta de limitar el compliment de les hores extres prové, segons Roger Joan, de la tropa, és a dir, dels parcs. Per entendre l’abast de la protesta, primer cal tenir presents els diferents nivells de “mobilització” del cos. En concret, els Bombers tenen quatre nivells d’activació, l’M0, l’M1, M2 i l’ME, és a dir, l’especial. El nivell M0 consisteix en la “mobilització del personal lliure de guàrdia per restablir els mínims reactius en una regió d’emergències afectada per intervencions de llarga durada, o episodis de simultaneïtat d’actuacions”. Són de caràcter voluntari. L’M1 és la mobilització “preventiva del personal lliure de guàrdia, per donar resposta a una situació previsible de risc”. També és una crida ordinària i voluntària. Aquests dos nivells són els utilitzats per l’administració per suplir la manca d’efectius arreu del país. Els altres dos nivells responen a l’actuació activa de caràcter extraordinari o l’activació en fase d’emergència d’algun pla especial de Protecció Civil de Catalunya (M2) i a la mobilització general perquè l’emergència és tan extraordinària que supera la capacitat de resposta dels efectius mobilitzats (ME).
La protesta consisteix en el fet que a partir del primer de juliol es deixaran de cobrir les M0 i les M1 perquè són “necessitats purament estructurals i no s’han de cobrir”. Roger Juan insisteix que són les “hores extres de cobertura normal del parc”. Un sistema que els sindicats retreuen que “fa massa anys que dura” i que s’ha convertit en un “mal costum” perquè abusa de les crides de reforços per garantir una “mínima cobertura dels serveis dels parcs”. De fet, aquesta protesta que consisteix a no cobrir aquestes hores ja s’ha començat a practicar en algun parc des del passat 23 de juny, però la manca de resposta de l’administració apunta que serà més general a partir del mes de juliol. En tot cas, els Bombers reclamen el compliment dels pactes que impliquen un mínim de 5 bombers per parc –i, als parcs amb autoescala, un mínim de 7 bombers– sense haver de tibar de voluntarismes ni d’hores extres.
Pla de riscos laborals i pla de carrera
Lluny que les reclamacions siguin salarials, els bombers mobilitzats fixen la seva posició en el pla de carrera que no ha reeixit, i més en un temps de gran relleu generacional al cos. Per això demanaven que en un termini de quatre anys s’enllestís un pla de carrera que reorganitzés l’estructura formativa i d’escala dels membres del cos, que implicaria la creació d’un institut propi de formació. Per altra banda, reclamen seriositat en el pla de riscos laborals i davant la manca de material. Roger Juan, en declaracions a El Món, emfatitza els riscos laborals i per a la salut que pateixen. En aquest punt ressalta la “pèssima gestió dels equips de protecció individual”, altament contaminants i que poden generar problemes greus de salut a llarg termini, per exemple amb càncers. A més, cal afegir que denuncien que no hi ha EPIs de substitució i que no es netegen com és reglamentari.
Una situació que obliga a utilitzar EPIs d’una talla que no és la del bomber que la porta, cosa que limita la seva capacitat de treball. O bé s’incorre en el que s’anomena “operativitat limitada”, és a dir, que sense una part fonamental de l’EPI no es pot atendre un determinat servei. “Un exemple és que, en un incendi d’habitatge, si no vas amb l’EPI complet la teva capacitat està limitada”, detalla Roger Juan. “Serem més estrictes amb el pla de riscos laborals”, alerten. En aquesta línia, raonen que cal millorar la “gestió dels tòxics i contaminants” i substituir els EPIs contaminats, inclosos guants i casc, i que la neteja d’aquest material es faci per personal especialitzat i independent del dia a dia de la guàrdia i els parcs. “No tenim ni sabó per rentar, tot sovint l’hem de comprar nosaltres perquè des del departament fan el sord”, alerta Roger Juan. Una situació que suposa un risc higiènic i de contaminació per a la plantilla. Si aquest estiu ja apunta maneres per la calor meteorològica, n’hi haurà també pel que fa al clima labora. I la tardor ben segur que també serà calenta als Bombers.
