Un dels conflictes oberts que té el Departament d’Interior és el dels bombers voluntaris. És un problema que ve de lluny però que el darrer any ha agafat una embranzida. No només per una onada de protestes mediàtiques, per la solidaritat sindical obtinguda o pel suport institucional d’ajuntaments i consells comarcals de tots els colors polítics, sinó també per una pensadíssima ofensiva, amb 410 demandes, davant els tribunals socials que, a partir de la tardor, agafaran velocitat de creuer amb diverses vistes programades a jutjats d’arreu del país.
Reclamen reconeixement laboral, que els donin d’alta a la Seguretat Social i que se solucioni la precarització de la seva relació amb el Departament d’Interior, que fa que se sentin “bombers riders”. L’argument i el retret a l’administració de la demanda és que sota una “falsa aparença d’una teòrica voluntarietat s’amaga una professionalització encoberta” d’un col·lectiu que té uns 1.400 efectius. El Departament d’Interior, però, va intentar trobar una fórmula per evitar haver-los de donar d’alta a la Seguretat Social i asserenar els ànims. De fet, Interior sempre ha defensat el model mixt, de bombers professionals i voluntaris per hores, per la sostenibilitat econòmica del servei. Cap dels dos intents ha tingut èxit.
Per una banda, es va plantejar una mena de pla de jubilació privat, que Interior no va gosar finalment licitar, i la contractació d’una assegurança d’assistència mèdica que els bombers voluntaris titllen de “deficient” i que no resol els problemes de fons. Una assegurança que ara s’ha prorrogat. Tot plegat en un escenari marcat per una campanya forestal agressiva, una tardor calenta judicialment i l’inici de discretes negociacions entre Interior i col·lectiu. Les dues iniciatives demostren que l’actual sistema de protecció dels bombers voluntaris és feble jurídicament parlant i avalarien la idea que l’administració és conscient que el servei estaria desregularitzat i desprotegit laboralment parlant.
El primer fracàs
La conselleria, per provar d’evitar les actuals protestes, va intentar trobar al mercat un “pla de capitalització” -un pla de jubilació privat- per als bombers voluntaris. Però la consulta als operadors va ser un fracàs. El mateix departament va reconèixer documentalment que cap dels “operadors del mercat” va fer cap proposta. El fiasco va fer tancar al calaix la idea perquè Interior no es van veure amb cor de preparar una licitació. La idea va sorgir d’un veteraníssim polític de la seguretat a Catalunya, Joan Delort, que ja s’ha jubilat. Va ser el setembre de 2023, quan va encetar un procés de “consulta preliminar de mercat” per mirar d’aconseguir, en l’àmbit privat, una mena de fons amb aportacions públiques per beneficiar els bombers voluntaris quan deixessin de prestar aquest servei.
Tècnicament, es va demanar a diferents companyies i societats d’inversió una “instrumentalització d’un pla d’estalvi amb aportacions anuals per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya” que pogués ser “capitalitzat pels bombers voluntaris” quan finalitzessin la seva relació. De fet, en l’expedient administratiu, al qual ha tingut accés El Món, es feia constar la “voluntat del Departament d’Interior d’incloure mecanismes de compensació i reconeixement a la seva activitat de bomber voluntari”. La iniciativa, però, va anar a parar a una via morta.
Un “informe final” que consta a l’expedient administratiu demostra que cap companyia, societat o entitat que oferia aquesta mena de productes de serveis va mostrar-hi interès. “A través de contactes informals amb operadors del sector, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va tenir coneixement que l’objecte de la consulta no era ofert al mercat“, concloïa la resolució. Per tant, atès que la consulta preliminar del mercat va finalitzar “sense aportacions” que permetessin “obtenir informació directa del sector”, el departament va admetre no tenir “coneixements suficients de suport per a la preparació d’una eventual licitació”. I la iniciativa va morir.
Una assegurança mèdica “deficient”
Un any més després, va començar la licitació per a l’assegurança d’accident que, segons els bombers voluntaris, és “deficient” i no resol el problema de base, que els accidents siguin considerats laborals i es derivin drets de les malalties professionals. A finals de l’any 2023, també es va emetre una consulta preliminar de mercat a diferents mutualitats assistencials per proveir els voluntaris d’una “assistència sanitària en cas que patissin algun accident mentre portessin a terme les tasques pròpies de la seva activitat o mentre es trobessin ‘in intinere’ durant les 24 hores de l’any i els 365 de l’any”.
Finalment, el juliol de 2024, la Secretaria General del Departament d’Interior signava una contractació amb Previsora Balear, per a les diverses regions d’emergències, dividida en quatre lots, amb un pressupost anual de 544.680 euros, prorrogable durant quatre anys preveient un pressupost total de 2.995.740 euros. El passat dos de juliol, el Departament d’Interior va publicar la tercera pròrroga amb la companyia, per continuar donant cobertura sanitària d’accident als bombers voluntaris durant l’any 2027 pel mateix import de 544.680 euros. Una solució que el col·lectiu considera que no resol, ni de bon tros, el problema de fons, però que ajuda a donar cobertura a les demandes judicials que estan en marxa.
Un reconeixement implícit
De fet, en la memòria justificativa de l’expedient d’adjudicació de l’assegurança, Interior posava negre sobre blanc que els protegien dels accidents en les seves tasques perquè “no disposaven de cap mena de servei assistencial sanitari integral que els protegís en cas d’accident”. En aquest context, Interior entenia que calia incloure “mecanismes de compensació i reconeixement a aquesta activitat voluntària i altruista”. És a dir, un reconeixement implícit del factor de risc de la seva feina que indicaria la necessitat d’una protecció com accident de treball de la Seguretat Social i la cotització pertinent en cas d’accident a la seva tasca de bomber. Una situació més beneficiosa, perquè ara, a tot estirar, és considerat malaltia comuna i no com accident laboral, i per tant amb menys prestacions econòmiques i socials.
Des de Bombers Precaris, la gran plataforma unitària del col·lectiu, insisteixen que el procés de conversió en una relació encoberta de treball “s’ha vist aguditzat durant els últims anys amb l’obligatorietat de fer un nombre d’hores mínimes a l’any (650) i d’estar controlats mitjançant una app, a l’estil de Glovo”. “La Generalitat, en comptes d’assumir la responsabilitat i el reconeixement dels drets a treballadors públics que presten un servei essencial d’alt risc, ha optat per mantenir bombers rider sense cotitzar a la Seguretat Social”, remarquen. L’intent de trobar un sistema de previsió de futurs a través d’un pla de capitalitzacions privades i la renovació d’una assegurança són indicis clars que l’administració està en fals en la regularització laboral dels bombers voluntaris.
