Com si fos un principiant de l’estratègia política, l’exsecretari de seguretat pública, l’incombustible Joan Delort, buidava el pap contra el Tripartit aquesta setmana i acusava l’exconseller Joan Saura de voler presentar els Mossos d’Esquadra com una caverna de torturadors. En una entrevista als diaris El Punt i l’Avui, Delort també deia que el cos va tocar fons durant últims quatre anys i afegia que mai s’hauria imaginat que podia veure les coses que ha vist sota la direcció de l’exconseller d’Interior.
A aquestes altures de la pel•lícula ja és gairebé indiscutible que els quatre anys de pontificat de Joan Saura al capdavant del departament d’Interior van ser un desastre en tots els sentits. Tots sabem que es faria molt complicat omplir els dits d’una sola mà fent el recompte d’encerts. Però aquesta constatació tan àmpliament acceptada, quan l’aprofita un ex alt càrrec per purgar la seva culpa i reubicar-se ideològicament, agafa un tuf d’oportunisme deplorable.
Joan Delort va ser tan responsable del despropòsit d’Iniciativa amb els Mossos d’Esquadra com el propi conseller. Ell era còmplice i executor directe de les instruccions polítiques que arribaven des de la seu d’Iniciativa i, si havia de fer complir aquestes ordres que ara considera “inimaginables” tan a disgust, doncs haver-ho dit quan tocava. Fer-ho ara és de covards.
Però, més enllà de la poca oportunitat del moment per etzibar aquestes crítiques, convé no passar per alt tampoc que Delort ha aconseguit tornar a surfejar políticament i consolidar-se de nou al departament en qualitat d’assessor. Si ja va sorprendre en el seu moment que Felip Puig decidís salvar de la crema el que havia estat responsable directe del cos dels Mossos els últims anys, més estrany ha estat encara sentir com el mateix conseller li riu les gràcies.
Les declaracions de Delort no són pròpies d’algú que ha ocupat càrrecs de tanta confiança com ho ha fet ell. No només rebenten l’encertada estratègia del govern de no passar comptes amb els executius que l’han precedit, sinó que, a més, posen en entredit la confiança que es pot dipositar en la seva persona. El govern n’hauria de prendre bona nota.
