“En conseqüència, com que no s’aprecia que les resolucions impugnades hagin incorregut en cap arbitrarietat, irraonabilitat manifesta ni error palès, ni que hagin privat el recurrent d’una resposta judicial fundada en dret, la queixa formulada no supera el cànon constitucional de control propi del dret a la tutela judicial efectiva, en projectar-se exclusivament sobre una discrepància amb la interpretació, aliena a l’àmbit del recurs d’empara“. Aquesta frase enrevessada sintetitza l’opinió que el magistrat català del TC José María Macías inclou en l’esborrany de sentència que ha redactat per desestimar el recurs d’empara presentat per Jordi Turull contra la persistent negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l’amnistia. Aquest esborrany, de 65 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, serà el que aquest dimarts es trobaran sobre la taula els magistrats del TC i servirà per posar en marxa el rellotge del compte enrere per a l’aplicació de l’amnistia als condemnats i als processats per malversació pel referèndum del Primer d’Octubre. Una decisió que també podria afectar el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats pel mateix delicte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Aquest tram final del procés per aplicar l’amnistia serà especialment entortolligat. Tot apunta que la majoria progressista del TC rebutjarà l’esborrany de Macías. I, a partir d’aquí, s’obrirà un nou escenari: caldrà esperar a l’octubre, quan es redactarà la sentència sobre el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa, de la qual serà ponent el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, favorable a l’amnistia.
Qui es queda la ponència?
Cal tenir present que Macías ja va ser apartat, a través d’una recusació, del veredicte sobre el recurs d’inconstitucionalitat de l’amnistia perquè, com a membre del CGPJ, havia liderat l’oposició contra la llei amb un informe contrari a la seva aprovació. De fet, va ser el mateix lletrat de l’Estat qui en va instar la recusació. Sia com sia, els magistrats faran aquest dimarts una primera valoració, en què la majoria rebutjarà l’esborrany. Aleshores quedarà en mans de Macías decidir si renuncia o no a fer la sentència, ja que la majoria de magistrats del TC pensen el contrari que ell. Tot fa pensar que el magistrat català comunicarà que vol quedar-se la ponència, cosa que alentirà el procés.
Fonts del TC consultades per El Món recorden que quan un magistrat és ponent d’una sentència “té capacitat de quedar-se la ponència o renunciar-hi quan veu que no té prou majoria per tal que sigui aprovada”. “Sovint es renuncia i se cedeix la ponència a un altre magistrat que coincideixi amb el sentir majoritari. Però altres vegades el ponent es queda la ponència i fa una sentència d’acord amb la majoria, a la qual incorpora el seu vot particular”, assenyalen les mateixes fonts.
El càlcul amb què es treballa al TC és que aquest dimarts Macías decidirà quedar-se amb la funció de ponent, però no li servirà l’esborrany que haurà presentat aquest dimarts. N’haurà de fer un de nou, en consonància amb el criteri majoritari, cosa que alentirà el procés de resposta al recurs de Turull. Un cop elaborat el nou text, Macías hi afegirà el seu vot particular. Aquest escenari s’ha de llegir amb la perspectiva dels recursos restants. Mentre Macías reescriu l’esborrany, entrarà en deliberació el de l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa, condemnada també per malversació. Serà en el primer plenari de l’octubre. En aquest cas, el ponent és el mateix president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, de l’ala progressista i favorable a l’aplicació de l’amnistia. Conde-Pumpido comptarà amb un avantatge: ja sabrà el sentir majoritari de la sala perquè haurà quedat explicitat en la deliberació sobre Turull, de manera que portarà feta la sentència i s’aprovarà al primer intent. Per tant, la de Bassa serà la primera sentència sobre l’empara en el marc de l’aplicació de l’amnistia, i serà a favor. Després, hi haurà l’efecte dominó, com va passar amb els recursos d’inconstitucionalitat i les qüestions d’inconstitucionalitat que es van presentar i que van ser desestimats pel TC.
“Ingerència de la legalitat”
Comptat i debatut, la ponència de Macías carrega sense embuts contra el recurs i nega que hi hagi cap vulneració dels drets fonamentals al·legats. Però fa una passa més enllà, tot advertint el tribunal que si estima el recurs entraria en un terreny pantanós, que el TC podria interferir en les funcions de la justícia ordinària. L’esborrany considera que el recurs té una “carència de motivació constitucionalment rellevant” i el situa en la “queixa del pla de la legalitat ordinària”; per tant, seria “aliè al dret a la tutela judicial efectiva reconeguda a l’article 24.1 de la Constitució”.
“Qualsevol intervenció del TC que pogués interpretar-se com una resolució diriment sobre la correcció jurídica d’una de les tesis contraposades -entre la del Tribunal Suprem i la defensa de Jordi Turull- no només ens situaria fora del control extern de la raonabilitat de les resolucions impugnades, que és el que correspon al dret fonamental afectat, sinó que ens endinsaria al terreny de la ingerència en la interpretació de la legalitat ordinària, impropi del nostre àmbit funcional”, argüeix Macías.
És a dir, per al magistrat contrariar la interpretació del delicte de malversació que fa el Tribunal Suprem per mantenir la condemna o la imputació seria sortir del camp de joc que li correspon al TC. Macías s’aferra a la idea que aquest tribunal només ha d’avaluar qüestions de constitucionalitat i no pas de legalitat, cosa que correspon a la justícia ordinària. En definitiva, el magistrat escriu que “no hi ha cap dret fonamental substantiu en joc i que es tracta d’una simple qüestió d’interpretació d’una llei, de la qual el TC no s’ha d’ocupar”.
La malversació
Un dels arguments més utilitzats en l’esborrany és que al tribunal no li “correspon decidir què significa la llei d’amnistia, perquè això és competència del Suprem”. Però després és ell mateix que ho fa, quan no s’està de definir el suposat enriquiment personal de Turull en el mateix document. De fet, va una mica més enllà fins i tot que la sala del Suprem que presidia Manuel Marchena. Així, identifica com a “benefici personal” el fet d’haver pogut disposar de diners públics dels quals abans no podia disposar, sense necessitat d’haver obtingut cap guany. Una definició de benefici personal que es diferencia de la del Suprem, que l’identificava com “estalvi” i el fet de pagar “deutes” –factures del Procés– amb diners públics per satisfer un projecte polític personal.
Un exercici jurídic intel·lectual que topa amb el que ell mateix diu en l’esborrany sobre que el TC no pot ficar el nas en afers de la justícia ordinària i que, a més, encara supera un altre límit. Atès el criteri de Macías de “benefici personal”, seria impossible amnistiar qualsevol condemnat per malversació del Procés. Cal recordar que llei exclou de l’amnistia qui va malversar “buscant un benefici personal de caràcter patrimonial”, és a dir, enriquir-se. La tesi de Macías expressada a l’esborrany, en canvi, afegeix que no cal intenció ni propòsit ni tampoc un guany econòmic, que n’hi hauria prou d'”haver pogut disposar” dels diners. Fonts del cas retreuen que Macías “reescriu la llei”.
En aquesta línia, cal ressaltar que el Suprem diu que malversar exigeix ”tenir els diners a disposició”. La conclusió de Macías és rotonda: tot aquell que va malversar va obtenir un “benefici” i, per tant, ningú no és amnistiable. D’aquesta manera, l’excepció esdevé la regla i deixa sense sentit la frase de la llei que determina que aplicar fons públics al Procés sense ànim d’enriquir-se no és enriquiment. Macías, d’aquesta manera, intenta fer una giragonsa per esquivar els recursos no només de la defensa de Turull, sinó del ministeri fiscal i de l’Advocacia de l’Estat, que també reclamen l’aplicació de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. La deliberació d’aquest dimarts, doncs, serà més política que no pas jurídica, amb la sensació que els magistrats jugaran un partit del qual ja se sap el resultat.
