Un dels protagonistes de la crisi de Ceuta ha estat, sense cap mena de dubte, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), a qui tothom li retreu la manca d’anàlisi de la informació amb què podia haver previst l’entrada massiva d’immigrants entre el 30 i el 31 de juliol. La casualitat ha volgut que enmig dels retrets pel desori de la informació rebuda pels serveis d’intel·ligència de l’Estat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, visités oficialment la seu del CNI. De fet, els serveis secrets espanyols depenen del seu ministeri, igual que el Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS).
Fonts del ministeri, però, ressalten que la trobada -celebrada el passat 18 de setembre- es va fer en el “marc de les reunions habituals amb el personal que presta serveis al Centre. Fins i tot, des del ministeri subratllen que la ministra va aprofitar per imposar les distincions al personal del CNI. En tot cas, la trobada no deixa de ser casual, amb el benentès que la crisi de seguretat que asfixia el govern de Pedro Sánchez, perquè tothom apunta la manca d’avisos clars del CNI de l’arribada massiva d’immigrants.
Documents desclassificats
De fet, un document desclassificat del passat 27 de juliol apuntava que Espanya era com a “potencial candidat” a rebre immigrants i es presentava com un “destí de la Unió Europea més receptiu, el que augmenta la pressió immigratòria directa i indirecta (els fluxos secundaris)”. Eren les conclusions d’una nota informativa d’immigració irregular. Una altra nota informativa del 30 de juliol detallava que unes 20.000 persones haurien entrat a la ciutat de Ceuta nadant. Així com tres whatsapps del CNI dirigits a la delegació del govern i a la Guàrdia Civil que advertia que a “les xarxes socials hi ha una crida per l’assalt per la tanca i mar a les vuit del vespre”. Una informació que des del govern consideren escassa i que no advertia de l’enorme nombre d’immigrants que entraven nadant per la ciutat.
