Una norma bàsica de la supervivència política és que, quan l’aigua et passa per sobre el cap, tant se val si és potable. Una norma que sembla haver interioritzat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, quan després d’una pandèmia, un volcà, unes inundacions, la gestió de l’amnistia, la guerra d’Ucraïna i un brutal setge judicial, ara ha topat amb una sospitosa arribada massiva d’immigrants a Ceuta, que ha generat una profundíssima i agra crisi institucional i política. Ceuta és un enclavament simbòlic per a l’espanyolisme que ha servit a la dreta extrema i l’extrema dreta per organitzar una ofensiva final contra el sanchisme que fa temps que ha de viure a reacció dels escàndols i la pressió de l’alta magistratura espanyola. L’oposició veu Sánchez més feble que mai i no volen perdre l’oportunitat. Però Sánchez també ha perdut suport dels seus socis de govern i de governabilitat amb la seva tesi d’exonerar el Marroc de la crisi perquè des de Sumar, Comuns o ERC li han retret que negui la implicació del Marroc. No ha convençut ni els que li fan costat, però tampoc l’han acabat de deixar sol.
Així s’ha constatat aquest dijous matí al plenari del Congrés de Diputats, en una sessió especial en què ha comparegut per donar explicacions sobre la crisi. El president espanyol ha mantingut la posició assegurant que “ningú ha aportat proves al govern que permetin concloure que l’entrada massiva a Ceuta fos dissenyada o executada per les autoritats marroquines”. Una reflexió gens gratuïta arran de la darrera polèmica, un informe del Cos Nacional de Policia que assenyala el Regne del Marroc com a instigador de l’arribada massiva d’immigrants entre el 30 i el 31 de juliol. Un informe en mans de l’Audiència Nacional del qual no tenia coneixement cap comandament polític del CNP. De fet, Sánchez ha insinuat que els serveis d’informació tenien coneixement d’una possible arribada massiva i van amagar-ho al govern.
Sánchez ha deixat als Comuns, a Sumar i, amb més intensitat, ERC –Gabriel Rufián ha parlat “d’agressió”–, que apuntessin a la conspiració dels EUA i d’Israel, però han afegit la complicitat del Marroc rere la maniobra. Però ell ha defensat la seva política de contenció. “Altres rescataven bancs, nosaltres ajudem la gent”, ha sentenciat Sánchez. En tot cas, el líder del PSOE ha advertit que si existissin “proves sòlides” de la participació del Marroc actuaria amb “total contundència”. “El meu executiu no té por d’enfrontar-se a altres poders estrangers quan així la situació ho exigeix”, ha remarcat. La primera resposta a Sánchez ha estat per part del líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, que l’ha amenaçat sense embuts: “Senyor Sánchez, miri’m, ho pagarà. Davant la justícia i davant les urnes”. Una amenaça que deixa entreveure que el PP és capaç de mobilitzar la judicatura per acabar de fer caure l’actual inquilí de la Moncloa. El debat ha estat duríssim i Sánchez ha replicat que si el discurs de l’oposició és que els “enchironaran a tots”, no van bé. I els ha preguntat què haurien fet ells, si haurien ordenat “disparar contra persones”. Rufián ha reclamat al PSOE que agilitzi la gestió de la crisi i ha fet un viratge en el seu discurs sobre la immigració fins ara. I Junts ha proposat a Sánchez que “faci un pas al costat per evitar que l’extrema dreta arribi al poder”.
Hi insisteix: no hi havia cap avís previ
Sánchez s’ha esgargamellat per intentar centrar el debat en dues qüestions. Per una banda, que el govern no va tenir mai un avís concret i clar sobre l’arribada massiva d’immigrants. I, per altra banda, l’esforç pressupostari i de recursos per frenar la crisi i les seves conseqüències. Tot plegat, amb la idea soterrada que el Marroc no va tenir res a veure en l’operació perquè no n’hi ha proves. En aquest sentit, el president espanyol ha negat haver rebut els dies previs a la crisi avisos o alertes extraordinaris que poguessin anticipar els fets. “Van fallar coses”, ha admès afegint que cal millorar els serveis d’intel·ligència. “L’Estat ha de millorar davant les amenaces”, ha remarcat i ha anunciat que sol·licitarà a l’Europol la creació d’un grup per monitorar la migració irregular a Ceuta, perquè aquesta “frontera europea compti amb el suport europeu que es mereix”.
Sánchez ha insistit que han examinat els informes, missatges i notes verbals del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i els cossos i forces de Seguretat de l’Estat. “Els ben asseguro que cap anava més enllà de la descripció de dades o de l’avís rutinari i cap preveia ni l’escala ni la probabilitat del que va passar finalment”. S’ha mostrat tan convençut que s’ha compromès a desclassificar tota aquesta documentació per tal que hi tingui accés la premsa i la ciutadania. En tot cas, Sánchez ha reconegut que els serveis de seguretat i públics es van veure desbordats i que ara cal gestionar-ne les conseqüències, cosa que no pot consistir a “retornar com un sac de terra” els immigrants.
En el torn de rèplica un cop havia parlat l’oposició, Sánchez ha negat que Feijóo tingui cap “alternativa” perquè “no en té ni idea de gestió migratòria” i només s’ha vist la seva utilització “roí” de la crisi. “Què hauria fet? Disparar a la gent?”, li ha etzibat. “Jo no agafo el telèfon i ordeno als cossos i forces de seguretat de l’Estat que disparin a la gent, no ho vull per al meu país ni per a cap altre”, ha tancat replicant a diverses declaracions del líder del PP que buscaven menystenir-lo. En canvi, s’ha vantat d’haver mobilitzat més de 300 milions i 500 policies per reduir els efectes de la crisi. De fet, ha recordat que abans de la crisi la Moncloa ja havia augmentat en 200 el nombre de policies a la zona, que el govern de Mariano Rajoy havia reduït de cent membres. Sánchez ha defensat que hi ha estratègies híbrides que no venen dels “actors estatals” i s’ha mostrat contrari a obrir un conflicte diplomàtic de primer ordre amb el Marroc sense proves.
L’espanyolisme de dreta, a totes
Feijóo ha estat el primer a enfilar-se a la tribuna. No s’ha estat de res. Ha exigit a Sánchez que convoqui eleccions després d’acusar-lo de “mentir a la cara” al plenari. El líder del PP no ha tingut miraments en acusar el Marroc de l’arribada massiva d’immigrants. Una entrada que va ser “consentida pel Marroc amb indicis que Rabat la va coordinar i que el govern ho sabia”. “Per què té por del Marroc?”, ha preguntat socràticament el popular amb una referència explícita al cas Pegasus i la informació que hauria obtingut el regne alauita dels telèfons mòbils de Sánchez o de ministres com Fernando Grande-Marlaska. “Senyor Sánchez, miri’m, ho pagarà. Davant la justícia i a les urnes”, l’ha amenaçat. Per a Feijóo, l’argument que el govern no es va assabentar de res implica que hauria de plegar per “incompetent”. Però si és fals, ha de dimitir per “còmplice”. En tot cas, el líder popular ha acusat Sánchez de saber el que passaria i d’haver-ho tapat.
La rudesa de Feijóo ha minimitzat el líder de Vox, Santiago Abascal, que s’ha enfilat a la tribuna just després i ha brandat la seva oratòria habitual més pròpia de Roberto Alcázar y Pedrín que no pas de Federico García Lorca. Abascal ha titllat Sánchez de “traïdor” als espanyols i l’ha batejat com a “ambaixador del Marroc” i de “virrei d’al-Àndalus” i “encobridor de l’invasor”. Així, ha instat als diputats a activar l’article 102 de la Constitució per jutjar Sánchez com a “traïdor”. “El trobem molt valent contra el rei d’Espanya i molt submís amb el del Marroc. Ja sabem a quina corona passa comptes”, ha reblat.
Sumar i Comuns també miren al Marroc
Pel que fa als socis de govern, el diputat Enrique Barbero ha recriminat a Sánchez haver trigat a actuar i li ha retret que no accepti que ha estat el Marroc qui estava al darrere de l’entrada massiva, que segons ell no té res a veure amb les màfies. “Defensar una hipòtesi diferent no és creïble”, ha assenyalat. Per part dels Comuns, Aina Vidal, ha abonat la tesi que el Marroc hi estava al darrere. “Tothom ha vist les imatges d’agents marroquins, uniformats o de paisà, encoratjant els migrants per traspassar la frontera de Ceuta”. “La política d’apaivagament amb el Marroc no ha funcionat”, l’ha advertit, i li ha retret el seu gir amb Sàhara. “Els drets d’un poble no s’intercanvien per una suposada tranquil·litat diplomàtica, que de fet ni tan sols ha estat així”, ha sentenciat.
Els socis del govern han carregat contra el “descontrol amb la informació d’intel·ligència del CNI i de la policia és clarament l’aplicació de la frase ‘el que pugui fer, que faci'”, de José María Aznar. Tant Vidal com Santiago han argumentat que el Marroc, en coordinació amb els Estats Units i Israel, és darrere d’aquest intent de “desestabilització” amb “clares intencions polítiques i geoestratègiques”. Vidal, però, s’ha negat a qualificar “d’invasió” l’entrada massiva, perquè “eren nens amb flotadors i no gent armada”.
Rufián vira en el seu discurs sobre la immigració
El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha criticat que el govern de Pedro Sánchez amagui la participació del Marroc en l’arribada massiva d’immigrants dels dies 30 i 31 de juliol, amb la connivència dels EUA i d’Israel, amb l’objectiu de “carregar-se el govern espanyol”. De fet, Rufián ha pronunciat una frase que li ha servit per construir el seu discurs i és que el Marroc ha plantejat una “guerra que Espanya no pot guanyar”. De fet, ha acusat el Marroc d’enviar els immigrants com “a carn de canó” mentre que la seva policia s’ho mirava com les “vaques fan amb el tren”.
Així, també ha aprofitat per carregar contra Vox i PP amb una comparació fidel al seu estil, quan ha recordat que la “invasió del Marroc va ser l’any 1936, 37, 38 i 39 amb 100.000 membres de la Guàrdia Mora de Franco”. Però la importància del discurs de Rufián ha estat el gir desacomplexat sobre la immigració que fins ara ERC no havia gosat fer. “Davant el repte de la migració, ordre, inclusió, integració, drets i obligacions! Qui la fa la paga; et diguis Antonio, Dimitri o Hassan”, ha proclamat. En aquest sentit, ha proposat al govern “celeritat en l’atenció dels immigrants i el seu retorn amb dignitat”.
Míriam Nogueras centra el seu discurs en Catalunya
La portaveu de Junts a la cambra baixa, Míriam Nogueras, ha aprofitat la seva intervenció per tornar a defensar que les competències en immigració es traspassin a Catalunya. Ara bé, no s’ha estat de criticar amb ferotgia la gestió de Sánchez, que considera que ja està “inhabilitat”. En aquesta línia, la crisi de Ceuta, per a Nogueras, mostra que Sánchez “o no controla la seguretat o bé protegeix el Marroc”. “Les dues opcions són molt greus i les dues opcions l’inhabiliten per continuar governant”, ha conclòs. “Els ciutadans es mereixen que sempre se’ls digui la veritat i vostè no ho fa”, ha criticat.
Nogueras, però ha fet una passa més, tot insistint en la seva fórmula que Sánchez “faci un pas al costat” i aposti per un altre cap de l’executiu. Una manera, segons Junts, “d’evitar l’arribada de l’extrema dreta al poder”. Així, ha cosit l’exercici del poder de Sánchez amb el de Salvador Illa, a la Generalitat, perquè tots dos mostren “una incapacitat de gestió que traspassa totes les línies acceptables”. “No s’equivoqui. Si s’aferra al poder pel poder, vostè, els socialistes i els seus socis seran els culpables de l’arribada de l’extrema dreta”, ha conclòs.
