“No es tracta d’un fet incidental que s’hagi generat arran d’un factor ocasional o espontani”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), del Cos Nacional de Policia, lliurat per aquesta unitat a “requeriment” del Tribunal Central d’Instrucció número tres de l’Audiència Nacional, en mans de la magistrada María Tardón. Un atestat, de 55 pàgines i al que ha tingut accés El Món, que analitza les circumstàncies antecedents i posteriors de l’arribada massiva d’immigrants a Ceuta entre el 30 i el 31 de juliol. Un esdeveniment que ha provocat una greu crisi institucional, política i de seguretat a l’Estat espanyol i al govern de Pedro Sánchez, que insisteix a negar la implicació del Marroc.
L’informe tampoc no ha estat absent de polèmica perquè el mateix ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès que no en sabia res i ha demanat explicacions al director general de la Policia, Francisco Pardo. Ni l’un ni l’altre en tenia cap mena d’informació –han arribat a negar el contingut del text–, perquè la policia havia actuat comissionada directament per la magistrada de l’Audiència Nacional amb la prohibició expressa d’explicar-ho als superiors policials i polítics. Una mesura legal en el sistema judicial i policial espanyol.
En tot cas, l’informe, l’existència del qual havia avançat el diari El Español aquest dimecres –tot i que no reproduïa cap part literal del text–, apunta directament a la col·laboració dels cossos i forces de seguretat del Marroc en l’entrada massiva d’immigrants que va desbordar la seguretat de la frontera espanyola en l’enclavament de Ceuta. Els analistes de la policia conclouen que la policia marroquina va contribuir a l’entrada massiva de migrants. Una arribada que els agents del CENIF veuen molt diferent de les entrades que s’havien registrat anteriorment. De fet, asseguren que va ser una “acció molt més complexa i elaborada que no pas en altres ocasions”. Així, descarten que fos l’acció de les màfies que actuen normalment a la zona i en ressalten una “preparació prèvia” arran de la sentència del Tribunal Suprem que va declarar il·legals les devolucions en calent. Una de les conclusions és que tota l’acció fos una “acció de contraintel·ligència de manual” dirigida des del Marroc.
“Finalitat migratòria aparent”
Per als analistes, la “finalitat migratòria només opera com una cobertura formal que serveix per fomentar, impulsar i dirigir un flux massiu de persones a la frontera de Ceuta”. Tesi que consideren confirmada pel “fet incontestable que el perfil de la majoria dels immigrants no busca romandre en territori espanyol”, ja que només s’hi quedaran “un 10% de la quantitat total estimada” dels que van travessar la frontera “il·legalment”. A més, afegeixen que l’existència d’una segona convocatòria “molt més explícita per al 15 d’agost” referma la seva tesi i més, tenint present que va ser “absolutament controlada per l’estructura de seguretat marroquina, que va estar inoperant en un procés que va durar més de 48 hores durant els dies 30 i 31 de juliol”.
A tot això, hi sumen la “difusió de missatges posteriors que, fins i tot en l’àmbit oficial, justifiquen per part del Marroc una reivindicació territorial que qüestiona la sobirania d’Espanya sobre Ceuta i Melilla”. En la mateixa línia, remarquen “l’existència d’una planificació prèvia i, per tant, una autoria intel·lectual anterior i una altra de material simultània que suposa funcions de seguiment i control”. Tota una estratègia que, a parer de la policia espanyola, només podien dominar els serveis de seguretat del Marroc, perquè “va molt més enllà de la més evident dels subjectes actius que entren i surten irregularment de territori espanyol” i a la qual Espanya està acostumada a respondre.
En aquest sentit, els autors de l’informe policial destaquen que el lloc escollit, la zona concreta de Ceuta per la qual s’accedeix i la data i les hores en què s’activen les “diferents fases i perfils d’accés, són elements la concurrència dels quals concertada per a tothom revela l’existència de planificació prèvia”. Una circumstància que condueix als analistes a raonar que hi havia una “direcció estratègica i operacional” i que els participants en l’entrada massiva van actuar “d’acord amb procediments perfectament definits a través de les diferents fases d’execució del procés”.
El Marroc, al darrere
Per a la policia espanyola va ser “un procés predefinit amb objectius diferents dels migratoris”. D’aquesta manera, destaquen la “facilitació generalitzada de les rutes i els trasllats per concórrer en un lloc concret, en uns trams horaris també molt definits i una gestió que es projecta en dues coordenades diferents que operen simultàniament tant a l’entrada com a la sortida del territori espanyol”. Aquests dos elements són, en primer terme, “l’escassa presència de forces i cossos de seguretat del Marroc”, i, en segon lloc, el “guiatge actiu de la massa cap als llocs de pas, per part d’aquests cossos i forces de seguretat marroquines”.
La CENIF hi suma el fet que l’operació va requerir un “alt nivell d’especialització que no està a l’abast de cap estructura criminal de les conegudes per la policia en aquesta zona i que es troben molt lluny de les capacitats de les poques estructures importants que operen en l’àmbit de la immigració irregular al Marroc”. És a dir, que l’arribada massiva va ser massa professional perquè fos organitzada per les màfies. Els agents, a més, exposen a la magistrada “l’existència d’una organització i d’una coordinació que exigeix un component de control sobre el terreny”. És a dir, la detecció de virtuals agents encoberts del servei d’informació marroquí. Una conclusió a la qual arriben perquè “es posa de manifest clarament la detecció d’individus el perfil, actituds i accions dels quals no es corresponen amb les de massa de persones que entren i surten irregularment del territori espanyol”.
Dos objectius i moltes conseqüències
En conclusió, la policia espanyola assenyala que l’operació tenia un doble objectiu immediat. En primer lloc, el “col·lapse del sistema de gestió de fronteres en un punt i una forma concreta” amb personal que “portava un equipament preparat per a aquest objectiu”. En segon terme, aquest col·lapse provoca “l’obertura de portes”, i l’objectiu ja és “eliminar la capacitat de resposta per part d’Espanya”. Per fer-ho, els analistes subratllen el “canvi progressiu del perfil de persones que accedeixen irregularment a territori espanyol que, a més del perfil de la primera fase, passa a incorporar famílies (dones i nens)”. “Això provoca que qualsevol reacció de control del perímetre fronterer tingui un abast nul o molt limitat”, sentencien.
Amb aquest preàmbul, els analistes veuen més efectes i constaten intencions més estratègiques. Per una banda, “saturar les capacitats de prevenció, contenció, resposta i assistencials de tota mena” a Ceuta, amb “l’impacte econòmic i organitzatiu que suposa”. També albiren l’impacte en la societat civil en “l’exercici de drets civils perquè s’agita un perfil sociopolític, la desinformació, la confiança en les institucions, el deteriorament de la seguretat pública, l’impacte en el sistema sanitari”. A més, hi addueixen un “efecte col·lateral geopolític de deteriorament de la imatge d’Espanya”. També integren una “evident desestabilització política interna i desajustos en la integració de les respectives accions de resposta de tas diferents estructures de l’Estat que hi estan implicades.” I com a efecte “afegit i amb especial transcendència”, el CENIF afirma que l’acció comporta el “qüestionament del CNI en la detecció del que ha passat”. “L’escalada de la qüestió s’ha convertit en allò que podríem qualificar d’una acció de contraintel·ligència ofensiva de manual”, conclouen.
