Una nova polèmica esquitxa de ple la Moncloa arran de la crisi de Ceuta. El govern espanyol s’ha vist superat en fer-se públic que el Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF) va remetre a l’Audiència Nacional un informe que atribueix als cossos i forces de seguretat del Marroc haver esperonat l’entrada massiva d’immigrants a l’enclavament espanyol al nord d’Àfrica el passat 30 i 31 de juliol. L’informe ha generat una greu crisi institucional i política perquè cap comandament policial n’havia advertit ni la Moncloa, ni el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè va ser un “requeriment” de la titular del Tribunal Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, María Tardón, que va ordenar-lo com a policia judicial i els va prohibir sense comunicar-ho als seus superiors.
La importància de l’informe és clara pel seu contingut i pel fet que reflecteix la delicada situació que pateix Ceuta, punt molt feble en la seguretat de l’Estat espanyol. Ara bé, no és, ni de lluny, el primer informe signat per autoritats espanyoles sobre la peculiar situació de la ciutat autònoma i els riscos que comporta. Ans al contrari, documents emesos per diferents organismes de la seguretat i la defensa de l’Estat assenyalaven ja fa temps el risc dels fluxos immigratoris, del polvorí per a la polarització que suposa Ceuta i del risc que comportaven les arribades d’immigració irregular nadant.
Tres exemples són clau. En primer terme, l’Estratègia Nacional de Seguretat 2021 (ESN), la principal guia per als serveis d’informació i dels cossos i forces de Seguretat de l’Estat. En segon terme, hi ha l’Informe de Seguretat Nacional 2025, el darrer editat. I, en tercer lloc, un document de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), del Centre Superior d’Estudis de la Defensa (CESEDEN), el gran think tank d’anàlisi del Ministeri de Defensa que dirigeix Margarita Robles. De fet, aquest darrer document proposava una “política diferenciada d’estat per a ports com els de Ceuta i Melilla, l’aïllament especial dels quals requereix una estratègia específica d’enclavament fronterer singular”. Així mateix, lamentaven que no hi havia prou inversió ni preocupació per afrontar les amenaces.
“Un pla de seguretat integral”
Anem a pams. En primer lloc, cal tenir present l’Estratègia Nacional de Seguretat 2021 (ESN), un document que el poderós Consell de Seguretat Nacional, que depèn de la Moncloa i és el principal assessor en riscos i amenaces a la presidència del govern espanyol. Aquest document es renova cada cinc anys -des de l’abril de 2024 s’està elaborant el nou- i serveix de pla d’actuació en les polítiques de seguretat i prevenció. L’ENS establia com a prioritat el “desenvolupament d’un pla integral de seguretat per a Ceuta i Melilla”. De fet, era una de les “20 línies d’actuació” que establia el document per prevenir situacions de crisi. Una mesura que se sumava a la creació d’una “reserva estratègica de recursos”, “l’increment de les capacitats de defensa i dissuasió” i el reforç de la lluita antiterrorista. “Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, per la seva localització geogràfica al continent africà i per l’especificitat de la frontera espanyola i europea, requereixen una atenció especial per part de l’Administració General de l’Estat per garantir la seguretat i el benestar dels seus ciutadans”, advertia el document que porta la signatura de Pedro Sánchez.
Seguint aquest camí, cal afegir l’Informe de Seguretat Nacional 2025, que avalua la seguretat de l’Estat i el seguiment de les directrius de l’Estratègia de Seguretat Nacional. En aquest cas, els analistes destacaven que, tot i la davallada general d’entrada d’immigració irregular a Ceuta i Melilla per via marítima i terrestre, sí que s’havia detectat “un increment d’entrades a través del perímetre fronterer a la Ciutat Autònoma de Ceuta”.
Així, el document deia, negre sobre blanc, que “l’any 2025 la migració irregular cap a Espanya (entrades per via marítima i les terrestres per Ceuta i Melilla) s’ha reduït prop d’un 43% respecte de l’any 2024, assolint les xifres més baixes des de l’any 2022”. I adduïa que “malgrat el descens, cal destacar el notable augment d’arribades a les Illes Balears, així com l’increment d’entrades pel perímetre de la frontera de Ceuta”, com va passar massivament a finals de juliol. “Pel que fa a les rutes a les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, la pressió migratòria s’ha vist notablement incrementada a causa principalment del fenomen de nedadors que tracten d’accedir-hi sortejant el perímetre fronterer a través del mar, fet que suposa en si mateix un risc greu per a les seves pròpies vides” advertia el document. I apuntava que gràcies al Marroc i al desplegament de les seves forces armades s’havia aconseguit “mantenir un control força rigorós que ha contingut aquest fenomen”. És a dir, els analistes de la seguretat de l’Estat admetien que depenia del Marroc contenir la seguretat de Ceuta i els fluxos d’immigració irregular.
“Pol de fricció”
L’Informe de Seguretat Nacional 2025 també alertava de les conseqüències polítiques i socials que suposava la delicada situació de ciutats com Ceuta i Melilla. De fet, les descriu om a “pols de fricció geogràfics i simbòlics”. Una línia d’anàlisi que coincideix amb l’actual disputa política arran de la crisi, amb un rotund moviment del nacionalisme d’estat espanyol, grotesques accions de moviments de la dreta extrema i actuacions amb ferum de racisme a la mateixa ciutat. En síntesi, l’informe avisava que Ceuta era un dels llocs que podia abonar la confusió del binomi seguretat i immigració.
En aquest sentit, afirmava que Ceuta, com Melilla, és on “la narrativa sobre migració s’entortolliga amb la inseguretat i s’instrumentalitzen episodis socials per projectar un deteriorament de la seguretat pública”. “La difusió en idiomes locals i l’ús de material audiovisual fabricat incrementen el seu poder de persuasió”, indicava el document. De fet, posava l’exemple del que podia passar a Ceuta amb l’episodi de Torre Pacheco (Múrcia), de juliol de 2025, que va “evidenciar la capacitat de la desinformació per traspassar dimensions” amb un “augment d’activitat digital sobre la immigració il·legal on la intensitat narrativa va precedir l’escalada de violència física”. “Es va establir una correlació directa entre la saturació cognitiva a les xarxes i la materialització dels riscos per a la seguretat pública”, raonava el document, i com generava un “impacte en la defensa nacional”.
Ceuta, “espai que requereix una atenció prioritària”
Un altre document que ressalta la importància i els riscos de Ceuta és el Cuaderno de Estrategia 234 Puertos del Estado y la defensa nacional, de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics a través del CESEDEN, editat el març d’enguany. Un interessant dossier del think tank del Ministeri de Defensa que analitzava la situació dels ports espanyols i que proposava plans de defensa, prevenció i dissuasió davant les diverses amenaces. Aquest quadern analitza amb profunditat la situació de Ceuta i de Melilla que emfatitzen que són un “espai que requereix una atenció prioritària”. Sobretot, pel punt més clau d’aquestes ciutats, els ports.
“Els ports de Ceuta i Melilla representen una excepció dins del sistema portuari espanyol, no pas per la seva mida o volum de trànsit, sinó pel paper que exerceixen en la seguretat nacional, la sobirania territorial i la projecció exterior de l’Estat“, ressalta l’informe. A més, subratllen que són les “úniques fronteres marítimes exteriors de la Unió Europea a l’Àfrica i això és el fet que els confereix una funció fronterera única, tant en termes logístics com geopolítics”. De fet, els defineix com a “nodes clau en el control del trànsit marítim internacional, l’abastament energètic, la mobilitat de béns i persones i la projecció de les capacitats de l’Estat en l’entorn de la Mediterrània occidental i el Magrib”.
“Més enllà de la seva dimensió geoestratègica, Ceuta i Melilla són infraestructures essencials per garantir la continuïtat dels serveis públics, l’accés als productes bàsics i la connectivitat amb la península”, destaca el dossier. “El seu caràcter insular i fronterer, sense alternativa terrestre ni ferroviària, els confereix una dependència total del transport marítim, fet que n’incrementa la criticitat en termes d’operativitat, abastiment i benestar ciutadà”, destaca. La seva conclusió és clara: “El valor de Ceuta i Melilla rau en la seva funció estructural per a la seguretat nacional, la sobirania territorial i la projecció marítima de l’Estat.” Per això, els analistes del Ministeri de Defensa insisteixen a dir que “no són només enclavaments singulars per la seva localització geogràfica, sinó territoris plenament integrats en la sobirania nacional, la presència institucional i funcional dels quals ha de ser garantida de manera contínua i prioritària”.
“Alta sensibilitat estratègica”
El quadern descriu Ceuta com un enclavament “d’alta sensibilitat geoestratègica que requereix una governança diferenciada, inversions sostingudes i protocols de seguretat adaptats a la singularitat territorial”. De fet, raona que és un “espai amb singularitat que requereix una atenció prioritària” amb un sistema que integri “el coneixement de l’entorn, presència, vigilància i dissuasió”. En aquest sentit, destaca que “l’entrada irregular de ciutadans a Ceuta que ja es va registrar el maig de 2021 i la reclamació dels territoris per part del Marroc permanentment contestades per Espanya, aconsellen mesures específiques a nivell estatal”. És a dir, advertia que calia prendre contramesures per evitar una nova entrada massiva d’immigrants en un enclavament permanentment reclamat pel Marroc.
Així, el centre de pensament i prevenció alerta que, malgrat la “importància de Ceuta i Melilla”, els dos enclavaments “mostren signes de fragilitat institucional i operativa”. En aquest sentit, remarca el risc de l’aïllament logístic per un conflicte o un sabotatge, cosa que converteix cada operació portuària en una “línia de vida”. És a dir, sense el port ben vigilat i defensat, Ceuta estaria a disposició del Marroc. En la mateixa línia, el quadern alertava ja aleshores, fa quatre mesos, de la “pressió migratòria ha estat utilitzada a vegades com a element de desestabilització, fet que introdueix una variable de seguretat híbrida constant”. Per això reclamava “sistemes específics per gestionar situacions d’entrada massiva o de trànsit irregular per via marítima” en un lloc on existeix “un dèficit estructural en inversió tecnològica, digitalització i protecció cibernètica, fet que limita la seva capacitat de resposta davant d’amenaces complexes”.
Comptat i debatut, el diagnòstic de Defensa manifestava “la necessitat d’avançar cap a un model de governança específic per a Ceuta i Melilla, basat en la seva condició de ports d’estat i de nodes geopolítics prioritaris”. “No es tracta d’establir privilegis ni excepcions arbitràries, sinó de reconèixer una realitat operativa que exigeix solucions adaptades, sostenibles i sòlidament integrades en l’arquitectura nacional de seguretat”, argumentava el quadern. “En definitiva, Ceuta i Melilla han de ser tractades com el que són: espais de sobirania estratègica”, sentenciava l’informe. “Protegir-ne l’operativitat, la governança i la resiliència no és només una necessitat logística o territorial, sinó una obligació institucional amb les persones que hi viuen i amb l’estabilitat del conjunt de l’Estat”, avisaven els analistes del ministeri que dirigeix Margarita Robles.
