El tomàquet. Aquest fruit indispensable a la nostra cuina, protagonista de tantes receptes. Però darrere del seu vermell intens s’amaga una veritat incòmoda. Una que impacta directament la nostra butxaca i amenaça el futur del camp.
Avui destapem el secret del seu preu. Un misteri que molts coneixen, però pocs entenen realment. Prepareu-vos per un viatge al cor de la cadena alimentària que us farà mirar la cistella de la compra amb uns altres ulls.
Ens ho ha confessat Juan Carlos, un agricultor que ha decidit trencar el silenci. Mentre nosaltres paguem entre 2,50 i 3 euros per quilo al supermercat, ell només rep 1 euro. Un abisme que ens indigna, (i amb raó). Aquesta diferència brutal no és casualitat, sinó el reflex d’una pressió insostenible al sector.
La Llei de la Cadena Alimentària prometia ser la solució. Havia d’evitar que els productors venguessin per sota dels seus costos de producció. Però la realitat és tossuda: les organitzacions agràries insisteixen que la seva aplicació és, a dia d’avui, insuficient. Un autèntic error que paguem tots.
L’Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD) de COAG ho deixa clar. Els números no enganyen. Aquesta bretxa no només afecta el tomàquet, sinó una infinitat de productes que ens arriben diàriament a la taula. És el mirall d’un sistema que fa aigües.
La tempesta perfecta que s’empassa el camp
Els agricultors es troben atrapats en una espiral que sembla no tenir fi. Els costos de producció s’han disparat sense control. El combustible, els fertilitzants, l’electricitat i els productes fitosanitaris són ara un luxe. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta escalada).
Juan Carlos ens ho ha explicat amb claredat. La situació internacional, amb la guerra, ha disparat el preu del combustible. “Com a les persones que van a comprar, a nosaltres se’ns encareix tot també”, lamenta. És una càrrega que fa gairebé impossible mantenir l’activitat sense perdre diners.
Aquesta bretxa de preus és un símptoma, no la malaltia. Darrere s’amaga una pressió insuportable per als nostres agricultors que tots hauríem de conèixer.
A això s’hi suma una climatologia cada vegada més adversa. Sequeres extremes, pluges torrencials o episodis de gelada. Fenòmens que destrueixen collites i, amb elles, anys d’esforç i inversió. La natura, abans aliada, ara es presenta com un enemic impredictible.
La competència exterior: una amenaça silenciosa
Per si no fos prou, la competència de les importacions extracomunitàries posa més pressió. Productes, especialment del Marroc, arriben sense haver de complir les mateixes condicions i normatives que els nostres agricultors. Això crea una competència deslleial que mina encara més la ja minsa rendibilitat.
Les organitzacions agràries ho tenen clar. Demanen que els productes importats estiguin sotmesos a unes condicions equivalents a les que han de complir els productors europeus. És una qüestió de justícia i de supervivència pel nostre sector primari. Una demanda imprescindible per a un futur digne.
Nosaltres també notem l’impacte (i canviem hàbits)
Aquesta situació no només afecta els agricultors. El preu final que paguem als supermercats està transformant els nostres hàbits de compra. Said, el propietari de la fruiteria Sant Joan, ho ha confirmat: “La gent ara compra menys tomàquet; abans en portaven tres o quatre quilos, ara màxim un quilo o quilo i mig”.
És una veritat incòmoda. La inflació i l’encariment dels aliments ens obliguen a ser més selectius. A estirar cada euro de la nostra butxaca al màxim. Però aquest estalvi puntual podria tenir un cost molt més alt a llarg termini.
El problema del preu del tomàquet és una alerta. Un avís urgent que reflecteix les dificultats d’un model agrícola que busca garantir el seu futur. La burocràcia lligada a la Política Agrària Comuna (PAC) afegeix una capa més de complexitat, dificultant la planificació de les campanyes.
El repte ocult: el relleu generacional
Una de les preocupacions més grans, i més ocultes, és la manca de relleu generacional. L’edat mitjana dels agricultors espanyols ja supera els 60 anys. Menys del 9% dels titulars d’explotacions tenen menys de 41 anys.
La falta de rendibilitat i els elevats costos d’incorporar-se al sector fan que els joves no vulguin seguir amb les explotacions familiars. Qui vol heretar un negoci que no permet viure dignament? És un error estratègic que ens podria costar molt car.
Si no hi ha joves que vulguin dedicar-se al camp, què passarà amb els nostres aliments? Aquest és el veritable secret amagat darrere del preu del tomàquet. Una qüestió que va més enllà de la nostra compra setmanal.
Entendre aquesta realitat complexa és el primer pas per exigir canvis. Per demanar una solució definitiva que garanteixi un preu just per als nostres agricultors i aliments de qualitat per a tots. Aquesta informació és imprescindible per a la nostra consciència com a consumidors.
Estem disposades a pagar el preu de no fer res?
