La causa Estela va ser una investigació iniciada l’any 2016 per part del magistrat, ja jubilat, Joaquín Aguirre, quan regentava el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona. Una macrocausa sobre suposades irregularitats en els pagaments de la Diputació de Barcelona a diverses entitats de cooperació, amb vuit peces separades, una de les quals la batejada com a Igman-Catmon, va servir per obrir una de les causes més histriòniques contra l’independentisme, el sumari Volhov, que investigava una extravagant trama russa del Procés. Precisament, la Volhov es va desenvolupar com una altra macrocausa, amb una desena de causes separades, i més una “clonació processal”, una maniobra del jutge per mantenir oberta una instrucció quan l’Audiència de Barcelona li havia ordenat tancar-la.
Totes les peces van quedar arxivades i sobresegudes, amb durs retrets tant per part dels magistrats de l’Audiència com per part del ministeri fiscal. Tot i que no mai no es va acceptar a tràmit cap querella contra el magistrat Aguirre i mai no se li va obrir un expedient disciplinari, les resolucions dels òrgans judicials superiors van criticar sense manies les seves maneres de fer. Només una peça va quedar al calaix, precisament, la de Igman Catmon, que va ser la clau -gràcies als escorcolls i a les intervencions telefòniques- per elucubrar la trama russa del Procés.
En aquesta peça estaven com a principals investigats, l’activista i polític Víctor Terradellas, la seva dona Judit Aixalà, el diputat de Junts, Francesc de Dalmases -tots a la direcció de les ONG Igman i Catmon- l’aleshores alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares i el cap de Cooperació de la Diputació de Barcelona, Jordi Castells. Just un any després de la mort sobtada de Terradellas, i deu anys després d’obrir-se, la nova titular del Jutjat d’Instrucció 1, Alejandra Gil, ha sobresegut la peça i l’ha arxivada seguint les peticions no només de les defenses sinó també del ministeri fiscal.
Una peça política
Terradellas, que havia estat el secretari de relacions internacionals de l’extingida CDC, va veure com la seva activitat en cooperació era posada en dubte per part dels serveis d’Informació de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia. El seu arxiu d’anys d’activisme polític, la seva nodrida agenda de contactes nacionals i internacionals i els episodis de la política catalana que havia coprotagonitzat va ser munició pel jutge instructor que el va empaitar com una de les ànimes del Procés, per la seva proximitat amb Carles Puigdemont i per una virtual relació amb els serveis secrets de Rússia.
El setge va ser impressionant i la seva investigació va ser una bomba d’expansió que va implicar a desenes de persones en diverses causes com ara Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, l’exconsellera de Presidència Elsa Artadi, l’exconseller Xavier Vendrell, l’exassessor principal d’Artur Mas, David Madí, el propietari d’Abacus, Oriol Soler, l’empresari Jaume Roures, el responsable de la Plataforma per les Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, o l’exconseller d’Eduació, Josep González Cambray, o un suposat espia rus com Alexander Dmitrenko, entre molts d’altres. Una investigació prospectiva de manual que anava obrint peces a mida que el jutge considerava que hi podia haver delicte.
Terradellas va ser sotmès a una enorme pressió arran del setge judicial que el va portar a la ruïna econòmica i va fer augmentar els seus problemes familiars. De fet, va suposar que fos tractat com una persona “tòxica” en l’ambient independentista, va ser objecte d’aïllament i havia de seguir mesures de seguretat per garantir la seva integritat física. Un altre dels dammificats va ser Francesc de Dalmases. No és sobrer recordar que la seva implicació es va veure com una oportunitat per membres de la direcció de Junts i del grup parlamentari “treure’l de mig” en tant que representava un dels noms forts del Borrasisme i que formava part del war-room del president Quim Torra, juntament amb Josep Costa i Laura Borràs. “Alguns volien que l’Aguirre els fes la guerra bruta”, recorden en conversa amb El Món els que van viure aquell episodi. Deu anys després, una interlocutòria de poc més d’una pàgina a la que ha tingut accés El Món, dona carpetada al cas afirmant que “ho han quedat acreditats els delictes que s’investigaven”.
