La història de Catalunya té tendència a repetir tant episodis com dates. La prova és que l’aplicació de la llei d’amnistia per als condemnats o processats per malversació pel Tribunal Suprem podrà veure la llum el pròxim 6 d’Octubre. Una data marcada en el calendari de la historiografia catalana per la revolta sobiranista del 6 d’octubre de 1934 liderada pel president Lluís Companys que va acabar amb el seu empresonament, el del seu Govern i la condemna a mort als comandaments dels Mossos d’Esquadra fidels a la Generalitat republicana, finalment salvats per la campana. Un procés que va acabar amb una amnistia general amb el retorn de les esquerres al govern espanyol.
La deliberació del plenari del Tribunal Constitucional d’aquest dimarts ha estat concloent i permet albirar que, amb certa rapidesa, l’amnistia podria ser una realitat per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa, Lluís Puig i Toni Comín. I, de retruc, segons els termes de la resolució que ha d’escriure el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, també per als processats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, igualment acusats de malversació i que els magistrats fan el ronsa per aplicar-los l’amnistia al·legant que encara esperen resposta a la seva qüestió prejudicial sobre la malversació davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Una altra maniobra del Suprem és possible
Tot i això, caps dels beneficiats encara pot fer una festa, perquè el Tribunal Suprem encara té algun roc a la faixa. Com ara, podria presentar una qüestió prejudicial expressa sobre la seva interpretació de la malversació en el cas del Procés i si pot ser objecte o no de perdó penal d’acord amb el dret europeu. A més, pot demorar l’aplicació allargant el procediment unes setmanes, donant trasllat a les parts perquè al·elguin el que considerin pertinent.
A tot això cal valorar diversos elements importants com ara el nivell de rotunditat dels magistrats del TC respecte els del Suprem o bé els matisos que puguin aportar els dos ponents responsables de les resolucions que s’han de deliberar en el plenari del 6 d’octubre. Per altra banda, el càlcul polític que suposi el retorn de l’exili i la seva repercussió en la Moncloa en una imminent convocatòria electoral. Així mateix l’impacte per a formacions com Junts i ERC, els líders de les quals ja podrien ostentar representativitat institucional.
Una deliberació anunciada
El que ha passat aquest dimarts a la seu del TC era previsible tot i que ha trencat un costum entre els magistrats. Concretament, que normalment el ponent d’una sentència que no és aprovada per la majoria, renuncia a escriure’n una en sentit contrari i es traspassa el redactat a un altre ponent. En aquest cas, però, la tendència habitual no s’ha complert. El magistrat català José Maria Macías que va ser apartat del debat sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia pel seu posicionament contrari quan era membre del Consell General del Poder Judicial ha presentat un esborrany que desestimava el recurs d’empara interposat per Jordi Turull.
La majoria progressista del Tribunal, com era de preveure, ha tombat la seva proposta de sentència. Però lluny de renunciar i traslladar a un altre magistrat la feina, s’ha quedat la ponència. Això implica dues coses. Per una banda, redactarà una nova sentència amb el sentir majoritari de la sala -favorable a l’aplicació de l’amnistia- i hi afegirà l’emissió d’un vot particular signat per Macías que pot ser compartit per la majoria conservadora del TC. De fet, no és cap novetat la divisió que ha generat l’amnistia entre el plenari.
Per altra banda, el text el presentarà el mateix dia que Cándido Conde Pumpido presenti el del recurs d’empara de l’exconsellera Dolors Bassa. Una ponència favorable al’aplicació de l’amnistia. Els magistrats hauran de llegir els dos textos i marcar les diferències, els matissos. Precisament, en els detalls, que és on rau el Diable. “Macías podria deixar serrells que donessin ales o escletxes al Suprem per posar en dubte la decisió”, apunten des del Tribunal. Per això, la deliberació del sis d’octubre és tant important perquè la primera sentència que s’aprovi marcarà, com unes fitxes de dòmimno, els altres recursos d’empara.
El contingut de la sentència
Un dels punts importants del sis d’octubre consistirà en el nivell de contundència que expressi la resolució del Tribunal Constitucional. El nivell de pressió que exerceixi el text, o més aviat, els avisos que contingui. El TC pot optar per considerar que el raonament de la sala penal per no aplicar l’amnistia en el delicte de malversació vulnera drets fonamentals com el dret a la tutela judicial efectiva, el dret de taxativitat penal, o el de seguretat jurídica. És a dir, entri en el fons en la interpretació del dret positiu, del delicte que fa el Suprem -màxim òrgan judicial i la més alta instància que interpreta el dret penal- i consideri que és inconstitucional, i, per tant, es vulneri el dret i atorgi l’empara.
De fet, la ponència de Macías entrava en aquesta interpretació i, fins i tot, anava més enllà de la del Suprem. Tot i això, al·legava que no es podia estimar el recurs perquè aleshores el TC entraria en les competències de legalitat que corresponen a la justítica ordinària i no a les qüestions de control de la constitucionalitat. No seria la primera vegada que la composició d’aquest tribunal esmena la plana de la interpretació jurídica de les normes penals que fa el Suprem. Un exemple recent va ser el cas dels ERO d’Andalusia. Precisament, una decisió que va molestar la poderosa sala penal del Suprem i que va generar una crisi entre els dos tribunals que, finalment, va guanyar el TC.
En tot cas, si el TC avala l’emparament i sentencia que cal aplicar l’amnistia. El Suprem té marge per maniobrar o dilatar el procediment. Però, si el TC vol acabar ràpidament amb el compliment de la seva resolució té una eina per fer-ho i que la va posar en marxa contra l’independentisme com va ser el cas dels Síndics de l’1 d’Octubre. És l’article 92 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que el govern de Mariano Rajoy va reformar per convertir la magistratura en un tribunal que podia fer executar directament les seves decisions, amb la imposició de multes o, fins i tot, el relleu dels jutges renunents o desobedients a aplicar les seves resolucions. La paradoxa seria que una reforma pensada per a l’independentisme ara beneficiaria els independentistes. De tota manera, és un escenari que tot i que està al sarró, ningú veu ara com ara possible.
Una lectura política i internacional
La decisió d’aquest dimarts però va més enllà de la interpretació jurisdiccional perquè també hi ha una tangent importantíssima política. L’aplicació de l’amnistia torna a posar a l’escenari institucional els líders d’ERC i de Junts. Un reset a la política catalana que pot afectar les relacions dels republicans i els juntaires amb el PSOE o la Moncloa. Un vector que sectors polítics de la dreta espanyola tenen en compte és si el retorn de Puigdemont i l’habilitació de Junqueras debilita o enforteix Pedro Sánchez. És a dir, si el perjudica o el beneficia. D’aquí que, per exemple, Turull, en la roda de premsa d’aquesta tarda hagi evitat valorar com afectaria la decisió amb els socialistes.
Per altra banda, el fet que la sentència del Tribunal Suprem per sedició estigui en mans del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) podria facilitar l’aplicació de la llei de l’oblit penal. De fet, cap de les decisions que han perjudicat l’independentisme han estat acceptades per Estrasburg. En canvi, aquest procés sobre la sentència del Procés, tot i encetar-se amb una velocitat de creuer, es va anar aturant per diverses novetats centrals com ara la tramitació de l’indult. Per tant, en el terreny de l’especulació assenyalen la possibilitat que el TEDH s’esperi a l’aplicació de l’amnistia per deixar estar la sentència, al·legant una mena de pèrdua d’objecte i interpretar que la llei d’amnistia és una esmena al judici als líders del Procés. D’aquesta manera, la judicatura espanyola no es veuria posada en dubte en el que van convenir a definir com el judici més important de l’Estat a les darreres dècades.
Comptat i debatut, la deliberació d’aquest dimarts obre el camí final de l’amnistia. Però això sí, a Waterloo encara ningú no ha mirat preus de vols per tornar a Barcelona. De fet, la pregunta sobre com seria el retorn de Puigdemont a Catalunya incomoda a Junts perquè tot i que es va forjant la possibilitat de retorn ningú gosa a fer volar coloms. El dia sis el camí quedarà més aclarit.
