Primera decisió del fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Jesús Alonso, en el cas de l’arribada massiva d’immigrants a Ceuta el passat 30 i 31 de juliol. En un informe, Alonso avala que se n’ocupi la titular del Tribunal Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, María Tardón, per una qüestió de competència territorial i per la complexitat i la tipologia de delictes que, en un principi, s’investiguen. En aquest sentit, el fiscal raona que la preparació i l’estratègia de l’arribada es va portar a terme al Marroc i la seva execució en territori espanyol.
El fiscal considera que, a priori, el cas s’ha d’investigar per un “delicte d’afavoriment de la immigració irregular previst a l’article 318 bis del Codi Penal, agreujat per la possible comissió en el si d’una organització i pel perill per la vida o la integritat física de les persones afectades”. Hi afegeix, els delictes d’homicidi i lesions per imprudència greu i un delicte d’organització o grup criminal. Ara bé, el ministeri públic deixa la porta oberta a la instrucció per tal que determini si “els fets puguin integrar delictes que afectin l’ordre públic o béns jurídics de naturalesa col·lectiva com la pau o la independència de l’Estat”.
Per altra banda, la fiscalia ha demanat, en base l’excepcionalitat dels fets, la declaració del secret parcial de les actuacions. La decisió de la fiscalia arriba paral·lelament a la defensa que l’Audiència Nacional a la investigació de Tardón negant que hagi posat en perill la seguretat nacional. Una reacció a les crítiques per part de membres de l’executiu de Pedro Sánchez que apuntaven que havia amagat informació crucial sobre els fets.
El Marroc, al darrere
Per al fiscal en cap de l’Audiència Nacional indicis recollits apunten que “una part substancial de la fase de planificació, mobilització, coordinació logística, difusió digital i eventual direcció estratègica s’hauria desenvolupat en territori marroquí”. Per tant, afebleix la tesi del govern de Pedro Sánchez que esquiva assenyalar Rabat rere l’operatiu. Per altra banda, destaca que “l’execució material de l’acció, el resultat perseguit i els efectes més rellevants es van produir al territori espanyol”, dos elements que justifiquen per se la competència de l’Audiència Nacional.
