L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha estat absolt de l’acusació d’un delicte de blanqueig de capitals en el cas Mito, on es jutjava per narcotràfic, narcotransport i blanqueig el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, “Sito Miñanco”, per l’operativa per introduir el 2017 a Europa gairebé quatre tones de cocaïna, mentre que ha absolt l’advocat Gonzalo Boye dels delictes de blanqueig de capitals. Prado Burgallo ha estat condemnat a 17 anys de presó per delictes de contra la salut pública (dotze anys) i de blanqueig de capitals comès al si d’una organització criminal (cinc anys). La fiscalia reclamava al tribunal una pena de 31 anys i sis mesos de presó i multes de 420 milions d’euros. El tribunal presidit pel magistrat Alfonso Guevara no s’hi ha posat per poc i ha sentenciat amb una resolució de 325 pàgines.
La sentència absol l’advocat de Gonzalo Boye, per a qui la Fiscalia Antidroga reclamava 9 anys i 9 mesos de presó, en considerar que no va tenir participació en l’elaboració dels contractes privats de compravenda de lletres de canvi i de préstecs que van ser aportats als expedients administratius sancionadors oberts després de la intervenció, el 6 de febrer de 2017, de gairebé 90.000 euros. La sentència condemna la resta d’acusats, entre ells els tripulants del vaixell, a penes d’entre 17 i tres anys de presó, mentre que absol 20 persones físiques i 4 jurídiques que també van ser jutjades.
Una testimoni de càrrec gens creïble
La sentència, fidel a l’estil de la sala tercera de l’Audiència Nacional, és prou clara i ho certifica en la veracitat de la prova analitzada. Segons la Fiscalia, Boye, com advocat defensor de Miñanco, va redactar presumptament uns contractes ficticis de compravenda de lletres de canvi amb l’objectiu aparent de ocultar l’origen il·lícit dels diners i reintroduir-los en el sistema legal, quan el seu client va ser enxampat a Barajas amb 800.000 euros.
Però els magistrats no n’han tret l’aigua clara. Així asseguren que després d’examinar els fets, es veuen obligats a concloure que les proves presentades no han demostrat que Boye i els altres acusats en aquesta operació “haguessin tingut cap participació en la redacció dels contractes privats de compravenda de lletres de canvi i préstecs que es van presentar en els procediments disciplinaris administratius” oberts després de l’encàrrec, el 6 de febrer de 2017, dels diners a l’aeroport de Madrid. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va reduir fins i tot la multa al 50% que li havia estat imposada per entrar il·legalment diners en efectiu a l’Estat espanyol.
La sentència determina que va ser l’acusat Manuel González Rubio qui va cometre el delicte de falsificació de documents per la qual va ser processat “en haver redactat els contractes privats de compravenda de lletres de canvi que va lliurar a l’acusat Gonzalo Boye perquè aquest els pogués presentar a un organisme públic en el procediment administratiu obert, tot i saber que res del que s’hi deia no era veritat, ja que ni va comprar ni va vendre els pagarés als quals feien referència aquests contractes”. De fet, la resolució recrimina que l’única prova contra Boye era la declaració incriminatòria de Manuel Puentes Saavedra que no consideren “veraç” ni creïble i que té “elements perifèrics” sospitosos, com ara que gràcies a la seva declaració va poder sortir de la presó.
