La sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s’encarrega del procés contra els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó ha decidit fer el sord a la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei d’amnistia. La sala que presidia Jesús Maria Barrientos, un dels togats més crítics amb el Procés, i els magistrats Fernando Lacaba i Carlos Ramos, ha decidit mantenir les seves qüestions prejudicials sobre l’aplicació de la llei de l’oblit penal als dos dirigents d’ERC processats per la seva relació amb el Primer d’Octubre acusats de malversació.
D’aquesta manera rebutja aplicar l’amnistia aprofitant la mateixa legislació del TJUE que permet assimilar els casos confluents quan una resolució anterior ja ha dictat el veredicte. Barrientos, que ha estat el ponent de la resolució de cinc pàgines i a la que ha tingut accés El Món, indica en la seva interlocutòria que la “naturalesa dels procediments dels tribunals estatals que van plantejar les qüestions prejudicials ja resoltes pel TJUE difereix radicalment, de la naturalesa d’aquest procediment”. És a dir, consideren que el TJUE i la seva resposta al Tribunal de Comptes, sobre la legalitat d’exonerar el delicte de malversació, no els afecta tot i que el mateix ministeri fiscal, a finals de juliol va emetre un informe amb què no s’oposava a la retirada.
Una decisió estravagant
La decisió del TSJC topa amb el sistema amb què normalment s’apliquen les resolucions europees i més en aquest cas, que a la vista de la sentència, la possibilitat que els magistrats europeus afirmin alguna altra cosa és pràcticament de zero. Per tant, des les defenses, que impulsaven la retirada de les qüestions prejudicials, consideren que és una maniobra dilatòria d’aplicació de la llei d’amnistia. De fet, és un senyal del que pot fer la sala penal del Tribunal Suprem amb els casos de l’exili i els condemnats per malversació en el judici del Procés.
